Imprimir aquesta pàgina

"Hi ha que anar al bar, al restaurant, al pub…", per Just Román Soriano

Concert de la Colla de Dolçaina i Tabal Bassa la Vila amb La Façana al fons Concert de la Colla de Dolçaina i Tabal Bassa la Vila amb La Façana al fons

La pandèmia que estem sofrint, ha canviat la vida nostra, per imperatiu profilàctic, manat per les autoritats, EL CONFINAMENT, quedar-nos en casa; espere que prompte tornem a l’anterior almenys pel que fa als bars i restaurants em referisc, establiments cohesionadors de la societat, d’aproximació de les persones, llocs on practicar l’amor al pròxim, simplement aproximant-nos i xarrar una mica, que es debades i més important que el que pugueres prende, que també podia ser suculent.

Ací mostre una relació d’establiments d’hosteleria i esbarjo dels anys 90 del segle XX, que van fer famós al Barrio de Biar a molts kilòmetres a la redona, “El Bacalao”; la zona de “vicio” li deia el meu cosí gai. A partir de l’any 95 va caure en picat, la veritat era que molestava a gent de Biar i legalment tenien raó, en voler fer desaparéixer tot allò del barrio que les autoritats permetien perquè donaven faena a molts treballadors. L’èxit d’estos establiments és que tancaven a les sis del matí. D’allí van sortir molts matrimonis de villeners i biaruts, una cosa rara abans.

048

Llistat de bars i restaurants de Biar (1994)

En Biar queda un establiment mític, La Façana, actual bar i hotel, l’antic “Musical” ,al que entre des de fa 78 anys, a beure alguna cosa i xarrar un poquet. Durant molts anys s’usaven dos plantes i les dos terrsses y es jugava al dominó, a les cartes i al billar. Obria a les sis del matí per a servir aiguardent, absenta, avant tot, i tancava a la una de la nit, era corrent anar a poqueta nit al casino a xarrar i no prendre res, però el diumenge havies d’anar a prendre l’aperitiu que solia ser vermut, sèpia i olives farcides amb anxoves. En l‘hivern no hi havia cap de calefacció però el pis era de fusta, el fred era suportable, les dos terrasses tenien èxit i en festes eren un bon balcó on vore els actes festers, hi havien uns toldos molt bons en l’estiu. La Plaça era l’àgora on tots els biaruts es veíem el diumenge i els hòmens veien a les dones ben acicalades anant o eixint de missa.

Ma mare m’enviaba el diumenge a portar del bar musical a mon pare, que li agradava molt fer la partieta, però el diumenge havia d’anar al cine amb ma mare, al Cine Moderno, tenien un abono per anar tot l’any al mateix palco. Em costava molt portar a casa a mon pare, jo tenia set anys. Hi havia varios individus que no bebien mai res, miraven en les taules de joc.

Baltasar Gracián diu:

Si es o no invención moderna, vive Dios que no lo sé, pero delicada fue la invención de la taberna...

Tant de bo es recupere l’hosteleria per a satisfacció de tot el món.

Just Román, maig del 2020

(Esta opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris