Es a raíz de la conquista en 1245 cuando la población cristiana va aglutinándose alrededor del cerro del castillo, buscando tener una posición defensiva cara a un posible ataque moro, por estar en zona de frontera o por rebelión de los moros residentes en la zona conquistada, como así ocurrió con posterioridad a esta fecha, se van construyendo casas y se forman calles que forman un recinto que se cierra con puertas; conforme se amplía el casco urbano se van cambiando las entradas y llegado un momento en el que el desarrollo del casco urbano y la población es importante se amuralla el pueblo y se crean torretas, donde la orografía no es una defensa por sí misma y puertas resistentes que se cierran por la noche, llegando a constituirse un pueblo amurallado cuyos límites eran: Puerta al final de la calle Portillo, con posible torreta, ídem al final de la calle de Luis Calpena, con torreta que alberga la ermita de san Roque otra al final de la calle San Roque, donde se adivina una torreta en la casa que era propiedad de Teresa Castelló, otra al final de la calle de Jesús, donde subsiste y recién rehabilitada una torreta; en la calle de San Francisco al final no sabemos lo que habría pero es una calle ancha por la que se efectuaría la salida del pueblo buscando el cruce de la rambla de Els Capellans a la altura del taller de Ferrís, por donde el cauce era fácilmente vadeable.

A continuació publiquem l'article d'Emilio Soler com annex al treball publicat per Just Román Soriano en Biar Digital el passat 12 de novembre sota el títol "Els antics camins a Biar, patrimoni a defendre". Soler és Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Història per la Universitat d'Alacant.

Recorde una d’eixes pel·lícules que pel seu drama t’impacten especialment, es tracta de ‘Los lunes al sol’ (2002) dirigida per Fernando León narra la història de tres treballadors que viuen al dia, anys després de la reconversió industrial a Vigo on les protestes es donaren de forma massiva a causa dels acomiadaments.

Alguns historiadors i arqueòlegs assenyalen que la Via Augusta passava per Biar, però a més, que existia un camí pel qual Aníbal i el seu exèrcit d’elefants va travessar la península Ibèrica, els Pirineus i els Alps per a enfrontar-se als romans a les portes de Roma. Aquell camí que creuava Biar travessava el port de Penya Rubia, el riu Vinalopó per la foia i vorejava la Serra de la Solana per a entrar en el terme de l’actual Font de la Figura. Es diu que esta xarxa de camins antics s’usava fins el moment de la conquesta cristiana del Regne de València, moment en què se’n crear una variant la qual unia Biar, Ontinyent i Xàtiva.

Tots aquells nascuts abans de la generació mil·lennial, hem vist alguna vegada la pel·lícula Groundhog Day (Atrapat en el temps) protagonitzada per Bill Murray. L’argument, per aquells més jóvens, és el d’un periodista que tots els dies es desperta en el mateix dia, el dia en què la Marmota d’un poblet de Pennsilvania declara si l’hivern continua o comença en breu el bon temps.

Durante la guerra algunos propietarios abandonaron sus tierras y El Comité formado por los sindicatos y los partidos de izquierda se incautaron de sus propiedades, también la de otros propietarios y las tierras fueron cultivadas intensamente por El Comité y los sindicatos, también se incautaron del cine Moderno; terminada la guerra estos propietarios agrícolas recibieron con creces lo perdido, sus almacenes y cuadras estaban repletas y el cine Moderno había atendido y cancelado la hipoteca.

Cuando empezó la República en toda España se quemaron iglesias y conventos, en Biar durante las fiestas de mayo de 1931, día 13, se quemó la imagen de la patrona “La Mare de Déu de Gràcia”, un monaguillo de entonces, Juan Valdés, hombre creyente huido a Francia en 1939, con el ejército republicano y población civil en retirada y que hizo la guerra con los republicanos y llegó hasta teniente, me contó lo siguiente sobre el tema: ”Después de la misa de las comparsas los monaguillos y el sacristán quitábamos las sillas que se ponían en medio de la nave para los feligreses y las amontonábamos a un lado, pero aquel día el sacristán nos dijo que nos fuéramos, que él haría el trabajo, nos fuimos y dos horas después nos enteramos de que salía humo de la iglesia, acudió el pueblo a la plaza y vieron que las puertas de la iglesia estaban cerradas y no sabían quién tenía las llaves, alguien de la derecha pidió que con una lata de gasolina fueran a quemar la casa del veterinario, al que le consideraba el culpable del hecho, porque era un ideólogo de la izquierda; se buscó al veterinario, hombre ilustrado, y curiosamente, se le halló jugando a las cartas con un vicario de la parroquia en la Sociedad de Socorros Mutuos, hoy el Museo Étnico ; al entrar en la iglesia, conseguida la llave, vieron que la imagen estaba quemada pero el manto que estaba bordado de hilo de oro no estaban allí “; muchos años después me enteré por un concejal del ayuntamiento durante la guerra, que los mantos de la Mare de Déu estuvieron escondidos toda la guerra en el local de la cabala, edificio desaparecido existente frente a “Les Balconades”.

L’altre dia el professor Joan Borja deia en un article que se sentia impel·lit a parlar del “tema” perquè algun dia els seus fills no li pugueren retraure que, de tants de papers com va publicar, es quedara mut amb la qüestió catalana, sobretot ara que tots diuen la seua i tenen opinions fonamentadíssimes. Jo fa temps que he optat per callar i no escriure res, hi ha gent que sap escriure molt millor –com el mateix Joan Borja– i amb més dades, jo només engreixaria l’ego, aconseguiria quatre likes i, certament, ja hi ha massa tertulià solt, massa cunyadisme a sou repartit per televisions, diaris i grups de whatsapp. Amb tot això, siga per la ressaca repressiva o perquè el diumenge de pluja convida a seure davant del teclat, vull explicar als lectors de Biar Digital el que sent. Jutgeu-me tant com vulgueu.

"Les aus a Biar", per Just Román Soriano

Sent jo xiquet els ocells formaven part important en la vida de les persones i especialment dels més petits, que ens assombràvem de vore aquells animalets volar a gran velocitat i fent a voltes piruetes, en hi havien alamont; en els carrers del poble, els teuladins, les oronetes (en l’estiu); en la muntanya àguiles, falcons, la tradicional peça de caça: Perdius, abellerols, tòrtoles, etc. també els aus de pas, torts, turcassos, i altres, canviant segons l’estació del l’any; en la resta cagarneres, paixarells , verderols, gafarrons (els més petits de tots), a tots estos era corrent agafar-los amb envisc en les aigüetes que discurrien per les rambles, no les oronetes i per tot arreu en hi havien apoputs, blanques, mussols, els tornells de pas, a voltes una autèntica plaga. etc. Sols he nomenat els més coneguts.

Ben sabut és que els termes que encapçalen este article: “política” per un costat i “municipal” per altre tenen la seua procedència en el cas del primer del grec, concretament de la paraula πολιτική que alhora té la seua procedència en πόλις, “ciutat”, totes dues es poden traduir com “relacionat amb els ciutadans o per als ciutadans”, per la seua banda la paraula “municipal” com és obvi va referit al municipi. Aleshores quan parlem de la política municipal ho fem de la forma administrativa més pròxima a la ciutadania amb el que té això de positiu i negatiu, si bé és cert que no és el mateix les grans ciutats com ara València o Barcelona que la majoria de municipis de l’Alcoià, on els nostres i les nostres polítiques estan a peu de carrer i no és estrany veure’ls realitzant els quefers diaris com qualsevol altre veí.

Pàgina 10 de 12

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Els més joves del CD Biarense portaven un any sense jugar a causa de la pandèmia de la #Covid19. https://t.co/6hEXEtaFHH
BiarDigital Tot i les bones dades cal continuar amb les mesures preventives contra la #Covid19. @GVAsanitat https://t.co/9ZBM2mHmlE
BiarDigital "¿Qué artista español ha conseguido que gente tan chauvinista como los franceses tarareen (se los saben de memoria)… https://t.co/IKfymdIaxA
BiarDigital Tornem als #EstatsUnits per portar-vos una nova entrevista de l'espai Estudiant fora, amb la nostra jove veïna Carm… https://t.co/lPmiJArzNj

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com