Previous ◁ | ▷ Next

"Ara és l'hora", per Josep Maria Pérez Romero

El tancament de l’hotel "Villa de Biar", ja té data: 27 de Maig de 2018. El Grup Hoteles Poseidón, ha decidit liquidar abans d’hora (tres anys), el seu contracte de gestió de l’hotel i donar per finalitzat el seu projecte empresarial a Biar. Deixa vint-i-un treballadors i treballadores a la cuneta de l’atur, la immensa majoria d’ells joves, amb ganes de treballar i de tenir un projecte de futur que se’ls ha truncat de manera inesperada i sobtada.

Però si analitzem amb deteniment els fets podem arribar a la conclusió que aquest anunciat tancament, no és més que la constatació d’un fracàs del model i projecte turístic local. Hem passat en pocs anys de la voràgine urbanística, de projectes de grans urbanitzacions, camps de golf i el voler convertir Biar en un centre turístic de primer ordre internacional, a la pràctica desaparició de qualsevol vestigi que ens recordi a tan altes metes. Aquest castell ple d’il·lusions creat sense fonaments seriosos ni rigorosos, s’ha ensorrat irremeiable i definitivament. Amb el tancament de l’hotel es trenca l’última baula d’una cadena de fracassos, no només empresarials, també de gestió municipal i, potser, un fracàs col·lectiu com a poble, per aquells sectors del lobby turístic i immobiliari, que va apostar decididament per un turisme d’alt standing per al nostre poble.

Però això ja és història. A partir del moment en què el tancament de l’establiment hoteler sigui una realitat, es tornaran a produir tota classe d’especulacions sobre el seu ús futur. Mentre es debat i es delibera, seria desitjable que, l’hotel, no estigués durant quatre anys tancat, com va passar en unes circumstàncies semblants a les d’ara, l’any 2007.

Però no serà fàcil la decisió final del seu futur. Una decisió lògica, seria la recerca d’un altre grup empresarial del sector que es fes càrrec de la gestió de l’hotel. Pot ser una alternativa possible, sí, però realista? Vistos els precedents, especialment amb problemes de rentabilitat i d’índole econòmica, em sembla altament improbable trobar un altre gestor empresarial privat, amb solvència econòmica i experiència en el sector, que es faci càrrec de la seua gestió.

Però hi ha més alternatives. Una d’elles passa per fer realitat una històrica reivindicació del poble de Biar: una Residència per als  nostres majors.

La societat canvia de forma accelerada, sense que el avenços socials siguin capaços d’arribar a tots els racons. Aquesta transformació de la societat ens porta gradualment a l'envelliment, però no sempre en les millors condicions físiques, sanitàries, ni intel·lectuals. I és que l’esparança de vida no para de créixer i ho seguirà fent en els propers anys. És un bona notícia, sense dubte, però que amaga un gran repte per al conjunt de la societat. Fins ara, la família, principalment les dones, són les que han assumit tradicionalment la cura del seus majors. Hui, això no sempre és possible. La total integració de la dona en el mercat de treball, i els canvis d’hàbits i costums socials, dificulten enormement una atenció que els nostres majors demanden i que no sempre se’ls pot donar. Malauradament, l’humanisme cristià no està de moda.

Per això, hauríem de ser conscients, tots els veïns i veïnes de Biar, que és possible dotar al nostre poble d’un nou espai per a l’atenció i cura a la gent gran. Reconvertir l’hotel en una infraestructura sociosanitària pública de primer nivell al servei, no només al nostre poble, sinó com a referent provincial i, m’atreveria dir, que fins i tot autonòmic, és possible i necessari.

No serà fàcil. Però val la pena intentar-ho. És una ocasió única per aconseguir aquest anhel col·lectiu demandat molt de temps pel conjunt del nostre poble. Però disposar d’una Residència i Centre de Dia, amb tots el seveis i professionals sanitaris necessaris, no només està a les nostres mans el aconseguir-ho. Sense la implicació, total i absoluta, del govern municipal i del conjunt del Consistori, no és possible donar viabilitat a un projecte d’aquesta envergadura. Meyns dubtes, em transmet el suport que ens pugui arribar des de la mateixa Generalitat Valenciana (propietària de l’hotel), de la Vicepresidenta del Consell i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, i, com no, de la segona autoritat política del País Valencià, amb forts llaços familiars que l’uneixen a Biar.

El que acabes de llegir, només és una reflexió personal. Desconec si pot ser una reflexió compartida per moltes o poques persones. Però, si ho comparteixes, llegeix atentament aquestes línies de Vicent Andrés Estelles:

“No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d’un poble

unit, alegre i combatiu”

ARA ÉS L'HORA

Josep Maria Pérez Romero

 

(Este article d'opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Biar s’uneix a la resta de consistoris del País Valencià per defensar un finançament just https://t.co/vawnCFNN0o https://t.co/L8sYjeCjw5
23hreplyretweetfavorite
BiarDigital La vaga estudiantil feminista del 14N té un seguiment del 70% a l’IES Biar https://t.co/ZW6UJLP4fU https://t.co/WlDulhxAl2
23hreplyretweetfavorite
BiarDigital [IES Digital] "EL VIVER FORESTAL DE LA FONT ROJA", pels alumnes de 2n FPB https://t.co/hr8Ad9V0X1 https://t.co/LtkGgQsAda
23hreplyretweetfavorite
BiarDigital "El procés de privatització de l'aigua a Biar", per Esquerra Unida https://t.co/bpMRa47aB4 https://t.co/55ahUjs16T

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine