Oct 2, 2015

"Biar: un lent despertar", per Eduard Garcia

El 10 d'octubre de 2013 Biar va rebre la visita del president Alberto Fabra, una visita que va passar desapercebuda per a molts veïns i veïnes simplement perquè no s'havia anunciat per part de l'Ajuntament. Aquell dia les autoritats locals, provincials i autonòmiques i els seus simpatitzants amb vestit de diumenge segurament esperaven trobar-se a territori amic, ja sabem que Biar més enllà del revol quan van llevar les dames en Festes, quan es va produir la moció de censura i canvi de govern local, o l'oposició a la construcció de les macro urbanitzacions entre Biar i el Camp de Mirra no ha...

Set 7, 2015

"Reflexions sobre el topònim Apiarium/Mellaria", per Eloy Poveda

Molt s'ha dit i escrit sobre una ciutat romana situada a l'interior de la província d'Alacant anomenada Apiarium o Menralia/Mellaria, un lloc important ja des d’època romana dedicat a l’explotació de la mel d’abella. Aquest és un topònim ja referenciat per Ptolomeu allà pel segle II d. C., que a més especifica que era el primer poble de l’interior de la Contestània Ibèrica. La tradició historiogràfica, accentuada i acrescuda pels erudits de l'època moderna, ha provocat que aquesta dada s'haja implantat a les nostres ments i s'associe a l'origen del topònim actual de Biar.

Ago 26, 2015

"El bibliotecari de Biar" per Sergi Barceló

No recorde la biblioteca sense Ricardo, i ara que ho pense, diria fins i tot que formava part dels murs, els patis i les xicotetes finestres del Convent. Des de ben menuts acostumàvem a anar a la Biblioteca Municipal a fer deures, un sa costum que els xiquets no sé si encara sovintegen. Primer, a les taules octogonals de la sala infantil on ens deixava treballar en grup: li ratllàvem les taules, les omplíem de pegament, remenàvem llibres dels xiquets més majors i, com érem, el més atrevit encara agafava d’amagat l’atles d’educació sexual per descobrir les formes i les corbes del cos femení.

Ago 13, 2015

"Sensatez sobre el Cristo de la Sala", per Julio Sanjuán

“La permanencia estable de un símbolo identitario de carácter religioso en las salas de plenos de las corporaciones locales carece de relación objetiva con la naturaleza específica de las actuaciones públicas que cobijan dichos recintos y pudiere, incluso, implicar la apariencia de conexión o de vinculación entre ambas categorías que es, precisamente, lo que el texto constitucional pretende evitar”. Este párrafo con el que comienzo este artículo no lo ha escrito el alcalde de Biar. No lo ha escrito nadie del PSOE, ni de Compromís, ni de Esquerra Unida, ni de Podemos. No lo ha escrito ningú...

Ago 10, 2014

"¡Y ahora que hacemos con el pueblo!", per Aramís López

Cuesta mucho llegar a saber un poco de cualquier cosa, cuesta más saber que no se sabe tanto como uno cree saber.

Jul 8, 2014

"Té futur el valencià?", per Josep Maria Pérez Romero

Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: al preàmbul d’aquesta llei se’n reflecteixen els objectius. <<Davant la situació diglòssica en què està inmersa la major part de la població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià durant gairebé tre-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià, té el dret, el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i al lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba>> (Butlletí Oficial de les Corts Valencianes).

Maig 16, 2014

"Biar, joguet sexual", per Sergi Barceló

Article publicat en el seu bloc personal "Cullerà i arrere"  el 7 de maig de 2014. A Biar s’ha desfermat la indignació. I mira que hi ha coses per a indignar-se, com les cues interminables per a aconseguir una cadira que permeta veure l’Entrà i el band a traïció de l’Alcaldia, com l’apagada literal del barri de sant Roc, el preu de la pólvora o els jòvens que viuen fora i no podran (podrem) lluir tipet a les festes. Però la gent de Biar s’ha indignat perquè, ara voreu, una veïna ha obert uns expenedors ben curiosos. Al poble sempre n’havíem tingut, alguns més atrevits que d’altres per...

Mar 10, 2014

"Hòmens, vertebrats i mamífers" per Sergi Barceló

Article publicat en el seu bloc personal "Cullerà i arrere"  el 8 de març de 2014. Algun dia la humanitat haurà de fer un monument al ratolí. De tots és sabut la versatilitat d’este xicotet rosegador per a sacrificar-se en assajos de noves medicines, tractaments de tota classe, transplantaments d’òrgans i tota mena d’estudis clínics en pro de la ciència i el futur de l’ésser humà. En canvi, eixe servil animaló, almenys en la cultura occidental, ha estat concebut com una bèstia abominable, fastigosa, portadora de malalties i fera ferotge capaç de maltractar psicològicament l’inofensiu ...