• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Adrián Maestre: “Utilitzar el mètode artesà ens ha donat una importància patrimonial a nivell cultural i històric”

Adrián Maestre: “Utilitzar el mètode artesà ens ha donat una importància patrimonial a nivell cultural i històric”

| Pablo Ortín Perpinyà | Fent poble
Adrián Maestre: “Utilitzar el mètode artesà ens ha donat una importància patrimonial a nivell cultural i històric”

Quan el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va visitar Biar el passat 7 de febrer, l’Ajuntament el va obsequiar amb un plat ceràmic amb l’escut del nostre poble. L’anècdota serveix per a fer-se una idea de la importància que té la ceràmica com a símbol cultural i patrimonial actualment. Ha sigut, a més, una de les indústries tradicionals de Biar que ha donat treball a una part considerable del veïnat. Actualment, però, només queda una empresa que s’hi dedique al nostre poble. Parlem amb Adrian Maestre, de Ceràmica Artística Maestre, sobre l’argila, el torn i el vernís. Fem un recorregut històric amb l’evolució de Biar com a poble ceramista per arribar a l’estat actual del sector.

 

Quina importància té la ceràmica tradicionalment a Biar?

La importància que té la ceràmica ha anat canviant. Quan açò va començar, en l’últim quart del segle XIX, tenia una importància més vital i funcional, tot tenia una utilitat. Parlem de vaixelles que s’utilitzaven per a la cuina de les llars, parlem de cendrers, gerres... la majoria del que veiem ací tenia una utilitat concreta. Hui seguim treballant de la mateixa forma però ara està més relacionat en la decoració. Seguim utilitzant el mètode artesà, i açò li ha donat una importància patrimonial a nivell cultural i històric. A banda de ser una de les empreses més antigues de Biar,seguim treballant tradicionalment, com ho fèiem aleshores.

Perquè abans hi havia moltes més ceràmiques?

Sí, vam conviure amb cinc ceràmiques més. Actualment només quedem nosaltres.

03

Què diferència la nostra ceràmica de la d’altres poblacions?

Si agafem com a referència poblacions ceramistes com Agost, allí la ceràmica la treballen amb una cocció. Fan les peces, les fiquen i treuen del forn i després ja no els envernissen. Es dediquen a la ceràmica de les botiges, safes... Nosaltres sempre hem fet una segona cocció per a esmaltar-les i poder decorar-les.

Quina és la història de la Ceràmica Artística Maestre?

Comença a finals del 1880 amb el fundador, l’avi del meu avi, que va vindre de Manises i va començar amb el mateix tipus de ceràmica que fem ara, però no era una ceràmica de decoració, sinó que les peces de ceràmica tenien una funció concreta. En la següent generació va ser el seu gendre el què es va encarregar d’agafar el testimoni, Vicente Escobar Valls, que va continuar treballant i elaborant la ceràmica de la mateixa manera. Després va continuar el meu avi, i va haver un factor molt determinant, l’aparició d’altres materials ceràmics què s’utilitzaven principalment per a vaixelles. Això va ser un deteriorament molt important en el tipus de fabricació que fèiem nosaltres. Es va entrar en una crisi profunda, moltes fàbriques de Biar van tancar, i nosaltres vam haver de reorientar-nos a la fabricació de testos [per a plantes] amb un pintat sintètic. Amb l’aparició del plàstic, va començar a menjar-se el sector de les jardineres i tot aquest material. Aleshores va entrar el meu pare i va decidir tornar a fer el què fèiem al principi, però amb decoració i amb unes pintures molt més elaborades que en aquella època.

Com arribes tu a treballar ací?

Curiosament arribe de forma similar a la del meu pare. Ell té la seua carrera, Geografia i Història, i podent-se conformar amb el que es va preparar per desenvolupar-se al món laboral, va decidir iniciar-se ací i treure-ho endavant com un sentiment familiar. Es podria dir que jo també. Vaig estar treballant ací bastants anys i per circumstàncies vaig decidir per iniciar-me en el sector de la fontaneria i la calefacció. Vaig aprofitar per estudiar sobre la matèria. Al final les coses es van donar com es van donar, i vam arribar a la situació en què el meu pare ja tenia una edat i havia de prendre la decisió, perquè anava a jubilar-se, de tancar el negoci o traspassar-lo. Aleshores em vaig veure en una situació favorable per a aventurar-me. Tampoc començava de nou i no tenia res a perdre.

04

Actualment, com és el procés d’elaboració de la ceràmica?

Igual que el que es feia a finals del segle XIX, completament artesanal i amb els mateixos materials. Aleshores disposàvem ací d’una pedrera d’argila i teníem els instruments per a poder filtrar-la, depurar-la i emmagatzemar-la en bases de decantació. Ara, òbviament, el mercat està molt més avançat i prescindim d’eixe procés. Comprem la matèria primera empaquetada i refinada, en unes condicions molt més netes que abans. Seguim treballant en torn, pintant a mà i esmaltant les peces.

Quanta gent hi treballeu?

Ara mateixa treballem dos persones. Jo m’encarregue de treballar l’argila, de la cocció de les peces i de l’envernissat, i després tenim una altra persona pintant.

02

 

Aquest sector ha notat també la crisi econòmica?

Sí que l’hem patit, com tot el món. Encara que no tot el món ha patit la crisi perquè sempre hi ha gent que treu benefici d’aquest tipus de situacions. La gent quan ha de rascar-se la butxaca, del primer que prescindeix és dels luxes: eixir a sopar a un restaurant, fer un viatge i posar-se una manisa a la seua casa de camp. En eixe sentit, nosaltres hem estat en el punt de mira.

A hores d’ara, qui són els principals compradors dels vostres productes?

Últimament, des que ens dediquem a la ceràmica decorativa, tenim bastant suport de les institucions públiques. Ajuntaments, associacions o empreses que demanen murals per a decorar les façanes. És veritat que facturem més d’encàrrecs que el que venem ací del magatzem.

L'article té 55 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).