1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14

Jose Martínez: “’Escuadrón invencible’ pot servir tant per a docents com a famílies o qualsevol persona a qui li agrade l’educació especial”

José Manuel Martínez Luna José Manuel Martínez Luna

‘Escuadrón invencible’ és el nou projecte de Jose Manuel Martínez, un jove Mestre d’Educació Especial de Biar interessat en mostrar la importància de la inclusió en el sistema educatiu. El conte, dirigit a un públic juvenil, explica l’evolució d’un grup d’alumnes -a qui defineixen com a “bitxos estranys”- al llarg d’un curs escolar i l’impacte que els causa un professor amb una sensibilitat diferent, que canvia la seua manera de veure el món i la vida. Parlem amb Jose per conèixer les inquietuds que hi ha darrere del llibre, com ha sigut el procés d’escriptura i saber que és el que busca transmetre. Si vols unir-te a la colla de Juan, Lucía, Carlos i Julia, i formar part de l’Escuadrón invencible, encara estàs a temps de participar al projecte!

Alguna vegada havies pensat en escriure un llibre?

Mai havia pensat que podria arribar a escriure un llibre. Pensava que el projecte anava a ser per a mi, per tindre’l a casa i usar-lo a la feina com a mestre d’educació especial. Mai havia imaginat que podria treure un llibre, pel treball que implica i  les característiques quer requereix.

El llibre va passar de ser un element intern a créixer com a projecte?

Exacte. Portava temps treballant l’educació especial i m’interessaven molt les discapacitats. Vaig anar creant personatges i treballant un curs escolar amb eixe tipus d’alumnat. És una temàtica que no sols llegir als llibres. Em va agradar, ho vaig ensenyar a un parell de companys d’educació especial, els va agradar el contingut i el tractament, i vaig decidir tirar avant.

De manera natural es va encaminar a convertir-se en un llibre?

A mesura que mostrava el que havia fet em preguntaven si no em plantejaria publicar-ho, com un conte que puga agradar tant a famílies com al món de l’educació especial. Se’m va plantejar el repte sabent les condicions que tinc, sóc un mestre i el món de l’escriptura és inabastable per a mi. És un conte escrit per un mestre.

Quant de temps dus treballant en el llibre?

Amb el projecte vaig estar al voltant de quatre mesos. Al principi vaig crear els personatges, construir la història i després vaig començar a oferir en cada capítol un material educatiu per poder tractar el projecte dins d’un curs escolar.

Et va costar adaptar la teua idea inicial al format de llibre?

Va anar tot rodat, perquè pensava en casos reals d’alumnat i va eixir la idea que volia transmetre: donar visibilitat a les discapacitats i que la gent conega com es senten aquestes persones, no només dins l’aula, sinó al seu entorn.

La teua experiència com a mestre t’ha servit d’inspiració. Quant hi ha de realitat i quant de ficció en el llibre?

Els tres protagonistes són casos reals. No en quant a edat, però sí en característiques.

Perquè és tan important l’educació en valors com la inclusió, la tolerància, el respecte, l’acceptació, la igualtat d’oportunitats?

Afortunadament neixen cada vegada més iniciatives que aposten per la inclusió, però encara queda molt per fer. Molts mestres s’inspiren en l’educació emocional i les habilitats socials, tan necessàries no només a l’escola sinó fora d’ella. La idea era enfocar el projecte com un treball d’educació emocional, que implicara al context educatiu i aportara valors molt importants hui en dia com la tolerància i l’acceptació de les diferències, enfocat des d’un punt de vista educatiu.

L’escola té un paper central en el tipus d’educació del que parles. Quins altres elements són importants?

El projecte està enfocat a l’aula però intentarem traslladar-ho al context. Cada capítol està enfocat a un tema d’investigació que després té repercussió a l’entorn més pròxim. Apareixen associacions com APANAS, COCEMFE, Conexión Autismo, Libertea... que ajuden xiquets amb autisme, síndrome de Down i altres discapacitats. Intentem traslladar tot el que ens aporten al context educatiu.

El treball per la inclusió no s’acaba a l’aula.

Clar. El projecte parteix d’un mestre i una aula en concret i acabarà implicant a l’escola i tot el context. Famílies i entorn més pròxim.

058

Al títol ja es pot veure com d’important és el treball en equip y la cooperació. Comptar amb un ‘escuadrón’ fa més fàcil la inclusió de les persones amb algun tipus de discapacitat?

El títol és el que més em va costar. Partia de la idea de tres xiquets que es troben en un aula on les seues capacitats poden donar lloc a confusions o falta de cohesió. Conforme passen els capítols i el mestre afavoreix la cooperació a nivell de valors es forma un equip cohesionat.

En la teua experiència personal, veus que treballar en equip ajuda a aquest tipus d’alumnat?

Cada vegada més. Jo vinc del món de l’educació especial, on l’alumnat en un primer moment quasi sempre està integrat però no inclòs dins l’aula. En activitats de reforç necessitava eixir. Aquesta visió s’està canviant, els xiquets passen més temps a l’aula amb suport dels mestres d’educació especial, de pedagogia terapèutica i d’audició i llenguatge. Cooperar i treballar en grups reduïts millora tant les relacions socials com les capacitats d’aprenentatge.

Perquè t’has decidit pels Dies Mundials com a eix vertebrador?

Els Dies Mundials sorgeixen de la meua programació d’oposicions en pedagogia terapèutica. En primer lloc apareixen dies a través dels quals coneixerem la discapacitat motora, el síndrome de Down i l’autisme, però al llarg del curs escolar hi ha molts altres dies mundials que fan referència a l’assetjament escolar, el medi ambient o la coeducació, que es donen de passada i per a mi són molt importants. No sols treballem l’àrea més curricular, sinó que implementem altres activitats referents a l’educació especial que tanta falta ens fan.

Et dóna l’oportunitat d’aprofundir en eixos temes.

Sí, també ens ajuden a aprofundir els esports paralímpics, que apareixen al llibre, i la incorporació de figures rellevants d’aquest món com Teresa Perales o Sara Marín. Aquests continguts es poden treballar en educació física però també en l’àrea de matemàtiques o de llengua.

Els teus alumnes coneixen el projecte?

Els meus alumnes han vist el llibre de primera mà i l’hem treballat durant el curs. Aquest any he tingut l’oportunitat de treballar en un centre d’Educació Especial i palpar de primera mà les discapacitats i és una cosa que considere que fa falta no només als centres ordinaris sinó també als centres d’Educació Especial.  Per exemple, jornades esportives on comparteixen espai xiquets de centres d’ordinari i específic, coneixen els esports paralímpics, es fan una idea millor del que és una discapacitat motora... i tot això repercuteix no sols a nivell social sinó a nivell de context, que és el que pretenem.

Abans d’aparèixer com a obra narrativa, la fiabilitat del llibre està testejada a l’aula.

Volia plasmar en un llibre algo que ja estava treballat. ‘Escuadrón invencible’ pot servir tant per a docents com a famílies o qualsevol persona encaminada o a qui li agrade l’educació especial.

T’has decidit per la plataforma Verkami. Quins avantatges té publicar una obra a través del micromecenatge?

En un primer moment vaig pensar en treure el llibre amb una editorial, però necessiten garanties sobre si el llibre va a funcionar perquè és un procés costós a nivell econòmic. Parlant amb una companya em va comentar que l’any anterior ella havia tret un llibre a través de Verkami i a la fi em vaig embarcar. És una plataforma creada per a gent que està començant i ajuda a l’autopublicació tant pel que fa a la música, les arts o qualsevol matèria. Aposten per la gent que vol treure un producte a la venda i els ajuden amb els mecenes, que són els col·laboradors dels projectes abans d’eixir a la llum. Veuen el teu projecte i participen abans que isca a la venda.

En només cinc dies [el 19/06/2020] ‘Escuadrón Invencible’ ja compta amb 168 mecenes i una aportació de més de 3.500 €, has superat el primer objectiu i vas a pel segon. Com valores la resposta dels mecenes?

Vaig marcar el cost per poder treure el llibre a la venda i en cinc dies havíem aconseguit l’objectiu. Verkami et dóna la possibilitat plantejar el teu repte en dies, i vaig creure que en necessitaria quaranta. Al cinquè dia teníem l’objectiu. Estic super agraït per la resposta, no només per la gent sinó per les mostres d’estima a les xarxes socials, telefonades de gent que no et coneix i els ha agradat el projecte... Vam buscar altres opcions per ajudar a la venda dels llibres com les camisetes o els packs educatius i han tingut un bon acolliment. No ens ho acabem de creure.

La bona resposta social t’ha donat l’oportunitat de millorar l’edició del llibre.

Quan vam demanar pressupost a les impremtes no coneixíem quants exemplars necessitaríem. Verkami t’ajuda a saber-ho a mesura que avança el repte. La idea estimada no superava els 100 exemplars i ja en tenim més de 130.

T’has sentit acompanyat en aquest projecte? Qui més està involucrat?

He tingut la grandíssima sort de comptar amb l’ajuda d’Irene Barceló, una xica de la Canyada -més coneguda a les xarxes socials com @Reneebaor- que està acabant Belles Arts. La vaig conèixer per les xarxes, ens vam posar en contacte i des del primer moment vam connectar. Al principi tenia por, no volíem caure en caricatures amb els trets i característiques dels protagonistes, com en el cas de la síndrome de Down, res que no quedara bé a les il·lustracions. Des del primer moment vaig quedar fascinat amb el seu treball, que ha agradat molt a la gent.

A la descripció del projecte dius que el teu somni és “Una escola que aposte per la igualtat, en tota la seua àmplia extensió”. Ens podries explicar aquesta reflexió?

L’escola és el lloc on els alumnes van a aprendre. És una etapa molt llarga i trobem a faltar àrees que facen referència a l’educació emocional, les habilitats socials, els treballs en equip i aprofundir en valors fonamentals per a la societat. La inclusió hui no està aconseguida al 100%. L’educació planteja reptes per aprofundir en el coneixement. Aquest any he tingut una experiència molt interessant a unes jornades esportives en les que vam estar en contacte des del centre d’educació especial amb un centre ordinari d’Elda i vam tindre l’oportunitat de que els xiquets conegueren de primera mà esports paralímpics. S’han pogut posar en la pell d’altres xiquets que van en cadira de rodes, han conegut esports adaptats, diferents capacitats i associacions. Des de l’escola es poden fer moltíssimes coses per aprofundir en l’educació inclusiva.

L’esport pot ser una ferramenta més per educar en aquests valors?

Exacte. De fet, al llibre coneixerem també la figura del mestre d’educació física. Al desembre, quan és el dia de les discapacitats, ha de plantejar esports adaptats a xiquets en cadira de rodes, el cas de Carlos, un dels protagonistes. Totes les àrees són importants per generar una major acceptació de les diferències i més cohesió.

Què falta per aconseguir aquesta escola igualitària de veritat? Creus que es va en la bona direcció?

L’educació especial està apostant per la inclusió en molts sentits. Sobretot cal que la mentalitat de tot el component educatiu evolucione. Ara mateixa l’educació emocional no té cabuda al sistema educatiu, simplement és formació del professorat que decideix apostar per això, i crec que ha d’estar present. Moltes aules no es troben cohesionades, no treballen unides... Al llibre hi ha un capítol dedicat a l’assetjament escolar, que segueix donant-se a molts centres educatius, i tracta el tema del ‘Club dels Valents’, una actuació educativa d’èxit que s’està implementant a molts centres per acabar amb l’assetjament escolar. Falten mitjans, recursos personals i econòmics, per acostar l’educació especial als centres educatius. Molts xiquets i xiquetes d’educació especial no tenen cabuda per manca de recursos. Treballem perquè la inclusió es done de manera transversal en tots els àmbits de l’educació. Intentem que millore, però queda molt per aconseguir-ho.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    Instagram

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Xarxes socials

BiarDigital "Roberto Canessa y Nando Parrado, sin mapa ni equipo apropiado, bajan a la desesperada y finalmente encuentran a un… https://t.co/aC4Bi2tD40
BiarDigital 📌Nota de premsa de l'Ajuntament de Biar. https://t.co/XUbYxk6Wwb https://t.co/V6nKiZl5uw
BiarDigital Anna manté la huitena posició en el rànquing d'Espanya en 100 metres tanques, al que se suma la tercera plaça en 40… https://t.co/14NlbHtm2f

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

Enquesta

Molt positiu - 15.4%
Positiu - 12.8%
Regular - 17.9%
Negatiu - 20.5%
Molt negatiu - 33.3%

Total votes: 39
The voting for this poll has ended on: Juliol 16, 2020
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com