• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Andrés Menor: "Hi ha pobles que busquen donar-li una visió turística a les festes però les de Biar tenen un tint sagrat, són especials, i no es deixaran véncer per l'economia"

Andrés Menor: "Hi ha pobles que busquen donar-li una visió turística a les festes però les de Biar tenen un tint sagrat, són especials, i no es deixaran véncer per l'economia"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Andrés Menor: "Hi ha pobles que busquen donar-li una visió turística a les festes però les de Biar tenen un tint sagrat, són especials, i no es deixaran véncer per l'economia"

Andrés amb el seu treball

Després de dos anys de parada obligatòria en 2020 i 2021 per la irrupció de la Covid 19, Biar recupera les seues Festes de Maig per fi. Ens acostem a través d'esta nova entrega de 'Fent poble' al treball del biarut Andrés Menor Hernández, qui ha realitzat al llarg de cinc anys la seua tesi doctoral al voltant del món de la festa. Sota el títol "Las fiestas de Biar desde una perspectiva antropológica" Menor investiga el fenomen de les Festes des d'un punt de vista d'anàlisi cultural, una investigació que ha rebut la màxima qualificació per part de la Universitat d'Alacant: Excel·lent-Cum laude.

Per a tu què signifiquen les Festes de Moros i Cristians de Biar?

Participar en l'acte més important del poble a nivell festiu, jo també sóc fester juntament amb les meues tres filles, tot i que la meua dona és de Biar i ella no ix. El poble considera que és una activitat molt important.

Quin element o elements trobem en les nostres Festes?

Eixa és una de les coses que m'ha motivat a fer la tesi, hi ha molts elements únics i molt interessants. Tot el que té a veure amb la Mahoma i "les Espies" són elements únics, així com l'estima a la Mahoma, que no trobem en altres municipis. També el sentit de la tradició, molt consolidat a Biar i que el diferencia d'altres poblacions, ho recull tot al llibre.

P5115540

Com és natural també hi ha tot un sector vinculat econòmicament a la festa, què pot significar la festa per a ells?

Una font de negoci, clar. També parle en la tesi d'eixe aspecte, per a Biar este factor no és el més important, tot i que en altres municipis sí, ja que en altres llocs se li està intentant donar un atractiu turístic i econòmic. Com és natural té l'atractiu que crea riquesa, llocs de treball... i tot això és important. Però crec que a Biar es tenen en compte altres elements més importants i esta opció no quallarà, de fet en la tesi dic textualment que "la fiesta de Biar no se vende por un plato de lentejas", per a Biar la festa és una altra cosa. Hi ha pobles que busquen donar-li una visió turística, de cara a la gent de fora, però les de Biar tenen un tint sagrat, són especials, i no es deixaran véncer per l'economia.

Eres natural de Villena, tot i que afincat a Biar des de fa molts anys, penses que les festes de la teua Villena natal puguen buscar més este enfocament turístic i d'atractiu econòmic?

Sí, de fet jo porte mitja vida a Villena i l'altra mitja a Biar, un poc més de mitja a Biar, de fet. A Villena les festes són espectaculars, però no sols pots buscar això, a Villena prima la diversió i l'espectacularitat, a més a més a Villena s'està barallant la possibilitat de potenciar-les turísticament, i ja hi ha certs sectors que ho veuen bé. Jo no entre a valorar, sols faig una definició, cal reconéixer que el turisme pot ser una font de creació de riquesa i llocs de treball, però en eixe aspecte a Biar són diferents.

Quin significat creus que tenen "les Espies" a nivell de les festes de Biar?

Des del punt de vista de l'antropologia són un tresor immaterial que té Biar, digne d'estudi, potser siga el menys espectacular o participatiu en gent, però des del punt de l'antropologia el seu valor és espectacular. Sempre ha sigut la veu del poble, el referent a "les Espies" són la icona del poble, el poble pla que es diferencia dels criteris més formals, és alguna cosa del poble, amb elements d'espontaneïtat i la tradició, perquè no hi ha res escrit, és per transmissió de pares a fills, com sempre s'ha fet.

Un dels valors més importants és el de la transgressió, totes les festes tenen eixe component, religiós i transgressor, a Biar està institucionalitzat, com els versets de la Mahoma, que et dona l'oportunitat de ficar-te contra el poder civil i eclesiàstic amb to de sàtira, diríem que és l'arma dels febles, en definitiva.

P5115540

Parlem de la teua tesi, què t'ha portat a realitzar-la?

Tenia previst fer una tesi doctoral i quan vaig estudiar Ciències Polítiques i Sociologia, la part d'antropologia em va resultar especialment atractiva. Em vaig percatar del valor antropològic que tenen "les Espies" i la Mahoma a Biar, tot i això he de dir que les festes de Moros i Cristians al poble i en qualsevol altre lloc són essencialment un acte religiós, a partir d'ací trobem altres elements, especialment a Biar. De fet en el 1974 en el I Congrés sobre Moros i Cristians a Villena, on per primera vegada va hi haver alguna veu referida a la possibilitat que les festes de Moros i Cristians no giraren tant entorn del patró o patrona, però això no es concep, tot i estar en una societat cada vegada més laica. De fet no existeix cap població que prescindisca de fer la festa al voltant del seu patró o patrona, és un element fonamental en la variant valenciana de les festes.

La Patrona és l’eix central de les Festes de Maig a Biar, tot conclou en la figura de la Mare de Déu, per a molts veïns de Biar, independentment de les seues creences, els arriba a l’ànima. Podríem prescindir de quasi tots els elements de la festa, hipotèticament, com ara els moros, els cristians, les carrosses, les desfilades, els masets... posat que són elements que han anat afegint-se a la festa, però en cap cas la Mare de Déu, és la figura principal de la festa.

01

Fotografia: Josefina Molina Molina

De fet ho cite en la meua tesi, dos dels sociòlegs més importants de la nostra era, Durkheim i Weber, que són racionalistes, no són teòlegs, però han estudiat i expliquen amb gran profunditat el fenomen religiós, li donen a la religió una importància capital dins de totes les societats, especialment en l’àmbit de la festa per part de Durkheim. Per la seua banda, Weber no se centra en la festa però si ho fa en les diferents facetes de la societat. Perquè en definitiva les festes són un acte religiós que contagia als no creients.

Quines conclusions t'ha portat la teua investigació?

És possible que la gent de Biar se sorprenga perquè dic moltes coses, no perquè les crega, sinó aportant dades de fets novedosos, una de les conclusions seria el fenomen religiós present des de l'origen. En principi les festes sols eren una processó de la Mare de Déu, es baixava i després es pujava al santuari, després les milícies disparant, es van anar incorporant a la festa. Eixes milícies que acompanyaven a la Mare de Déu, que eren els Blavets...

Era foc real, veritat?

Efectivament, i en un moment es divideixen en dos: Moros i Cristians. Però sols era una processó, Belda ho documenta en 1.634 o 1.635. També coincideixen molts estudiosos que ve de les festes del Corpus Christi, que a València és una processó, però que va anar integrant des de l'Edat Mitjana elements de gegants i cabuts, malabaristes, i altres elements que no són religiosos. Una altra de les conclusions a les què he arribat és que és una manifestació artística de la cultura valenciana, es manifesta en les Falles o en totes les bandes de música que hi ha a tots els pobles valencians, esta és una més. El colorit dels trages, la il·luminació dels pobles... tot un malbaratament d'enginy i la cultura valenciana sap fer-ho molt bé.

En cas de Villena, Elda o Almansa, per citar algunes festes de cultura castellana, encara que territorialment les dues primeres són valencianes, però culturalment som castellanes. Són una còpia de les de Biar, les festes de Biar són la mare de les de Villena, això ho sabem. De Biar, d'Alcoi, d'Ontinyent, de la Vila Joiosa... que també són molt antigues amb molt d'arrelament, els pobles castellans hem anat copiant el que els pobles valencians són capaços de fer.

P5105265

Es copia el bo en tot cas. Quant de temps t'ha portat realitzar la teua tesi i quin ha sigut eixe procés?

Hi ha un temps limitat, abans podies estar anys i anys fent-la, són tres anys, si estàs treballant, com el meu cas, ho pots ampliar un any més, i després tens una altra pròrroga, jo he estat cinc anys fent-la. No em dedique a estudiar, sinó a treballar. He llegit molt estos anys, especialment a la biblioteca, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant, Antropologia, Sociologia... de la biblioteca de Villena, Saix, Banyeres de Mariola... i molts articles d'Internet.

Fonamentalment ha sigut l'estudi de llibres, en el treball de camp he utilitzat l'observació participant, com es diu en investigació social. Cal distingir entre Humanitats i Ciències Socials, perquè a l'hora d'investigar hi ha una diferència important, la gent que ve d'Humanitats va molt als arxius i trau molts documents, els que venim de Ciències Socials no necessitem anar tant a les fonts primàries, tot i que també, però utilitzem més l'observació participant. Per exemple li demanava a l'arxiver Cristóbal Payá (DEP), alguna dada puntual, però especialment llibres.

I la revista oficial de Festes de Biar també, veritat?

Clar, la revista oficial, és un tresor! Tot el món pot escriure i manifestar-se. Pots saber de l'opinió de la gent, tenen el seu espai, etc... són cinc anys de llegir molt, abans de començar la tesi ja tenia alguns avanços fets, açò no s'improvisa. Tenia apunts que m'he anat fent, perquè tenia en ment fer alguna cosa, tot i que si no arriba a ser pel confinament no sé si ho haguera acabat, ho he escrit en no arriba a dos anys, tot el temps anterior he estat llegint i fent anotacions.

El teu treball posteriorment com arribarà a la societat?

M’agradaria publicar-ho, clar, i fer-ho prompte. El primer que estic fent és realitzar algunes modificacions, el tribunal m'ha donat algunes pautes, tot i que els ha encantat, si no, no m'haurien posat eixa nota, m'han donat l'enhorabona, però sempre t'indiquen algunes recomanacions, sense imposar-te. Com és sabut tens un director de la tesi, que és qui guia el procés i qui, per cert, és alcoià, a l’igual que el secretari del tribunal, així mateix la vocal és catalana, resident a Villena i des de fa molts anys treballa a la Universitat d’Alacant. Mentre que el president venia de la Universitat de Barcelona. Portarà un temps publicar-ho, he de mirar què han fet altres doctorands, perquè hi ha gent que els publica la Universitat, o alguna institució, o autoeditar-ho, i després es ven a través de les llibreries.

Tot i això una tesi no es fa per a un públic ampli, no està pensat per al gran públic, està pensat per al tribunal que l'ha de llegir i jutjar, posen la nota tres catedràtics. Coneixent el poble pot ser m'indiquen que parle poc sobre alguns temes, però és un manual de l'antropologia, es toquen temes com la religiositat o altres temes de les festes, jo ho tinc assumit, he fet el que he vist convenient, no és un treball per parlar del que la gent li agrada. Per exemple en les comparses li dedique un capítol a totes, no una per una, per eixe motiu una membre del tribunal em va donar l'enhorabona, ja que ho havia resumit molt bé.

11105615

No sé si en la tesi reculls com ha pogut afectar la crisi de la Covid 19 i que durant dos anys no s'hagen celebrat festes.

Concretament no ho he recollit, però sí recull com ha pogut afectar a la salut mental, que s'ha deteriorat molt a la població, s'estan venent més medicaments relacionats amb els antidepressius i ansiolítics que mai, Errejón va dir que era una "societat medicada", sinó, no funcionaria, esglaia veure la incidència sobre suïcidis, tot i que el tribunal em va dir que no tocara elements polítics, perquè una tesi és per a tot el món, i fer referència a una ideologia... de fet toque molts pocs elements polítics, és quasi inevitable, són coses que estan a l'odre del dia.

Les festes seran un poc diferents per estar dos anys sense fer-se, per a molts xiquets i xiquetes seran una novetat, perquè encara no les havien vistes Tot i això crec que prompte tornaran al seu ser, serà un escaló però prompte tornaran a ser com eren.

Un element que també és d'actualitat és canviar les festes a cap de setmana, parlant dels elements turístics, què en penses?

Crec que no és probable, per l'arrelament que tenen, la tradició pesa moltíssim a Biar. Ací tota la vida ha vingut gent a veure la festa de Biar, crec que ara no es fa, però en els anys 70 i 80 molta gent de les fàbriques de calcer de Villena acabaven el dia de l'Entrà unes hores abans, era costum, perquè així la gent li donava temps de pujar a veure la festa a Biar, després eixes hores es recuperaven. Es treballava moltes hores, perquè hi havia molta faena, de 3 a 8 de la vesprada era l'horari més habitual [a banda de l'horari de matí], s'acabava sobre les cinc i la gent pujava de Villena i altres pobles [el dia 10 de Maig]. Continuarà venint gent, però hi ha nous problemes, com ara la mobilitat social, especialment per motius laborals, la gent abans treballava a Biar i en els 60 i 70 venien d'Andalusia i la Manxa a treballar ací, la gent no es movia de treballar ací, ara van a la universitat -o no-, i treballa fora, i si pilla entre setmana...

De les meues filles per exemple una no podrà vindre, i les altres dues hauran de veure de vindre als actes més importants, depenent dels treballs hi ha qui no pot canviar els dies. Un problema nou, però ací pesa molt la tradició, ho recull en la tesi, és com la desfilada, que es va proposar canviar el recorregut. Ací la gent votaria que no al canvi a cap de setmana, tenen molt d'arrelament.

11105621

Què t'ha pogut aportar a nivell personal?

Una de les coses que m'ha aportat és que m'ha dut a conéixer a molta gent del poble, que simplement coneixia de vista, per exemple Cristóbal [Sarrió Lledó], l'amistat està per damunt de les coses en les què puguem o no coincidir. També Miguel Maestre, he parlat molt amb ell. Els presidents de les comparses, llevat de la de Moros Nous, que vaig parlar amb el vicepresident [Juan Carlos Alemañ Sanchis]. I amb altra gent que la cite, per exemple els trages de dona he parlat especialment amb elles. També parlant amb les comparses, i si haguera de fer un crítica, els presidents de les comparses m'han regalat en ocasions el seu llibre: els Moros Nous, Tariks, Maseros, Estudiants, i Blavets, Blanquets i Moros Vells no en tenien editat. Els que tenien posen el trage oficial, però sols el de l'home, no el de la dona, és una cosa que és de caixó, tot i això els Moros Vells sí que el tenen en la web, en els llibres trobe que en no cap. El de l'home està molt detallat, però el de la dona no està detallat. Si vull conéixer la comparsa i no està el trage de la dona...

Moments de dificultat?

Sí, molt, al principi especialment. Jo he escrit en la carrera de Periodisme, perquè és molt pràctica, i Ciències Polítiques i Sociologia és molt teòrica, però un llibre mai no l'havia escrit, no sabia calcular el temps o les pàgines. Ho preguntava i em deien que més enllà de les 250 pàgines ja es podia considerar... estava preocupat per no saber-ho calcular. Gràcies al confinament no em vaig quedar sense temps, perquè em pillava el bou. Et posaves a escriure i a vegades no sabies per on entrar, has de tindre una coherència, no sols és escriure, que els temes estiguen ben estructurats...

Finalment, un desig?

Per a mi el més gratificant seria que la gent del poble els agradara, encara que no s'ha escrit per al poble, hauria dit coses més fluïdes i properes, però ja dic que una tesi doctoral s'escriu per al tribunal que t'avalua.

L'article té 596 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).