Previous ◁ | ▷ Next

"Són faves comptades", per Sergi Barceló

Les últimes eleccions municipals a Biar han generat llàgrimes d’alegria i de tristesa. Tots intuíem que els resultats anirien ben justos i en els últims mesos les quinieles anaven amunt i avall, però tots coincidien a dir que l’assumpte es decidiria per un grapat de vots. I així ha anat, una dotzena de paperetes van tindre la culpa perquè Esquerra Unida no aconseguira el regidor que permetera revalidar el govern d’entesa entre PSOE, Compromís i EU. Però així és la democràcia –o millor, dit, la llei d’Hondt–, a voltes ens beneficia i a voltes no.

Els números són importants per a basar un argumentari i comprendre què ha passat. Qui vulga estudiar-los pot anar a buscar l’excel·lent anàlisi que Biar Digital va publicar al sendemà de les eleccions. Són faves comptades. Però, què ha passat perquè el PP haja tornat a l’Ajuntament només quatre anys després? Tan malament ho ha fet este govern? La gent no sap votar?

Són coses que vas escoltant a amics, família i saludats i de respostes concretes no en trobarem, perquè els motius pels quals algú tria una papereta i no una altra és variadíssima i atén a raons molt personals. Jo no em ficaré en eixos jardins perquè n’eixiria escaldat, però m’aventure a pensar que molts biaruts han votat PP perquè era una garantia de no tornar a suportar un govern encapçalat per Julio Sanjuán. Semblarà que m’espolse les responsabilitats –ja sabeu que festege a can Compromís– i que de culpa nosaltres no en tenim; tranquils que ara m’hi pose.

Crec fermament que tot el poble valora la faena política dels regidors de Compromís i d’Esquerra Unida, més enllà d’ideologies la majoria de la gent sap que pocs regidors s’han deixat el cos i l’ànima com Joan Lluís, Josep i Laura; i també saben que Ángel ha aportat al govern municipal coses molt positives. Però en política no és suficient fer les coses bé i rebre aplaudiments de banda i banda, i per ací és on ha vingut l’esvaró. La confiança en nosaltres mateixos i en la faena ben feta ha eclipsat un problema endèmic de gestió governamental. Durant quatre anys hem mirat cap a un altre costat mentre Julio feia de les seues i ens hem conformat a dir que suportar-nos és part de la democràcia, i que pagava la pena mantindre’s al govern tot i les eixides de to constants de l’alcalde. Certament, ha pagat la pena perquè en quatre anys s’han fet polítiques progressistes que Biar no coneixia, i el poble n’ha tret profit. Però el peatge polític que s’ha hagut de pagar ha estat altíssim i no s’ha sabut trobar altres solucions, i en política, com veiem cada dia al televisor, tot té solució. Per exemple, Compromís i EU podríem haver forçat el PSOE a moure Julio de l’alcaldia assumint les conseqüències: un conflicte de govern intern amb el benentès que els conflictes sovint són benvinguts si ajuden a eixir-ne reforçats. Les implicacions haurien estat clares, o bé hauríem tingut un altre alcalde o bé hauríem eixit del govern, però podríem haver salvat la credibilitat de les nostres forces. Vam preferir continuar treballant dins del govern, havent d’empassar saliva i armant-nos de paciència mentre el poble la perdia cada volta més.

118

La credibilitat a voltes passa per fer de la coherència una bandera assumint i acceptant-ne els riscos, i a nosaltres ens ha faltat experiència i ens ha sobrat corda per suportar un alcalde histriònic i cada dia més fora de lloc. La gent de Biar no és que siga del PP, és que a molts no els ha quedat una altra opció si volien assegurar-se un alcalde que no fora Julio. A Compromís no hem sabut o no hem pogut explicar que la solució per no tindre a Julio podia passar per votar-nos a nosaltres, però el risc existia i el vot útil és un gegant llaminer que fa forat per allà on passa.

Ara tenim quatre anys per davant per a fer una oposició progressista, constructiva però valenta i decidida. Tenim temps suficient per a llepar-nos les ferides i tornar a eixir a guanyar. I jo, des de l’assossec que confereix la distància, convide la gent biaruda d’esquerres a treballar per un projecte comú i deixar de costat personalismes i antigues bregues, algú hi hauria de posar remei i passar de les proclames de gintònic a la taula de treball. No és una quimera, és una necessitat i un clam que he escoltat de plaça a plaça. Som els mateixos i són faves comptades.

(Este article d'opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Cada mes amb el vostre exemplar de Biar Digital en paper trobareu una nova vinyeta de sàtira de l'actualitat local. https://t.co/cVyTVNoseV
7hreplyretweetfavorite
BiarDigital De què moren els biaruts i biarudes? https://t.co/WRMP2qlD2Y
BiarDigital Primera entrevista a Magdalena Martínez des de que torna a ocupar el càrrec d'alcaldessa. @Biarsensacion https://t.co/PnyFBgXGVi
BiarDigital En les papereries-llibreries de Biar trobareu el nou exemplar de Biar Digital en paper. https://t.co/DlPXjgdBMA

Enquesta

Molt positiu - 12.2%
Positiu - 9.8%
Regular - 12.2%
Negatiu - 22%
Molt negatiu - 34.1%
Indiferent - 9.8%

Han votat: 41
Enquesta tancada on: Novembre 11, 2019
Joomla templates by Joomlashine