L’acollida de refugiats, una tasca pendent

Un moment de la xarrada que va tindre lloc divendres a la Casa de Cultura Un moment de la xarrada que va tindre lloc divendres a la Casa de Cultura Foto: Joan Lluís Escoda

L’any 2015 l’Estat Espanyol va rebre 3.240 resolucions pel reconeixement d’alguna forma de protecció internacional per a persones refugiades. En va denegar el 68’5%, segons dades de l’EUROSTAT, situant-se a la cua de la Unió Europea, només per davant dels països de l’Est com Polònia, Hongria, la República Txeca i Romania. Per fer-se una idea, Alemanya va ser el país que va resoldre de manera positiva més sol·licituds, amb 140.910.

Per explicar les causes d’aquest desequilibri, degut sobretots a qüestions de voluntat política, l’ONG Accem va fer una presentació el passat divendres 2 de juny a la Casa de Cultura a la que hi van assistir una vintena de persones. La xarrada va anar a càrrec de Pilar Albero, advocada, i Judit López, mediadora intercultural, ambdues membres d’Accem. Els principals temes de debat van ser el sistema de protecció internacional i el procés d’acollida de refugiats, tot a partir de la experiència personal del treball del dia a dia.

En primer lloc es va diferenciar entre les figures jurídiques de refugiat, desplaçat i migrant. Segons la definició d’ACNUR, l’agència de l’ONU pels refugiats, el refugiat està fora del país d’origen i no té possibilitat de tornar degut a la guerra, la violència, la persecució o la violació de drets humans per raons de raça, religió, opinió política, nacionalitat o pertinença a un grup social determinat. Aquests refugiats no poden ser expulsats ni retornats si la seua vida i llibertat estan en perill. Per la seua banda, els desplaçats no travessen fronteres internacionals i, tot i poder tenir els mateixos motius que els refugiats per moure’s del seu punt d’origen, ho fan dins del mateix estat. Per últim, els migrants es traslladen per millorar les condicions de vida i mantenen la protecció del govern d’origen. Segons l’estatut jurídic concret, cada figura té dret a una protecció legal específica. Si es vol aprofundir en el tema es pot consultar aquest article de mèdia.cat.

45

Tot seguit les professionals van explicar el procés per sol·licitar protecció internacional i les seus limitacions. Un dels primers entrebancs amb què els refugiats es troben és el desconeixement per a demanar asil. Pilar Albero va assenyalar les dificultats burocràtiques existents a Espanya com un altre dels problemes, ja que totes les resolucions es resolen de manera centralitzada des de Madrid. A més, la manca d’informació i formació existent moltes vegades en les administracions encarregades de garantir els drets i deures d’aquestes persones fa necessària la existència d’organitzacions com Accem.

Una vegada superat aquest viatge de tràmits, Accem intervé de manera directa amb els refugiats en tres fases: l’acollida, la integració i l’autonomia. Aquesta tasca de treball de camp està en mans de les treballadores socials. Una llar digna, aprendre l’idioma o idiomes nous, trobar un treball o l’acceptació de la societat que els acull són els reptes amb què es troben. L’objectiu és aconseguir el major grau d’integració social i laboral en els 18 mesos que, com a màxim, duren les ajudes de caràcter general. En els casos vulnerables, aquestes es poden ampliar fins arribar als 24 mesos. En aquest temps, els refugiats han d’haver aconseguit el màxim d’autonomia.

Finalment, es va advertir sobre la diferència entre la percepció del flux migratori i la realitat de les migracions. A l’Estat Espanyol la primera noció és molt més gran que la segona. Amb dades de 2009 d’ACNUR, els principals països d’origen dels refugiats eren Afganistan, Iraq, Somàlia i la R.D. del Congo. Els principals països receptors d’aleshores eren Pakistan, Iran, Síria i Alemanya. Tot i que les dades segurament han canviat a hores d’ara, sobretot pels conflictes existents a Síria, són els països veïns dels refugiats els què en reben el major nombre.

La xarrada va finalitzar amb un torn obert de preguntes entre els assistents. En acabar, la sensació general era d’una certa impotència. Tot i la important tasca que fan organitzacions com Accem i d’altres, el que cal és una resposta política des del Govern Central per tal d’acollir un major nombre de refugiats. Les administracions autonòmiques i locals no tenen cap competència per a actuar en aquest sentit. L’any 2015 la Comissió Europea va encomanar a Espanya acollir 16.000 refugiats. A finals de setembre de 2016, havia acollit 363 persones.

Fotos: Joan Lluís Escoda

48

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anuncinats, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital De la mà de l'atleta Clara López Francés vos portem una nova entrega de "Fent poble", reflexionem amb la jove biaru… https://t.co/bfFS1778Lz
7hreplyretweetfavorite
BiarDigital RT @Biarsensacion: 🧥👛Compra als comerços AEBI o gaudeix dels bars i restaurants associats del 14 al 25 d'octubre i participa en el sorteig…
BiarDigital Quatre dones han deixat les llistes de l'atur, tot i que cinc homes s'han donat d'alta, per tant el saldo és d'una… https://t.co/UfbrfK9gvB
BiarDigital Els fulls per poder signar es troben en molts establiments comercials de #Biar. https://t.co/SSFzhjoUTz

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com