• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Florinda Sena: "Per a viatjar és molt important saber idiomes sobretot recomane l'anglés per a la gent jove"

Florinda Sena: "Per a viatjar és molt important saber idiomes sobretot recomane l'anglés per a la gent jove"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Florinda Sena: "Per a viatjar és molt important saber idiomes sobretot recomane l'anglés per a la gent jove"

Florinda en un viatge a l'Antàrtida

Afirmar que Florinda Sena Samper, la nostra nova protagonista en esta nova entrega de "Fent poble" ha sigut la biaruda que més ha viatjat no seria exagerat. I és que ja en són un total de 67 països els que ha recorregut, des d'alguns del nostre entorn, com ara França, Itàlia, Anglaterra, Andorra, Alemanya o Grècia, fins a llocs més recòndits, com ara Jornània, Namíbia, Zimbawe, Dubai, les Illes Caiman, o la llunyana Austràlia i Nova Zelanda, sense deixar de banda països tan influients en l'actualitat com ara la Xina o els Estats Units, o la seua experiència a l'Antàrtida.

 

Ens deixa un testimoni d'incalculable valor després de més de 50 anys viatjant per tot el món, així com una recomanació per a la gent més jove, a qui anima a apndre idiomes, ja que amb "l'anglés, el francés i l'espanyol pots anar a qualsevol part del món".

Per a tu què significa viatjar?

La persona que vulga conéixer el món, conéixer altres països i cultures, això és viatjar, i altres gents.

Potser a vegades tenim una visió reduïda del nostre poble i la nostra zona de confort, però el món és un lloc meravellós, no?

És meravellós i no ho és, perquè hi ha llocs on ho passen molt malament, Sud-àfrica per exemple, i molts altres països. Al món sols cal veure les cultures que han passat, a Amèrica o a Àfrica, però no són tan conegudes perquè no hi ha diners per promocionar-se, i qui ha anat allà ho han fet per emportar-se allò que els ha interessat i res més, però és molt interessat, almenys per a mi.

La teua forma de viatjar no ha sigut com ho coneixement habitualment, amb rutes guiades, sinó molt diferent...

Sí, bàsicament els viatges me'ls he organitzat jo, primer has de posar-te al dia de com és eixe país i què vols conéixer, llavors t'organitzes. El recorregut l'organitze jo, però mai no he anat sola, perquè sempre he anat amb dues amigues amb les què he viatjat durant trenta anys, però ara no poden viatjar, perquè són més majors que jo. Tot i això continue viatjant amb altres amigues o amb algun grup de persones, però les coses que volia veure i que geogràficament estan més lluny ho he fet en el seu moment. Amb huitanta anys no te'n vas a anar a l'Antàrtida... allà de fet quan vam estar passant l'estret les oles passaven per damunt del vaixell, és una experiència per a gent jove, però mai no m'ha importat...

176

Birmània

Has sigut valenta...

No, no em considere valenta, simplement que si vols fer-ho has de passar per certes coses, és cert que hi ha gent a la què li fa por. També és cert que parlar diversos idiomes ajuda molt, perquè si arribes allà i no saps expressar-te, pots tindre problemes. Una vegada en una duana a Sud-àfrica la meua amiga no trobava els papers, però finalment ho vam poder arreglar perquè jo parlava anglés.

Parles anglés, francés...

També el català perquè he viscut molts anys a Catalunya. Però amb l'anglés, francés i espanyol pots anar a qualsevol part del món. Per exemple a Noruega, Suècia, fins i tot Alemanya t'entenen en anglés. Estes experiències en realitat les he volgut tindre des de ben menuda, ma mare ho va intentar però no la van deixar, l'època seua no és la meua, per tant ella no em va posar cap però.

T'has trobat moltes vegades amb dificultats?

Mai no n'he tingut, perquè fixa't que quan me'n vaig anar a Alaska m'havia trencat un peu i vaig viatjar en cadira de rodes. Vaig pujar a l'avió i els vaig advertir de la meua situació, però clar, és fonamental saber expressar-te, per això insistisc en que la gent aprenga idiomes, especialment l'anglés per a la gent jove. Finalment em vaig haver d'asseure al corredor. Curiosament una persona de la tripulació parlava espanyol que l'havia aprés a Espanya, i em va oferir un seient en primera classe on vaig anar més còmoda.

Per això insistisc en saber idiomes per poder-te expressar, si bé és cert que potser jo no hauria d'haver viatjat en eixes circumstàncies, però com ho teníem tot contractat... si bé és cert que països com Canadà o altres països es pot anar, però hi ha altres que no podries anar així.

177

Birmània

I quin ha sigut el motiu de realitzar tants viatges al llarg de la teua vida?

Que volia conéixer món [riu]. Com jo volia viatjar me'n vaig anar a aprendre anglés, després necessites diners, tot costa molt. Jo treballava en una empresa que feia càrrega aèria, per tant les companyies aèries et donaven alguns bitllets a l'any. L'empresa es dedicava al trasllat de mudances, bàsicament, i si havies d'anar als Estats Units, posem per cas, a promocionar l'empresa no et costava res el passatge, i clar, si no s'utilitzaven els bitllets d'avió es perdien, però la resta m'ho he pagat jo tot.

Jo no vaig fer una carrera, vaig fer Comerç, que es deia en aquells anys, per poder treballar en una oficina i poder pagar-me els viatges.

Quants països has visitat en total?

Seixanta-set. De fet en alguns països he anat en diverses ocasions.

Sabries dir quin país o països t'han fascinat més?

Bo, el que passa és que hi ha països on esperes molt poc, això em va passar per exemple a Etiòpia, perquè són poc coneguts o per altres motius. Perquè si no vaig a veure coses concretes d'Etiòpia, qui va a veure eixe país? A Espanya ens deien que allà tot era misèria, desert i fam, i no és així... eixes coses les has de veure per tu mateia, per exemple hi ha unes muntanyes increïbles.

Segurament tenim una visió molt sesgada d'Àfrica, no?

Sí, i el que et volen dir, si jo preguntava per algunes destinacions no t'oferien informació, intentaven llevar-t'ho del cap en les agències de viatges, però a mi mai ningú me les ha llevat.

173

Turquia

Al fil del teu viatge a Alaska en cadira de rodes, tindràs moltes anècdotes, alguna que ens pugues contar?

Precisament en eixe viatge venien un grup de xilens, i una de les meues amigues era molt porigosa, i pensàvem que podíem caure perquè algú ens espentara... però no hem tingut problemes.

Quan vas començar a viatjar?

El 1968 vaig viatjar a Anglaterra a treballar, i en el 1972 és quan vaig començar a viatjar.

Tot just fa mig segle que vas començar a viatjar. T'ho pregunte per què penses que ha canviat molt la forma de viatjar en tots estos anys?

Sí, clar. Ara està tot molt més massificat, no t'hi trobes l'essència d'aquells anys, que hi havia molt poca gent i molts pocs turistes. Ara tot és en massa, en els últims viatges que he fet ja són molt diferents des dels principis. Nosaltres no anàvem amb una agència de viatges, que ells et porten on els interessa, però a mi m'interessaven altres coses.

172

L'Antàrtida

Algun viatge hauràs fet per agència de viatges, no?

Algun, però pocs. El que vaig fer en cadira de rodes [a Alaska] me'n vaig anar amb El Corte Inglés, perquè no és el mateix que t'avale l'assegurança d'una empresa gran, que ho faça qualsevol altra.

Algun dels països que has visitat has pensat que podries haver-te quedat allà a viure?

No, hi ha de tot, països que t'agraden més, i altres menys, però jo no me n'aniria d'Espanya. De fet me'n podria haver anat, però sols vaig estar vivint a Anglaterra pel fet d'aprendre anglés.

Sempre has viatjat amb dues amigues, però ara saps que es promociona molt els viatges de persones soles, què en penses?

A Itàlia me n'he anat sola, bé, anava amb un grup, de fet hi ha una agència de viatges a Alacant que ho fan bé en este aspecte. Però també és veritat que jo m'he despreocupat, i elles no vénen [les seues amigues], però tampoc no m'ha importat viatjar sola.

174

Armènia

En part haurà canviat la teua forma de veure el món, no?

Més que la meua forma de veure el món, és conéixer països diferents, per exemple els EUA o Suècia no tenen res a veure amb algun país africà. A Austràlia per exemple la gent era molt agradable, em va agradar molt eixe viatje. Vam estar a Austràlia i Nova Zelanda, perquè una vegada que estàs allà... eren 34 hores de viatge, canviant d'avions [fent trasbords]. Nova Zelanda és un país preciós, molt cuidat... a Aústralia vam veure amanéixer des de l'Ayers Rock, pujaves de nit i veies amanéixer, va ser increïble, Austràlia és molt verge encara.

Amb què et quedaries després de 50 anys viatjant?

De tot un poc, amb l'experiència, amb allò que t'agrada, perquè hi ha coses que penses que no meireixien la pena, però si no vas, no ho saps. Però sempre coneixes gent nova, llocs nous, coneixes el món.

175

Istambul (Turquia)

Penses que valorem suficient el món on vivim?

Pense que depén de la gent, perquè el món, en general, és una cosa molt sugestiva. Com he dit no sóc partidària de viatjar en grup, perquè vas dirigida, de l'altra forma pots quedar-te algun dia més si vols, o fer un recorregut diferent per conéixer altres coses, com és lògic sempre portes un guia, perquè t'han de portar amb un cotxe adaptat a determinats terrenys.

Però sabent l'anglés, l'espanyol i francés pots viatjar a qualsevol part del món, perquè la meitat d'Àfrica són antigues colònies franceses, Estats Units parlen tots anglés, la resta del continent parlen tots espanyol... així que sabent els tres idiomes... si no entens res és molt difícil viatjar, no pots expressar-te, el guia t'informa, per això cal contractar-los amb poca gent, grups reduïts.

En definitiva ha sigut gràcies a que ma mare mai no m'ha posat cap pega, perquè a ella li hauria agradat fer-ho en la seua època. Nosaltres provenim d'un poble xicotet de l'Aragó, i els meus iaios i ma mare, per la guerra [1936-1939] se'n vana anar a Barcelona, perquè el meu poble està en la carretera general de Barcelona a Madrid, en la província de Saragossa, allà era el primer front de guerra. Ma mare se'n va anar amb 12 o 13 anys i quan va acabar la guerra no volia tornar al poble, però l'obligaré.

L'article té 304 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).