1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

"Adolescència, valentia i tornada a les aules", per Àlex Amorós

Escric aquestes línies com a professional de l’ensenyament secundari des de fa vora 22 anys i com a pare d’un adolescent de 15 anys que cursa 4t d’ESO, a més sóc director ara d’un Institut d’Educació Secundària. Tinc experiència com a docent, que ni de bon tros crec que m’ha servit massa per a ser un millor pare, i tinc certa experiència com a pare que sense cap dubte m’ha servit per a ser millor professor, escric millor i no bon professor intencionadament. Per això ara més que mai mire els meus alumnes a través del meu fill, ja que ara estic amb ell a casa i amb el meu alumnat tinc només contacte virtual.

El dia 13 de març es vàrem acomiadar del nostre alumnat, físicament, per a passar a l’ensenyament i aprenentatge virtual. L’administració valenciana, el professorat, l’alumnat i les famílies portem en general un mes fent un esforç extra per mantindre la flama de l’ensenyament. Hi ha però dificultats a les llars que no fan fàcil la tasca, a les llars de l’alumnat i també a les del professorat.

A l’hora de planificar la tornada a les aules s’estan barallant criteris sanitaris, administratius, econòmics… però, hi ha algú que estiga pensant en criteris psicològics? En aquest confinament hi ha moltes pressions per a què les mesures de desescalada siguen d’una manera o d’altra. Hi haurà moltes pressions per tal que la famosa desescalada siga així o aixà, i en molts àmbits. Els sindicats, les associacions empresarials i les animalistes, les d’autònoms, els bancs, i altres col·lectius, tenen mecanismes de pressió però, qui pressiona en nom dels i de les adolescents?, qui mira per elles o ells?, qui es queixa en el seu nom d’haver d’obeir com els més xicotets i d’haver d’actuar alhora amb la responsabilitat dels adults?. Seria molt poc adolescent estructurar una resposta social reivindicativa pròpia. Crec que les famílies i el professorat hem d’assumir eixe paper.

Estic prou d’acord amb el que escriu el meu col·lega andalús Manuel J. Anguita al seu article del dia 10 de març: “Volver a clase: una propuesta de desescalada educativa” a eldiario.es. En aquest article Anguita planteja primer, la necessitat de tornar a les aules per finalitzar el curs, i després fa una proposta ben interessant sobre els mecanismes de desescalada educativa, tenint en compte l’ensenyament com a servei públic i doncs també com a forma de lluita contra les desigualtats. És un article molt recomanable. En el que no aprofundix Anguita, i no té en absolut per què fer-ho, és en les raons d’eixa necessitat d’acabar el curs.

034

El dia 13 de març el Cap d’Estudis i jo vàrem recórrer les aules del meu centre, una a una, per donar ànims i alguna instrucció. Les cares no eren de la mateixa felicitat que quan es suspenen les classes per la neu, o per la pluja, com ha passat aquest curs dues vegades. Les cares de l’alumnat eren més que de cap altra cosa de desconcert, de certa por amagada, era una cara molt semblant a la dels dos adults que tenien davant. Interprete les cares, com mire d’interpretar la del meu fill, perquè preguntar-los és en general prou inútil, un adolescent té moltes dificultats per expressar els seus sentiments, però en té, convé recordar-ho. Se’ls recorda permanentment que són vector principal de contagi, els fa això sentir-se culpables?. Bé siga passejant el gos, bé siga anant a comprar cap a un supermercat o una botiga de barri, d’eixes que mediàticament ara és com si no existiren, un adolescent pel carrer ara és un “sospitós habitual” de saltar-se el confinament. Només cal fer memòria de quants adolescents veiem a ciutats mitjanes i grans passejant el gos, comprant menjar, baixant la brossa o el reciclatge, etc… potser només siga una sensació meua. La llei no els prohibix eixir, però de vegades ho sembla. És una situació crec prou injusta, es senten assenyalats?, potser. Cal recordar que aquests seran els adults que lluitaran contra les pandèmies futures i contra el canvi climàtic ja present. Són el futur a mitjà termini, però se’ls declara sospitosos i sospitoses només per passar per eixe lloc pel qual tots hem passat, que totes hem patit. La seua edat les fa inconformistes, esdevenen doncs indisciplinades, indisciplinats, per això la seua disciplina actual té més valor encara. Perquè sí, a l’adolescència es patix, per això molts adults ho obliden, memòria selectiva se’n diu. Sí, a l’adolescència es patix i en aquest confinament els nostres adolescents estan patint més encara. Els i les adolescents, malauradament no totes i tots, tenen xarxes socials i xarrades virtuals, tenen sèries, classes i jocs online, vídeos de youtube,… però patixen, i patixen molt, no tinguem cap dubte. Les adolescents, els adolescents, patixen perquè estan confinats a casa amb qui, com es natural a la seua edat, han declarar fa temps els seus enemics: són mare, pare o pitjor encara, tots dos. Patixen perquè no veuen físicament ni a amigues, ni a amics, eixes i eixos que són alhora taula única de salvació natural, i amb qui s’inicia l’aprenentatge sexual i afectiu. Patixen perquè la realitat que tot just començaven a entendre com adults novells s’ensorra en el virus de la incertesa.

Doncs, els i les nostres adolescents necessiten certeses, i una certesa hauria de ser acabar el curs, de la forma que planteja Anguita o d’altra semblant. Cal que tinguen la sensació d’acabar el que començaren a setembre, que tinguen una avaluació del que han fet, o no han fet, durant el confinament, que es sumara a la del que feren abans. Cal una avaluació del que han pogut fer a casa en esta situació estranya, perquè cada casa és un món, ara més que mai. Cal un final de curs que permeta durant un curt període de temps repartir una miqueta de justícia social i educativa. Caldria almenys crear la sensació entre les nostres xiquetes grans o adults menuts que s’ha fet justícia, amb la sensació potser ja seria prou. Per això crec que el curs s’ha d’acabar, i s’ha de fer presencialment. Els criteris sanitaris són molt importants però l’equilibri mental dels nostres alumnes, fills i filles, també. L’esforç organitzatiu seria gran però crec que pagaria la pena. Elles i ells estan majoritàriament comportant-se amb la responsabilitat dels adults, estan sent molt valents i molt valentes, crec que mereixen una resposta que els tinga en compte, i crec que acabar aquest curs i en aquest àmbit és a hui la millor de les respostes.

Àlex Amorós
Pare i Professor d’Educació Secundària
IES Biar

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    Instagram

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Xarxes socials

BiarDigital 📌Se celebra el primer plenari presencial des de febrer a causa del decret de l'Estat d'Alarma. https://t.co/UmFiRWKJCM
BiarDigital 📌#Biar es va unir a la iniciativa que ahir va il·luminar els ajuntaments i altres edificis públics amb els colors d… https://t.co/FUXuxAs4TF
BiarDigital Una pujada més moderada respecte a les dades de l'atur durant el mes de maig, lluny dels forts increments durant el… https://t.co/PKRWv5Mzjn

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

Enquesta

JSN Epic is designed by JoomlaShine.com