Clara López Francés: "Quan vas fora al final estàs duent una part del poble fins allí i en certa manera estàs representant com una xicoteta part del teu poble"

A través d'una nova entrega de "Fent poble" ens acostem al món de l'esport, i concretament de l'atletisme de la mà de Clara López Francés, amb ella reflexionem sobre com ha pogut afectar la crisi sanitària vigent a les i els esportistes, així com les oportunitats que es generen o es perden pel fet de ser d'un poble menut.

Per què l'atletisme i no cap altra disciplina?

Quan vaig començar a practicar aquest esport ho vaig fer pel simple fet que molts dels meus amics anaven i vaig voler-me apuntar per anar amb ells. A poc a poc vaig anar agafant-li el gust a aquest esport, ja siga pel bon ambient que hi havia als entrenaments, per la dedicació del nostre entrenador, Toni [Verdú], o per la seua gran varietat de modalitats que podem trobar dins d'aquesta disciplina.

A més sempre he sigut més partidària dels esports individuals en els quals pràcticament eres tu l'única responsable de que un entrenament o una competició vaja bé. A diferència de tots els altres esports que he practicat, aquest em va saber captivar.

Quan vas començar a practicar aquest esport?

Vaig començar en segon de primària, quan tenia sis anys. Com ja he comentat anteriorment, els culpables de que jo m'iniciara en aquest esport foren els meus amics. Recorde que eixíem de classe i l'entrenador ens esperava al banc del pati de l'escola per donar inici a l'entrenament.

01

600 mv en els inicis de l'atletisme

Segurament la imatge que tenim d'aquest esport és les carreres dels 100 m, per la seua intensitat, però hi ha moltes altres modalitats, a banda del llançament de javelina, disc o martell, veritat? Potser no és habitual altres disciplines com la javelina, la qual també practiques.

Sí, l'atletisme és conegut mundialment per la seua prova estrella, els 100 m, la que indubtablement no mereix menys reconeixement. Però cal saber que hi ha moltíssimes modalitats dintre de l'atletisme, des de la velocitat, el fons, la marxa, fins a salts o llançaments, entre altres.

Moltes vegades he sentit dir a amics o coneguts que no li troben la diversió a l'atletisme, a córrer, però segurament si es sabera totes les possibilitats que t'ofereix aquest esport, no opinarien el mateix.

En general l'atletisme és un esport que des de fora no sembla tan masculinitzat com el futbol o altres esports, què en penses?

Estic d'acord, l'atletisme a poc a poc ha arribat a ser una disciplina en la qual no et diferencia tant l'esport masculí o femení, pense que els dos tenen pràcticament el mateix reconeixement i protagonisme a diferència d'esports com el futbol o el bàsquet, entre altres. També és de veres que a les competicions d'atletisme, competeixen al mateix temps homes com dones, pot ser que si les competicions es realitzaren per separat, les diferències de gènere es farien més visibles? Qui sap.

02

100 mv autonòmic a La Nucia (2020)

Hi ha esports com el futbol on les dones han de lluitar per tal que el seu treball es valore en peu d'igualtat amb els homes, és el cas de l'atletisme també?

Crec que desgraciadament les dones hem d'estar constantment lluitant per la igualtat en tots els àmbits de la nostra vida, sí que és de veres que hi ha casos on les diferències es fan més notables o menys. En el cas de l'atletisme les dones han hagut de lluitar durant més d'un segle per a demostrar primer que mereixien un lloc en l'atletisme i, després, que no hi havia proves poc adequades per a elles, com pensaven els dirigents. A dies d'ara s'observen dues subtils diferències: l'heptatló per a dones i el decatló per als homes i els 100 metres tanques per a elles i els 110 per a ells. A pesar d'aquestes diferències, crec que l'atletisme ha evolucionat moltíssim i ha fet un bon treball buscant la igualtat per als dos gèneres.

Penses que el talent de moltes persones queda un poc invisibilitzat per la preeminència d'esports com el futbol?

Sense dubte. Com bé sabem el futbol al nostre país té una gran rellevància i per desgràcia açò fa que la gran majoria dels mitjans de comunicació se centren només en aquest com si no hi hagués cap altre. Són moltes les disciplines que existeixen i en les quals tenim molts esportistes de rellevància, que han dedicat el seu temps, esforç i dedicació per aconseguir grans metes i als quals no se'ls dona el reconeixement que mereixen, perquè sembla que si no practiques futbol, el teu esforç no ha de ser recompensat.

03

4x400m relleus a La Nucia (2020)

Com ha pogut afectar l'actual situació sanitària al desenvolupament dels esportistes?

No ha sigut una situació fàcil. Quan haguérem d'estar confinats va ser difícil per a tots, ja que vam haver de paralitzar pràcticament tota la nostra activitat i entrenaments. Ens haguérem d'adaptar als mitjos que cada u disposava a casa i intentar treure el millor de nosaltres. Psicològicament tampoc va ser fàcil, ja que feia molt de temps que estàvem entrenant, dedicant temps per aconseguir millorar el nostre rendiment i preparant-nos per a les competicions que venien i de sobte veure'ns en eixa situació no va ser gens fàcil de gestionar. Al final s'ha intentat fer el millor possible per adaptar-nos a aquesta situació tan complicada, però crec que més o menys o vam aconseguir.

Penses que puga influir el fet de ser d'un poble menut per a créixer professionalment en un futur?

Sí i no. Jo he entrenat durant tretze anys a Biar i crec que he crescut molt com a atleta, però sí que és de veres que al ser un poble menut, sense club d'atletisme, ens ha condicionat en uns quants aspectes. El que més destaque és en els mitjos i ajudes, nosaltres hem estat i segueixen entrenant en una pista d'asfalt que poc s'assembla a una pista d'atletisme de veritat, els materials que tenim no sempre han sigut suficients i crec que aquests detalls ens han pogut condicionar en els nostres entrenaments. Tampoc hem pogut experimentar totes les modalitats que l'atletisme disposa, ja que no teníem les instal·lacions necessàries per a practicar-les. Actualment estic entrenant a Elx al Club Atletismo Elche Decatlon, on disposem de totes les instal·lacions i del material necessari i realment es nota a l'hora d'entrenar.

Llevat d'aquests detalls, si una persona realment persegueix un objectiu, s'esforça per aconseguir-lo i es mou independentment dels mitjos que tinga, pot arribar a obtenir grans resultats.

I el fet de desplaçar-te a altra ciutat per tal de formar part d'un equip, ja que a Biar no es compta?

Quan entrenava a Biar no em suposava pràcticament res perquè nosaltres entrenàvem a Biar independentment de formar part del club d'atletisme d'Ontinyent. Actualment com estic realitzant els meus estudis a Elx no m'influeix en res, ja que tinc ací el club i les instal·lacions esportives.

05

Entrenament a Biar (2018)

Així i tot, les instal·lacions al poble penses que són aptes per a la pràctica de l'esport?

Com he comentat anteriorment, pense que ens fan falta moltes coses encara per poder explotar tot el potencial dels atletes que entrenen al poble, però així i tot som molts els esportistes que hem passat per ací, dels quals molts han aconseguit grans resultats, és a dir que encara que no puguem comptar amb totes les instal·lacions o materials necessaris, sí que es pot realitzar la pràctica de l'esport, encara que de vegades hem d'adaptar-nos com pugem.

El paper de la teua família és important per a la pràctica de l'atletisme veritat? I del teu entrenador?

Sense dubte tenen un paper molt important. En el cas de la família, sempre han estat i estan ací des del primer moment; m'han recolzat en cada decisió que he pres, m'han dut a tots els llocs que feien falta, fos per entrenar o per competir, m'han comprat tot el material necessari per a millorar el meu rendiment i sempre m'han donat ànims per seguir endavant quan pensava que ja no podia més o estava estancada.

En el cas dels meus entrenadors, m'agradaria en primer lloc destacar el paper de Toni, el que ha sigut el meu entrenador durant tretze anys i quasi un segon pare, ja que he passat moltíssimes hores amb ell. Ha estat en tots els moments des dels millors als pitjors, ha sabut motivar-me quan menys o estava i sempre ha estat pendent de mi, tant a la pista com fora d'ella.

En segon lloc, destacar el paper de José, l'entrenador que ha format part de mi des de la meua arribada a Elx. En poc de temps ha sabut polir-me i treure de mi coses que ni jo pensava que era capaç. Ha estat en els moments de baixó i en els moments d'eufòria i sempre està pendent que tot vaja bé.

Per últim també m'agradaria destacar el paper dels meus companys d'entrenament, ja que saben que és estar ací, patim junts i ens ajudem quan cal. Per acollir-me i per la confiança que m'han donat des d'un primer moment.

Et sents ambaixadora de Biar quan vas fora de la comarca i portes el nom del poble?

Sentir-se ambaixadora seria dir massa. Tot i que he fet poques eixides, si és de veres que quan vas fora al final estàs duent una part del poble fins allí i en certa manera estàs representant com una xicoteta part del teu poble.

04

Javelina a València (2016)

Què diries a altres xiques o xics per tal que se senten atretes i atrets pel que fas tu o per l'esport de l'atletisme?

Diria que si tenen curiositat per l'atletisme, o simplement si volen practicar algun esport i no saben quin, que proven aquesta disciplina, ja que com hem dit abans, poden trobar un munt de modalitats molt diferents entre elles, on segur que encaixen en alguna. Sempre tindran la possibilitat de deixar-ho si no els agrada, però que no es queden amb les ganes d'intentar-ho.

On posa Clara la seua meta a mitjà termini? Penses que algun dia podries dedicar-te professionalment a l'atletisme?

Sent conscient de la categoria en la qual estic actualment i la qualitat d'esportistes que hi ha, em centre en millorar personalment les marques que tinc en les diferents modalitats i en arribar a algun campionat nacional. Òbviament com qualsevol amant de l'esport somie en metes més grans com poguera ser un mundial, però sent realistes, està molt complicat.

Pel que fa a si podria dedicar-me professionalment a l'atletisme, pense que no. Per poder dedicar-se professionalment a un esport no has de ser molt bo, has de ser dels millors i per a arribar ahí "hi ha molt poques places". A més és molt difícil viure de l'esport quan no es tracta del futbol.

Vist d'altra manera crec que sí que puc dedicar-me professionalment des del punt de vista d'entrenadora. Aquesta temporada he començat com a monitora de les xiquetes i dels xiquets més menuts de l'escola d'atletisme Elche Decatlon i potser açò siga el principi de tot.

(Aquesta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital El Sindicat també s'ha mostrat sorprés per la falta de resposta de tots els partits polítics amb representació a l'… https://t.co/wHF6mVkFc3
9hreplyretweetfavorite
BiarDigital El Xaloc ha volgut definir com a "biaruts i biarudes il·lustres que representen el seu gran poble". https://t.co/gHrnz4gqVA
BiarDigital La comissió ha el·laborat un podcast recollint testimonis anònims de diferents tipus de violència de gènere. https://t.co/pPX3qJqKH7
BiarDigital Aquests són els resultats i les cròniques del del passat cap de setmana- https://t.co/DpoF9k381r

Enquesta

Sí, estic d'acord - 38%
No, preferiria que de nit no tocaren - 53.5%
Indiferent - 8.5%

Total votes: 129
The voting for this poll has ended on: Novembre 23, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com