Previous ◁ | ▷ Next

Àlex Amorós: “L’IES Biar, malgrat el nom i la imatge corporativa, ha de fer un esforç per contactar amb els altres tres pobles sense els quals l’institut no tindria ni trellat ni possibilitats de funcionar”

Un institut educa i forma el jovent de la societat actual, que és la base de la que està per vindre. L’IES Biar aplega alumnat del nostre poble, però també de Beneixama, La Canyada i el Camp de Mirra, convertint-se en un centre molt important per a totes aquestes localitats. Parlem d’això amb el Director de l’institut, Àlex Amorós, qui està a punt de complir un any al capdavant. Li preguntem sobre la seua formació com a historiador, per les diferències entre la docència i la direcció i també sobre el funcionament de l’IES Biar. Una entrevista per conèixer de més a prop les idees que hi ha darrere de l’educació dels i les joves de Biar i per aprofundir en la feina que amaga el dia a dia d’un institut.

 

Tu eres historiador, historiador de l’art, en concret. Per què et vas decantar per aquesta formació?

Perquè des de ben jovenet m’agradava la història, la nostàlgia i la reflexió que suposa pensar sobre el passat i el reflex estètic que això sol tindre en l’art, la pintura i especialment en l’arquitectura.

Quin és el paper de la història i dels historiadors en la nostra societat?

Els historiadors seríem el Pepito Grillo de la societat, hauríem d’ajudar a entendre-la perquè l'expliquen. La història és útil si ens ajuda a entendre com és la nostra societat, i per tant com som nosaltres mateixos. La història explica perquè el present és com és i ens ajuda a reflexionar sobre això. Em pareix imprescindible el paper dels historiadors com a mena de consciència col·lectiva i primordial el paper de la història per a la societat en general, per a recordar qui som i perquè hem arribat fins ací.

Per què et vas decantar per la docència, entre tots els àmbits que obri la història?

Per la passió i la visió de la història com a ferramenta de canvi i transformació social i de les consciències. És evident que l’ensenyament et permet donar eixa ferramenta a més persones, xiquets i xiquetes, que vegen en la història una forma de ser millors persones, més felices i crítiques. Com la història això m’ho ha donat, l’ensenyament m’agrada perquè em posa en contacte amb els joves i em permet mostrar-los per a què serveix la història i la geografia, de la que també sóc professor, perquè ens ajuda a entendre el món. I ells, que ni seran historiadors probablement ni seran geògrafs, però veuran en estes disciplines ferramentes per a ser més feliços, per a ser millors professionals, per a ser millors persones.

Actualment eres el director de l’institut. Quina és la tasca d’un director?

En el primer any és fer que tot continue funcionant, perquè este centre ve funcionant raonablement bé o bé des de fa molts anys. Que els xiquets vegen en l’institut un lloc en el qual aprendre a ser feliços, a estar a gust i bé, un lloc on aprendre. Un lloc on conviure, on conèixer adults, xicons i xicones, on conèixer el món en què viuen i on tinguen ferramentes per a ser bons professionals i bones persones en un futur. I el paper de director és intentar que tot el món tinga les ferramentes per aconseguir-ho, que l’institut funcione com ha funcionat, molt bé, i si és possible que en el futur funcione encara millor.

Com és el teu dia a dia?

El problema de les tasques d’un director és que has de mirar a llarg termini, d’aconseguir unes fites, de tindre un projecte. Però el dia a dia a vegades t’impedeix tindre perspectiva i la perspectiva és necessària perquè si no alces el cap no t’ho traus de les mans. La principal dificultat és el dia a dia, les tasques quotidianes, potser fins i tot burocràtiques i administratives, que de vegades et fan oblidar que tens uns objectius a mitjà i llarg termini, més importants que el dia a dia.

Què és el que més trobes a faltar de quan eres professor?

Encara avui faig vuit hores de docència, front a les moltes més que feia l’any passat, però el que més enyore és el contacte amb els alumnes. El gran handicap ha sigut precisament perdre contacte amb un ampli ventall d’alumnes, que si haguera tingut totes les hores de docència de l’any passat haguera mantingut. Però és impossible mantenir el contacte i les tasques de docència que feia l’any passat, i mantenir les tasques de les que estem parlant. En tot cras crec que és un problema al que s’ha de posar solució. En eixes tasques a llarg termini, intentar conèixer als alumnes perquè si no els coneixes difícilment seràs un bon director.

Quin és el projecte que la direcció defensa per a l’institut?

Un projecte que en certa mida és continuista, en el sentit que és un institut que per les seues característiques, les capacitats del personal docent i les circumstàncies dels alumnes i dels quatre pobles que l’integrem, funciona raonablement bé. Ha funcionat amb molt d’èxit en els resultats de la PAU per exemple, que és un termòmetre extern molt adequat. Intentar que això funcione però sense estancar-nos i millorar, perquè hi ha molts àmbits en els què fer-ho. I no conformar-nos, perquè conformar-nos en certa mida és morir una miqueta. La intenció és eixa, a veure si el curt termini ens permet anar més enllà. És un centre que ha funcionat molt bé molts anys però que sempre té marge de millora, evidentment.

Quina relació té l’IES Biar amb el poble?

Des de ja fa alguns anys, i esta entrevista crec que és una prova d’això, s’està intentant apropar. La idea és continuar en eixa feina i fer un esforç per acostar-nos als altres tres pobles. L’IES Biar, malgrat el nom i la imatge corporativa, ha de fer un esforç per contactar amb els altres tres pobles sense els quals l’institut no tindria ni trellat ni possibilitats de funcionar.

Quina és la relació que hauria de tenir?

Hauria d’estar molt més colze a colze amb els ajuntaments i les regidories d’educació. Estar més presents als mitjans digitals, les xarxes socials fins i tot. Intentem promoure que el Facebook de l’AMPA tinga una difusió des de nosaltres cap als pobles. Estar més presents als pobles seria la tasca. Que els pobles vegen, Biar també, que l’institut és una ferramenta bàsica de recolzament cultural i educatiu, de cura dels fills i filles de tots i un centre de formació que és primordial.

A l’IES Biar venen alumnes de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra o la Canyada. Com és aquesta relació entre alumnes de diferents localitats?

És fonamental. Són pobles relativament xicotets i en els xiquets que es vinculen entre ells en àmbits de pocs habitants a vegades es genera una mena d’endogàmia, per exagerar el terme, que conèixer gent d’altres pobles et permet obrir coneixements, punts de vista i ampliar les amistats. És sempre profitós. Igual d’interessant que és viatjar és tindre companys d’institut que són d’altres pobles. I això estreta els vincles entre els pobles, inevitablement.

Quina valoració en faries de la tasca feta en el temps que portes al capdavant del centre?

A banda de sobreviure, intentar fer-ho el millor possible, aprendre dia a dia, intentar que els xiquets i xiquetes estiguen el millor possible, que els companys i les companyes tinguen totes les ferramentes al seu abast i que la seua professionalitat, que ja porten demostrant fa anys, puga fer-se avant. El balanç és relativament positiu en el sentit que la cosa ha anat bé, no hi ha hagut grans problemes, i a partir d’ara intentarem ser un poc més ambiciosos.

Segurament també caldrà esperar per poder-ho veure.

Tampoc hem de ser innocents, els resultats són difícils de mesurar. Si un centre funciona bé o no és una cosa que es palpa. Més qualitatiu que quantitatiu. No serà fàcil de comprovar si va bé o malament, però haurem de generar els mecanismes per a intentar-ho.

Per últim, quins objectius, un o dos, vos marcaríeu a llarg termini?

Sobretot adaptar-nos millor als canvis d’eines d’aprenentatge que tenen els nostres alumnes. Estan en un món molt més digital, molt més visual i intuïtiu, on les seues fonts de cultura són unes altres i haurem d’anar a buscar-les, perquè els elements tan textuals que visquérem en la nostra època i més avant, els que som menys joves que els nostres adolescents, eixes ferramentes són unes altres. No sé si millor o pitjor però són diferents i haurem d’adaptar-nos a elles. Després també haurem d’adaptar-nos al plurilingüisme. Este centre té evidentment en el valencià el seu eix fonamental perquè és la llengua del nostre territori, és la nostra llengua, el castellà també en certa mida és òbviament la nostra llengua, però l’anglès i fins i tot altres llengües s’han d’incorporar a l’ensenyament. Hem de saber fer-ho bé, hem d’intentar fer un esforç per fer-ho bé, però és indefugible el camí cap a ampliar eixes fronteres de les que parlàvem al principi.

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Augmenta la freqüència de trens regionals i MD Villena-Alacant amb connexió amb la UA a partir de hui dilluns… https://t.co/ZwQ97ZMuer
1hreplyretweetfavorite
BiarDigital Ángela Palazón Conca: "És important que mentalitzem als més menuts que el futbol pot ser de xics i de xiques"… https://t.co/ZQUOttRCQ7
22hreplyretweetfavorite
BiarDigital [fotos] Èxit en la celebració de la I Gala de l'Esport https://t.co/dgrx0wCROU https://t.co/HxIVwigC0f
BiarDigital "En ese cajón...", per Mayte Salguero https://t.co/5k90fh141D https://t.co/dSv6Klqrh0

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine