Previous ◁ | ▷ Next

Joan Lluís Escoda: “Un ajuntament ha de reforçar i fomentar la cultura per a tota la gent, per al poble, ha de tindre un programa i això no existia”

Més prop de les properes eleccions que de les anteriors, entrevistem el Portaveu del Grup Compromís a l’Ajuntament de Biar Joan Lluís Escoda per fer un balanç dels vora tres anys dins l’equip de govern. Parlem sobretot de Cultura i Igualtat, regidories en les seues mans, de l’estat en que es trobaven quan van entrar al consistori i de com han canviat amb el projecte que defensen. A més, obrim el focus a nivell valencià i espanyol per entrar en els moviments polítics que han dut el Govern de l’Estat a les mans del PSOE i tantejar les possibles aliances de cara a les futures eleccions autonòmiques. Per acabar, fem arribar les preguntes que els lectors i lectores de Biar Digital han adreçat a Joan Lluís Escoda.

Espai patrocinat per la Regidoria de Cultura, Patrimoni i Tradicions.

En primer lloc una valoració de la legislatura fins el moment. Podries destacar els aspectes més positius d’aquests gairebé tres anys que porteu com a equip de govern?

L’Ajuntament de Biar ha determinat un canvi de polítiques. És molt visible, comence per les meves àrees, per la inversió en igualtat o cultura. S’han visibilitat coses que fins el moment no havien passat. La gent del poble està molt satisfeta del programa Estiu Biar per la dinamització, i ha repercutit positivament en el comerç i l’hostaleria de Biar. Després en el programa d’Igualtat molta satisfacció. Fins el 2015 no s’havia fet res, i actualment ja hi ha un moviment feminista que vol consolidar-se, l’Associació de Dones que funciona com a tal, han canviat fins i tot el nom, i polítiques contra la violència de gènere que es realitzen a l’Institut, entre moltes altres activitats.

En les altres àrees dels companys d’equip de govern hem demostrat el canvi que esperava la gent. Certes coses podrien canviar perquè totes les coses són millorables. Sí que està la bona voluntat i el canvi d’un ajuntament que treballa per a les persones i no que les persones hagen de vindre a sol·licitar a l’ajuntament, com si fora una entitat superior. Este equip de govern creu que l’ajuntament és del poble i és a qui ha de respondre.

I els aspectes negatius, o que hauríeu fet d’alguna altra manera?

Este govern plural, igual que el del Botànic, provoca que com és la primera volta hi ha coses que la gent no ha pogut entendre. Quan governa un partit per majoria absoluta tot és molt unilateral. Fins el moment es funcionava de manera molt unilateral, per no dir unipersonal. Hi ha diferents opinions i diferents maneres de fer les coses. A millorar? En alguns casos podria haver-se atès millor a la gent, el diàleg era molt important i de vegades no ha existit. Això ha portat alguns problemes, però hem aprés. Després les qüestions internes, molta gent pensa que no funcionem, que no hi ha unitat a l’equip de govern... Sí que hi ha unitat, perquè l’ajuntament treballa moltíssimes coses, no només el que es veu, la feina administrativa interna i decidir les polítiques. No hem pogut arribar a fer tot el programa d’accessibilitat d’un ajuntament, treballar un poc més la implicació ciutadana, que també és bilateral. La participació ciutadana ha millorat, s’ha format el consell de cultura, d’esports, el consell de participació es reuneix més que antigament, s’han fet els pressupostos participatius... Però la gent s’ha d’implicar molt més, i això suposa que hi haja moments de confrontació d’opinions diverses, de maneres de fer les coses. Això és molt bonic a l’hora de treballar, no és còmode però sí molt bonic.

Com és la relació amb la resta d’equips de govern?

Als partits ha costat acostumar-nos a esta dinàmica. L’alcaldia l'ostenta el PSPV perquè va obtindre un resultat de tres regidors, Compromís dos i EUPV un. T’hi has d’acostumar a funcionar d’aquesta manera plural. En alguns moments Compromís podem pensar d’una manera i Esquerra Unida o el PSPV d’una altra, però finalment les qüestions de partit sempre s’han quedat fora pels interessos de les persones del poble. Si Cultura la gestionés EUPV o el PSPV faria alguna cosa diferent, perquè sempre som persones les que gestionem les coses però això no vol dir que impedisca que siga millor o que no pugues fer res pel poble. Tots ens respectem en les nostres àrees, sempre que no hi haja un entrebanc, un problema o una cosa greu pels interessos de la ciutadania.

Quin era l’estat de la cultura a Biar quan vau entrar a l’equip de govern?

L’estat de la cultura era un poc lamentable, entesa des d’una administració que treballa per la cultura, perquè s’estava sobrevivint a través de les activitats [de les associacions]. Afortunadament Biar té un gran teixit associatiu, amb gran inquietud de treball i de fer coses pel poble i portar el nom de Biar fora, és d’agrair infinitament. Des de la Colla de Dolçaines, Cors i Danses, Sagueta Nova, La Societat Unió Musical Biar, el Grup de Teatre... Sempre han treballat altruístament, per fer cultura sense cap altre interès. Però un ajuntament ha de reforçar i fomentar la cultura per a tota la gent, per al poble, ha de tindre un programa i això no existia. Hi havia una inversió pressupostària de 15.000€ que es quedaven sense gastar. Nosaltres vam augmentar la partida perquè, com diu el lema de cultura, “Invertim en la cultura, invertim en les persones”. La cultura és fonamental pel dia a dia de les persones. S’ha de fomentar teatralment, s’ha de formar culturalment, dansa, arts escèniques, pictòriques, etc.

Quin es el projecte cultural que heu defensat per a Biar?

Per un costat, fomentar totes les activitats d’este associacionisme. Promocionar les que ells fan i donar suport amb altres activitats relacionades. Si estic en un grup de danses el que m’agrada és veure altres grups, o dansa en general. Biar té molts espais culturals coberts a través de les associacions. Un altre dels interessos va ser fomentar a totes les persones que, malauradament, no poden treballar a la cultura des de Biar perquè no hi ha un teixit cultural empresarial i estan en altres llocs. Donar-los un espai perquè pogueren mostrar el seu treball. Ja es feia, això sí, en les Jornades Trombonístiques, que tenen moltes edicions. S’ha fomentat també el cant coral amb Teresa Albero, va a fer-se amb la trompa amb Vicent Berbegal, s’ha fomentat la dansa amb Miguel Àngel Punzano. Són figures rellevants dins del món de la cultura que són de Biar i que fins el moment no havien tingut l’oportunitat de participar en la seua localitat. I ja per últim, fer un programa que englobe una anualitat. Que la cultura estiga present tot l’any, si bé és cert que hi ha èpoques en que les activitats baixen o es diversifiquen. Abans s’acabava en juliol amb les activitats de la cooperativa i el grup de danses, Sagueta Nova feia l’aplec en agost i ja no es feia res. No hi havia una gestió, un programa, una voluntat de donar a conèixer les activitats culturals.Que Biar siga un referent de cultura, ho manifesten persones que venen des de València o Alacant i diuen que un poble de 3.700 habitants ha fet un gran esforç per posar-se en el mapa des de l’àmbit cultural. Una altra cosa que hem fet, perquè els regidors i regidores som de pas i les polítiques van i venen, és consolidar que hi haja un programa cultural i la cultura siga una part fonamental de Biar. Hem creat una plaça de tècnic auxiliar de cultura perquè hi haja una organització administrativa des de l’ajuntament.

En una entrevista quan vau començar en el Govern per a Biar Digital deies que volíeu “tornar la cultura a Biar”, creus que ho heu aconseguit?

Vaig més pel camí que estem aconseguint-ho. Es poden millorar i fer més coses, segurament hi haurà algun àmbit que caldria fomentar i no hem aconseguit fer-ho com tocava. És notable tota l’activitat cultural, i així ho ha manifestat el poble. Hem passat de tindre quatre activitats anuals generades per l’ajuntament a més de quaranta. Hi ha voluntat i molt de treball i encara podem aconseguir moltes coses més.

S’ha criticat una certa idea “folklortizada” de la cultura, de les activitats que es programen. Ho comparteixes?

Sempre assumisc les crítiques pensant perquè la gent les ha fet. Que s’entén per folklòric? M’agradaria parlar amb la gent que té esta opinió. Sí que s’ha fomentat la creació dels balls de Jesús, la figura del Rei Pàixaro i la festa de Sant Antoni, totes les festes d’estiu. De fet hem creat una regidoria que es diu Tradicions. Evidentment hi ha hagut una voluntat folklorista, encara que m’agradaria poder debatre que s’entén per folklorista. Ho entenc com a etnografia. Biar som un poble referent en qüestions tradicionals i històriques úniques. Tenim un patrimoni folklòric i hi ha tres associacions que es dediquen a potenciar-lo i treballar per ell. És important que un poble tinga una història etnogràfica peculiar i digna, i s’ha de reivindicar. Eixa és una decisió personal i de l’equip de govern, és una part important de la identitat del nostre poble. A part d’això, s’han fet activitats completament diverses que no s’havien fet mai. Si consideres que Pep Botifarra, Carles Dènia, Andreu Valor també son folkloristes perquè fan música en valencià... enguany ve un grup d’Oslo a fer jazz fusió, hem portat dansa contemporània amb Miguel Àngel Punzano.

Potser el que més pesa a l’àrea de Cultura siga esta vessant més arrelada a les tradicions de Biar?

Econòmicament no, però és el que més visibilitat té. Dansa contemporània pots veure’n a molts llocs però el Rei Pàixaro és únic ací. Quan tu viatges vols veure les coses peculiars, aleshores vendre en tota la premsa i mitjans de comunicació el que ens fa peculiars és més interessant per a la gent que puga vindre de fora. Eixe ha sigut un objectiu pensat, evidentment.

Sembla que el moviment feminista ha donat una passa endavant en els últims anys, amb una força i un teixit social que s’ha fet visible poc a poc arribant a convocar una vaga a nivell estatal. Des de la regidoria d’Igualtat com es veu aquesta embranzida?

Meravellosament. Una de les grans satisfaccions com a Biarut és el fet que el moviment feminista es consolide a Biar i siga un referent. Que Biar aparega a llocs molts diversos, hem estat a Astigarraga, a Suècia, dins del projecte “Madejas contra la violencia de genero”. I sobretot el fet de veure un 8 de març, 25 de novembre o un dia que es fa una concentració en poc temps perquè han assassinat d’una dona o una decisió judicial contraria al moviment feminista...que hi haja gent a la plaça. El tema feminisme i el tema de la identitat sexual i afectiva van molt lligats, per aconseguir els mateixos drets per tots els costats. Que la gent parle i es decidisca a visibilitzar i treballar, i et manifesten des de diverses associacions que volen treballar pel feminisme i des d’una perspectiva feminista. No se si he aportat un granet o no en eixe aspecte, però hem sent orgullós que això s’haja consolidat a nivell estatal fins i tot. I que Biar aparega quan hi ha moviments, com quan ens vam tancar a l’ajuntament per la decisió del Pacte estatal contra la violència de gènere, que continua sense complir-se. En totes les polítiques que estan fent-se a l’institut. Que Biar estiga dins el projecte Madejas i siga “poble per la diversitat”. Estic satisfet en eixe àmbit per la implicació social que ha tingut.

A un any d’eleccions locals i autonòmiques, comencen a haver els primers moviments preelectorals. Es parla d’una oferta de coalició de Podem a EUPV i Compromís, a l’estil de “A la valenciana” que es va emprar per a les eleccions estatals i va anar acompanyada de controvèrsia. Com veu eixa possibilitat?

No estic ficat en les negociacions de partit. Compromís ha demostrat que tenia un compromís amb la ciutadania, de treball, de fer les coses de manera honrada amb un gran programa. Ho hem demostrat i Compromís ara està sòlid. Hem fet unes polítiques socials que han tornat a la ciutadania els seus drets, s’ha cobert la dependència, som ciutat acollidora i Biar també ho és des de 2015. Hem demostrat en les polítiques que ens importen les persones, també en la implicació cultural. Hi havia molt de treball per fer i molts pocs diners. Aliances, a Biar no tenim una coalició de Podem per poder-ho parlar, negociar. De vegades les coalicions molt grans no funcionen com haurien de funcionar, no sempre sumen els vots. Confie plenament en la gestió de la nostra cap, Àgueda Micó, que ens ha visitat varies vegades. Se que la decisió de la permanent de Compromís serà pertinent. Mai em sobra ni em molesta ningú. Si ens unim treballarem junts i juntes i sinó hem demostrat suficientment quina és la nostra vàlua per a poder gestionar.

Com pot influir el canvi de govern espanyol, ara amb el PSOE i Pedro Sánchez al capdavant, en el govern valencià també encapçalat pel PSPV amb Ximo Puig però que mana junt amb Compromís?

M’agradaria que eixe canvi haguera sigut més patent. Com ha manifestat el nostre diputat en el Congrés, Joan Baldoví, junt amb Marta Sorlí, a Madrid, el vam votar [a Pedro Sánchez] perquè les polítiques del PP ens afonen, no eren unes bones polítiques de gestió i així estàvem comprovant-ho tota la ciutadania. Amb el govern del socialista Pedro Sànchez confiem que hi haurà una millor gestió, però nosaltres estem ací pels interessos dels valencians i les valencianes. Baldoví va manifestar que el vot de Compromís no va ser perquè als valencians ens deixara denostats com estem. Som la societat, el país, que menys inversió té per part de l’Estat, som un poble que paguem com si forem rics i som pobres, la nostra renda està baixíssima i no hi ha inversió. Sembla que no van a fer cap cosa extraordinària per a València, continuem igual que amb el senyor Montoro. Quin avantatge tenim els valencians de tindre un govern d’este estil? Espere que el president Ximo Puig intercedisca i presione perquè tingam el finançament i les inversions justes. No tenim el Corredor Mediterrani. Ho va explicar molt bé Baldoví. El nostre territori genera una barra de pa que donem a Madrid. Després per a menjar necessitem mitja però ens porten la punta del pa, per tant sempre tindrem fam. Si generem una, dóna’ns el que necessitem perquè les escoles i els polígons estiguen modernitzats, per tindre unes carreteres dignes, perquè no tingam més autopistes... pel dia a dia. Fa falta que des del govern central entenguen que els valencians som els que menys inversions tenim i els alacantins som els que menys inversions tenim dins de València. Quan diuen que cal canviar totes les faroles, és que no tenim més recursos i cal una inversió. Finalment tots els recursos que tenim ací se’n van a Madrid i després tornen. Ja està bé, portem molts anys així. I ja no ho diu només Compromís, que portem molts anys dient-ho. Quant se sumen els empresaris, els sindicats, tots els partits polítics menys el PP... Ara que hi ha un govern d’esquerres a Madrid això s’hauria de contemplar. Ja no és hora de prometre, és hora de comprometre’s i fer les coses.

 

PREGUNTES DELS LECTORS I LECTORES DE BIAR DIGITAL

A mesos de les eleccions locals, tornaràs a encapçalar la llista electoral de Compromís?

Compromís no funciona unilateralment i hi ha un col·lectiu que funciona per assemblea. Si l’assemblea decideix i no hi ha altre candidat o candidata que vulga encapçalar la llista, jo em tornaré a presentar. Però això no ho decidiré jo, decidiré si em torne a presentar que en principi sí. Ho decidirà el col·lectiu local amb tots els militants i simpatitzants.

Tens intencions de continuar en política fora de l’àmbit local. Bé a Diputació, les Corts o altres institucions de la Generalitat?

No és la primera volta que hem fan eixa pregunta, de fet m’havien preguntat si me n’anava a València a Conselleria. Tinc molt bones relacions, afortunadament, amb molts Consellers, dins del partit, estic en la executiva comarcal, en el Gabinet d’Implantació. Realment he gaudit a nivell polític fora de l’Administració pública. Estic a disposició de qualsevol cosa que puguera oferir el partit però la meua voluntat és continuar treballant per i a Biar. Si em tornara a presentar a les eleccions i així ho vulguera el col·lectiu de Compromís, m’agradaria poder arribar a ser alcalde de Biar, evidentment, igual que els diferents candidats i candidates. Ara per ara no tinc cap oferta i continue treballant, fins i tot si me la feren no se que pot passar. M’ho hauria de plantejar però ara no és el cas. Així ho he manifestat a diversos consells nacionals de Compromís que vull continuar treballant per a Biar.

Es percep un cert malestar amb la tasca del govern municipal i en concret en el paper de Compromís i Esquerra Unida en no aturar certes decisions i actituds de l’alcalde, Julio Sanjuan?

Va haver malestar, seria una tonteria dir que no. I una certa discrepància de maneres de fer les coses. La gent ho parla pel carrer però nosaltres ho parlem als despatxos i els telèfons van i venen de seguida. Cada persona és lliure de treballar com creu, però després estem les altres persones per dir si això ens ha paregut bé o no. Ací no hi ha un “jo dic açò” i és el que s’ha de fer, així es funcionava abans. Si una persona es reuneix i té un enfrontament amb una altra persona, i jo no estic a eixa reunió, no podem solucionar cada persona com és. El que dic és que açò no ens ha paregut bé i s’ha de rectificar, i prenem decisions. Referent als temes que han hagut més discrepàncies hem manifestat públicament quina era la nostra visió. Això ens ha impedit continuar treballant? No. Això és el que utilitza el PP per dir que no hi ha unió, que no funciona. L’ajuntament funciona. El PP ha passat tres anys dient que malbaratem els diners, que no sabem gestionar, que no sabem fer les coses, i els hem demostrat que hem complit tots els anys la regla de “gasto”, que som més estrictes que quan ells governaven, hem complit la regla d’estabilitat. Ho tenim tot a l’ordre del dia. M’alegre que hagen canviat el seu discurs, perquè fins ara tot el que fèiem era gastar i ara ja estan parlant d’invertir, cosa que els he dit durant els passats dos anys. A l’últim plenari ja van dir “és que vostès inverteixen en cultura i nosaltres invertiríem en...”

És una discrepància ideològica.

Clar. Però que no hem diguen que gaste, perquè jo manifestava “vostès creuen que gastar en cultura, tradicions, igualtat és gastar. Vostès prefereixen fer obres”. Ho considere invertir i ells sembla que ho han recapacitat i ara també, em vaig alegrar molt d’eixa tessitura. Hem demostrat que poden haver discrepàncies perquè som tres partits governant. Ells [el PP] tampoc van entrar per majoria absoluta, van pactar amb Biaruts per Biar, recordem-ho, i també tenien moltes discrepàncies. Tu has de mirar pel poble tot i les discrepàncies i ells també van fer això. Però ara l’argument és que no funcionen els tripartits i els pactes per tal d’intentar convèncer a la gent d’una cosa que no és certa. Fins i tot a les famílies hi ha discrepàncies i això és bonic i enriquidor pel poble. Els futurs governs són de coalicions, pactes i unions, governs plurals. No hi ha només un criteri, que si a més és unipersonal que només passa pel cap de llista, alcalde o alcaldessa del moment, és una persona. Ara almenys hi ha tres portaveus, que ja indicaria pluralitat, i cada àrea te el seu vot, veu i gestió. Hi ha moltes més visions. No hi ha res unilateral. Hi ha discrepàncies, perquè hi ha que negociar.

A nivell personal, em duc bé en totes les persones i m’agradaria dur-me millor amb els qui formem la corporació municipal. Els plenaris últimament han sigut desagradables, mai m’ha agradat alçar la veu. Els plenaris haurien de ser més participatius, per part de la gent del poble però és un acte que hauria d’interessar molt però no és atractiu, i de vegades hi ha discussions que des d’un punt de vista de debats i parlaments s’hauria de respectar. Passa també al congrés a Madrid. De vegades és un circ, a veure qui la diu més grossa. No em sembla ni enriquidor ni donem cap exemple d’educació. Des del respecte s’ha de parlar tot. He tingut algun enfrontament, sí és cert que tinc una veu que la projecte molt. Quan el PP ha dit alguna cosa i la he considerat digna s’ha contemplat. Per exemple quan es va aprovar el reglament de la Casa de Cultura, que fins el 2017 no en tenia, igual que el pla d’evacuació, que tampoc estava i hem fet ara, van fer un suggeriment que era oportú i no s’havia contemplat. Si ens escoltem... però hi ha molts interessos partidistes i intencions d’arribar a altres llocs políticament. Si haguera volgut fer això m’hauria presentat com a coordinador o haguera anat al consell nacional. No hem plantege més enllà de treballar a Biar. Si després pensen que per la bona gestió que s’ha fet correspon, mai vaig a demanar res però sempre és d’agrair. El meu poble és la prioritat.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Augmenta la freqüència de trens regionals i MD Villena-Alacant amb connexió amb la UA a partir de hui dilluns… https://t.co/ZwQ97ZMuer
1hreplyretweetfavorite
BiarDigital Ángela Palazón Conca: "És important que mentalitzem als més menuts que el futbol pot ser de xics i de xiques"… https://t.co/ZQUOttRCQ7
22hreplyretweetfavorite
BiarDigital [fotos] Èxit en la celebració de la I Gala de l'Esport https://t.co/dgrx0wCROU https://t.co/HxIVwigC0f
BiarDigital "En ese cajón...", per Mayte Salguero https://t.co/5k90fh141D https://t.co/dSv6Klqrh0

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine