[IES Digital] "CARTES D'AMOR ALS MORTS", per Gemma Guill

[IES Digital] "CARTES D'AMOR ALS MORTS", per Gemma Guill Free images: pxhere.com

Entra Blai i s’asseu al meu costat. Em mira i veig als seus ulls tot el que sent per mi: la llàstima, la compassió, el respecte, l’amor. I em pregunta trist si estic amb els morts o són ells els que hi són amb mi. I encara que el vull més que mai no puc evitar recordar la Berta. Torna tot a la meua ment com un record abstracte que em fa tremolar.

Em trobava perduda, amb els peus en la terra però amb el cap a la galàxia més llunyana que l’humà haja estat capaç de descobrir. Estava trista, desil·lusionada, desganada. Des que va faltar Berta jo no hi era, a la Terra. Aquell ser quasi transcendental que tant suport m’havia oferit incondicionalment, ara no estava. No, no estava. Després de passar mesos tancada amb un contacte inexistent se’m va acudir escriure. Escriure als morts.

A tots. A Berta. A tots.

Em vaig descobrir a mi mateixa, em vaig quedar nua i vaig vestir els papers amb els meus més sincers pensaments. Sempre començant amb ‘Sóc Agnès’ i acabant amb mil formes distintes de pregar que tornara. Li vaig contar la monotonia dels meus dies, li vaig escriure, com solia dir-li quan m’escoltava, que no passava res si era de nit perquè ella seguia il·luminant-ho tot. També la vaig voler culpar, la vaig voler culpar per haver-me ensenyat a viure sense haver-me fet saber que era ella qui anhelava la mort, però no hi vaig ser capaç. Quina culpa tens Berta, d’haver estat en perill i no haver trobat ningú que haja sabut salvar-te. Ni tan sols jo, després de tot. Quina culpa tens. I vaig escriure, a Tots, morts, vius, a Tots, aquesta vegada de veritat: que es deixaren salvar. Que s’ompliren de detalls i que buscaren l’equilibri. I que donaren suport, suport com el que jo vaig tenir. I mentre escrivia em vaig buidar com ho feia un càntir de fang un 3 d’agost de 1943. I de tant que vaig plorar el vaig tornar a omplir, alhora que m’omplia a mi mateixa. Vaig signar totes les cartes, adreçades a cap lloc. Ens veiem prompte: Agnès. Una i altra vegada.

I és ara que mire a les parets i ja no fa mal, les parets que si poguessin parlar contarien bogeries, les parets que m’han vist i ens van veure. 457 dies des que sóc una altra, des que vaig escriure l’última carta, l’última carta que mai no va a llegir ningú. Conteste la pregunta de Blai sense emetre el més mínim soroll, aquesta vegada estan ells amb mi, ella amb mi, i com és de reconfortant que m’entenga, reconfortant que Blai trobe en falta a Berta tant com jo.

Recull de les millors creacions literàries de 2n de Batxillerat

Gemma Guill

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Els més joves del CD Biarense portaven un any sense jugar a causa de la pandèmia de la #Covid19. https://t.co/6hEXEtaFHH
BiarDigital Tot i les bones dades cal continuar amb les mesures preventives contra la #Covid19. @GVAsanitat https://t.co/9ZBM2mHmlE
BiarDigital "¿Qué artista español ha conseguido que gente tan chauvinista como los franceses tarareen (se los saben de memoria)… https://t.co/IKfymdIaxA
BiarDigital Tornem als #EstatsUnits per portar-vos una nova entrevista de l'espai Estudiant fora, amb la nostra jove veïna Carm… https://t.co/lPmiJArzNj

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com