Imprimir aquesta pàgina

Actes presencials i telemàtics pel 25N, Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones

Un any més es commemora el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, el 25 de Novembre. Enguany amb les conegudes mesures de seguretat contra la propagació de la malaltia del Coronavirus.

Per una banda des de l'Ajuntament de Biar s'ha penjat en l'edifici consistorial una pancarta de rebuig a la violència de gènere, tot i que no es convocarà el minut de silenci a la plaça de la Constitució, segons s'ha informat a través del canal de WhatsApp, sumant-se de forma simbòlica tot i la no realització de la concentració al minut de silenci que es farà a tot l'Estat.

Qui sí que manté la convocatòria és l'Associació Feminista Flama Violeta, concentració que es farà a les 19 h. a la plaça de la Constitució per commemorar el Dia internacional contra la violència cap a les dones i les xiquetes, com és sabut. En les seues xarxes socials des de l'associació han volgut reivindicar que enguany se centren en la denúncia dels micromasclismes, actituds que en el dia a dia perseveren sense adonar-nos però que constitueixen situacions de masclisme cap a dones i xiquetes.

Així mateix s'ha recordat que si és possible s'ha de portar una peça violeta o un ciri, com també l'obligatorietat de portar la mascareta i respectar la distància social.

Taller virtual a càrrec de María Richart Valdés
 
Finalment i organitzat des de la Regidoria d'Educació i Cultura, s'ha organitzat el taller virtual de benestar a càrrec de la biaruda María Richart Valdés, el proper divendres 27 de novembre a partir de 19 a 20 h. Cal recordar que Richart és docent, coach i educadora emocional en EmOCIOnes en acción, així com que per apuntar-se cal dirigir-se al següent enllaç: https://forms.gle/FDByvm3VNfeNL4iM6
 
L'activitat és totalment gratuïta -subvencionada per la Regidoria- i tractarà sobre les emocions, per tal de comprendre-les, així com les nostres necessitats. Donant també instrumentes per construir el nostre benestar diari. Un taller dirigit a totes les edats i per a dones i homes. També podeu veure el vídeo de presentació del taller a la web.

098

Per què commemorem el 25 de Novembre

Les germanes Mirabal eren tres opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la presó on els tenien reclosos pel seu activisme polític, agents de Trujillo van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i María Teresa, havien nascut a la regió de Cibas, a la República Dominicana, eren filles d'Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea) i tenien 36, 33 i 25 anys respectivament.

En homenatge d'aquestes tres dones lluitadores, el 19 d'octubre de 1999, les Nacions Unides van instituir el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones a proposta de la República Dominicana i amb el suport de 60 països.

Les germanes eren quatre: Minerva i Maria Teresa, les més activistes; i Patria i Dedé, menys implicades en la lluita política. Les dues primeres van ser posades a la presó juntament amb els marits, acusades de pertinença al Moviment Revolucionari 14 de Juny, moviment clandestí contrari al règim de Trujillo. Elles de seguida van sortir-ne, i ràpidament van implicar-se en l'enderrocament del règim, moment en què s'hi afegeix la tercera germana, Patria. Se les coneixia dins de l'agrupació com Les Papallones i de seguida van encapçalar-la, en especial Minerva, implicant-se en la planificació de les guerrilles per acabar amb la dictadura.

Va ser per això que Trujillo va ordenar el seu brutal assassinat a uns sicaris simulant un accident de cotxe, encàrrec que es va dur a terme el 25 de novembre de 1960. Malgrat que el dictador se sentís satisfet d'eliminar-les del mapa, això va produir un efecte contrari en la població, que va enfortir el seu rebuig cap a la dictadura. Les figures de les germanes Mirabal i els seus ideals van guanyar més notorietat i això va propiciar que el dictador fos assassinat el maig del 1961, fet que va acabar amb el seu règim. Els sicaris de les germanes Mirabal van ser jutjats a mitjans del 1962.

El cas de les germanes Mirabal és un exemple de terrorisme d'estat i de violència contra les dones. Però, a més, és una mostra de lluita política antisistema desenvolupada per dones.

Text: Wikipedia

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Articles relacionats (per etiqueta)