• Inici
  • Societat
  • Cristóbal Camarasa Conca, el biarut que més ha viscut

Cristóbal Camarasa Conca, el biarut que més ha viscut

| Eduard Garcia Molina | Societat

Fem un xicotet homenatge a Cristóbal Camarasa Conca (1907-2013), un dels biaruts que més ha viscut, amb 105 anys d'edat. Li fem un xicotet homenatge en aquesta entrevista, que és la primera d'un total de tres parts i ha estat produïda per ObertAra.

A continuació reproduïm un text que li va dedicar la seua família en el seu 105 aniversari, dia en què es va prendre la fotografia que acompanya l'entrevista també. Podràs veure el vídeo baix de l'escrit.

Han passat anys, molts anys, i per començar la nostra història hauríem de tornar a la llum dels vells dies, al 1907, quan regnaven a Espanya Alfons XIII, i Victòria Eugènia, que acabaven de casar-se. Any en el que també va néixer la pintora Mexicana Frida Calho, els germans Lumiere, presentaven en París la primera fotografia en color, Picasso pintava el famós quadre de "Las señoritas de Avignon", Pastora Imperio i María Guerrero triomfaven en els millors teatres espanyols, i en la plaça de bous de València, en cartell, els toreros Fuentes, Bombita, Machaquito i el Valenciano.

01

Mira el vídeo en Obert Ara

Fa un segle, els espanyols, descobrien el futbol, s'entusiasmaven amb la Zarzuela, i els rics es compraven els primers automòbils.La realitat del Biar d'aleshores, transcorria en la rutina sabuda de cada dia, els hòmens en gorra i brusa, treballen el camp, la teula, o l'espardenya. Les vesprades als carrers s'omplin de quietud, els xiquets juguen vora l'arbre del plàtano, en fi, un any com els altres, amb els mateixos dies, els mateixos desenganys, i alegries, i vents i calmes.Per fi, La nit del 30 de Novembre, naix al carrer Nou, Cristóbal Camarasa Conca, és el que fa sis de vuit germans i el xiquet número 103 dels 113 nascuts aquell any... dolç món de la infància, amb tantes coses que descobrir, a partir d'una bella ignorància del món... les primeres neus, els primers Nadals, el primer tro d'arcabús, les primeres festes, el primer estiu, i la vida, passa a força de sacrificis i somnis.

Ben prompte comença a treballar el camp, i el seu primer patró és el tio Paco Candela, encara que no es l'únic ofici del que conta batalletes. Ha sigut gelader en Bilbao i Sant Sebastià, i barber reputat en les millors barberies de la província. A lloms d'una vella bicicleta de ferro , i en els ferraments dins d'una maleteta de pell marró emprén a diari llargues rutes per camins pedregosos i sense asfaltar que el duran a Polop, Alcoi i Elda on les dones més atrevides es deixen seduir per l´estil a lo garsón.A esta altura de la història debem estar a cavall entre els anys vint i trenta, i el nostre jove protagonista deu tindre uns vint anys. El deure és el deure, i és destinat a fer la mili, en Cartagena, on descobertes les seues habilitats amb la navalla i les tisores, no tarden en traslladar-lo de barber a Madrid. AHH Madrid! crec que és la ciutat preferida de m'agüelo, sempre que es referix a ella ho fa amb tanta exactitud i amb tanta generositat de detall que pareix que encara estiga allí. La memòriaés capritxosa, i a voltes, instants de la vida que no esperem conservar tornen com l'únic que ha sobreviscut realment. Tant de bopoguéremesborrar el soroll dels primers tirs de la guerra.

Ja estem a finals dels anys trenta, i Tàvol s'allista voluntari, són temps difícils, on podríem referir-nos a les paraules de Joan Brossa que diuen: " Per ser feliç mortal, camina sempre i oblida".Perè bé, no tot son males ratxes, i l'amor s'obri pas en temps de postguerra.
Li deien Mariana Pitarch Francés, i el 16 de Febrer de 1946, es prometeren tot l'amor del món. Un any després, naix mon pare. Pitati. I quan té sis anys, m'agüelo li du de Polop una xiqueta, que és ma tia Ana.

Serien innumerables els esdeveniments i estacions d'una vida tan plena, i tan llarga. Ja som dos fills, una nora un gendre, quatre nets i una bis-neta!! i ell, el mateix de sempre. Discutidor empedernit , sempre pentinat cap a rere, i amb la catalana de vi ben a prop, perquè l'única aigua que beu és la de la Font del Plàtano, i entre nosaltres, crec que este, és el verdader elixir de la joventut eterna.Amics , tenen davant vostés, a una joia de la cultura popular, que com el so de les campanes, té l'ànima ben viva!!, ha sigut testimoni de tres pujades de campanes, i deu haver fumat més d'un milió de puros!

És un biarut amb el privilegi de poder estar en este món, arropat amb el carinyo de tots els seus. Van CENT CINC ANYS, de moment, i els que vinguen... Et vull molt weloo!

L'article té 22 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).