"Commemoració dels 100 anys de la Revolució Russa 1917-2017", per Josep Maria Pérez Romero

| Eduard Garcia Molina | Opinió

El 7 de Novembre d’enguany es celebra el centenari de la Revolució Russa, coneguda també com la “Gran Revolució Socialista d’Octubre”. Un dels esdeveniments més transcendents del darrer segle i, molt possiblement, de tota la història de la humanitat. La Revolució de 1917 va significar la materialització pràctica, baix la direcció política i organitzativa del dirigent rus, Vladimir Ilitch Ulianov, més conegut com Lenin, de la tesi marxista de la lluita de classes i la fonamentació del que seria el primer estat socialista del món. Vista en perspectiva, suposà l’inici d’una nova fase històrica, marcada, principalment, per ser la primera alternativa política al capitalisme i al sistema institucional burgès. Tot i les dramàtiques convulsions polítiques i un llarg període de guerres, la Revolució va propiciar transformacions radicals en totes les es esferes de la vida social, cultural, econòmica i política del poble rus. Va ser l’inici d’una societat nova i igualitària. L’inici d’un somni.

L’experiència de la Revolució de 1917 va ser un referent ineludible per el desenvolupament de totes les revolucions socials posteriors. No hi ha hagut cap procés revolucionari al món que no s’hagi fet inspirat en l’experiència soviètica i no hagi après de l’anàlisi de tots els seus errors i encerts, de les seues llums i de les seues ombres. Però no només això. Durant més de set dècades, la Unió Soviètica ha exercit de veritable contrapès al capitalisme europeu i mundial, forçant els estats occidentals a realitzar nombroses concessions a una classe treballadora esperonada en les seues vindicacions socials pel referent soviètic. Una gran part del progrés social aconseguit durant el darrer segle el devem, a més de la lluita heroica de la classe obrera, al triomf de la primera Revolució Socialista. Sense oblidar que, la Unió Soviètica va ser guia i defensora del processos de descolonització arreu del món on hi hagués un poble subjugat pels governs occidentals. L’ajuda soviètica a la segona República Espanyola en la guerra (in) civil, va ser una mostra més de l’internacionalisme i la solidaritat del poble soviètic.

Fins al dia d’avui, la Revolució Russa és objecte d’estudi per part dels historiadors, els quals tracten d’explicar les seues conseqüències i la seua influència en el context històric internacional. Però, cent anys després d’aquella gesta històrica i heroica del poble rus, hem de seguir aprenent de la Revolució de 1917. Així mateix, comprovem com, des de la desaparició d’aquest referent polític i social, l’ofensiva neoliberal més conservadora i depredadora ha estat imparable, i les societats del benestar i els drets laborals dels treballadors han estat desmantellades de forma contínua i irreversible. Per això, hui més que mai, hem de recordar la Revolució Soviètica, aprendre d’aquella experiència i dels principis que la van motivar: la construcció d’una societat sense classes, la justícia social, els drets dels pobles, la solidaritat internacionalista i la lluita antiimperialista.

Josep Maria Pérez Romero

L'article té 3 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).