Previous ◁ | ▷ Next

"Dilluns de ressaca electoral", per Eduard Garcia Molina

Recorde una d’eixes pel·lícules que pel seu drama t’impacten especialment, es tracta de ‘Los lunes al sol’ (2002) dirigida per Fernando León narra la història de tres treballadors que viuen al dia, anys després de la reconversió industrial a Vigo on les protestes es donaren de forma massiva a causa dels acomiadaments.

Reconec que a la llum dels resultats electorals del 10N pensava que acabaríem pillant el sol i esperant un impossible pacte de govern entre els dos protagonistes -PSOE i Unides Podem- que no s’entengueren després de les eleccions d’abril, on sumaven 10 diputats més dels que tenen en l’actualitat. Si bé és cert que ni els politòlegs o politòlogues més expertes ens sabran explicar com en 24 hores el que no era possible fins fa poc s’ha signat en un tres i no res, si bé és cert que la formació que lidera Pablo Iglesias no s’ha mogut ni un mil·límetre del que demanava en abril, un govern de coalició, i ha sigut el Partit Socialista qui ha entés que el suport a la governabilitat de l’Estat no pot ser de bades. Un acord històric, ja que per primera vegada des de la Transició hi haurà un govern de coalició, i a més a més entrarà al govern una formació a l’esquerra del PSOE, com és Unides Podem, formada fonamentalment per Izquierda Unida i Podemos, un fet que no ocorria des de la Segona República, que es va proclamar fa 88 anys, el 1931.

Com sabem a esta suma caldran altres suports i la caverna mediàtica no s’ha fet d’esperar, amb titulars que més bé parlen d’una revolució que ens portarà a una espècie de Confederació Ibèrica Socialista que no al que realment és: un enteniment entre dues forces que se situen en l’espectre ideològic de la socialdemocràcia europea, o almenys ho intenten.

Si bé és cert estes eleccions s’han distingit per diferents factors, el primer seria que tot i una davallada de tres diputats els socialistes “aguanten el tipo”. Possiblement la formació que lidera Pedro Sánchez esperaria un resultat que el deixara prop dels 176 diputats aprofitant el “tiró” de la Moncloa i de l’actual president en funcions, vist està que no ha sigut així.

Pel que fa a Unides Podem també han anat a la baixa, ja és ben sabut que l’abstenció castiga l’esquerra, perdent la formació morada 7 diputats/des, tot i això mai una formació a l’esquerra del PSOE havia obtingut uns resultats tan alts, ens hem de remuntar fins al PC de Carrillo, en 1979, obtenint la formació que després s’integraria en Izquierda Unida un total de 23 escons. Coses de la política l’esquerra crítica que ha perdut terreny eleccions rere eleccions des de la formació del partit després de l’esclat del 15M -un ja llunyà 2011- i que va tocar sostre amb 71 escons -en 2016 sumant les confluències i Compromís- ara tindrà la possibilitat de tocar poder per fi.

Pel que fa al bloc de la dreta podem dir que ‘nada nuevo bajo el sol’, si bé és cert que és especialment preocupant l’ascens d’una formació com VOX, si mirem el repartiment d’escons ens adonem que la formació ultra ha ocupat l’espai que tenia Ciudadanos però amb 5 escons menys, una formació nascuda a Catalunya per renegar de la immersió lingüística i el nacionalisme català i que se les donava d’estar al centre, vist està que els seus electors no estaven tan al centre per acabar votant un partit que vol rescatar les essències de la llarga nit de la dictadura. Si bé és cert que el Partit Popular ha recuperat una part del seu espai pujant 23 diputats fins als 89 -quasi 100 escons menys dels que tenia en 2011 i que va portar Rajoy a la Moncloa- i ha hi hagut un transvasament de C’s a VOX, però els números no donen en la bancada dreta, amb 147 diputats/des en les eleccions d’abril que ara s’han convertit en 151, una variació de només 4 escons, quan l’esquerra estatal -amb només dues forces- suma 4 escons més que la dreta, un total de 155 entre PSOE i Unides Podem.

Una dreta que sembla que ni suma ni sumarà, més quan lluny de renunciar a pactes amb l’extremadreta i semblar-se als seus homòlegs europeus, s’ha abocat a governar Andalusia i Madrid, renunciant de pas a pactes que li van donar el govern estatal amb forces com el PNB o l’extinta CiU -actualment PDeCAT-, formacions que VOX pretén il·legalitzar.

Menció a banda mereix el cas de Compromís, una força estrictament valenciana qui no ha volgut repetir el que hauria sigut un pacte natural amb UP a les tres circumscripcions del País Valencià per abraçar-se a Más País, qui ja ens explicarà amb 3 parlamentaris com pretén desbloquejar la situació. En tot cas el temps ho dirà.

Eduard Garcia Molina

Article publicat de forma original en la revista Barcella

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Discúlpame", per Mayte Salguero https://t.co/j2zqxVfAnv
BiarDigital Valoració dels 100 primers dies de Govern Municipal: Compromís https://t.co/0iWNfYk0uP
BiarDigital Valoració dels 100 primers dies de Govern Municipal: Esquerra Unida https://t.co/LkZYt6UY4d
BiarDigital Els alumnes de l’IES Biar participen en un joc de rol sobre consum responsable https://t.co/2lHuMM5VQ2

Enquesta

Molt positiu - 12.2%
Positiu - 9.8%
Regular - 12.2%
Negatiu - 22%
Molt negatiu - 34.1%
Indiferent - 9.8%

Han votat: 41
Enquesta tancada on: Novembre 11, 2019
Joomla templates by Joomlashine