• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Plataforma Diversitat Malva: "La diversitat sexual té molta més invisibilitat en els àmbits rurals"

Plataforma Diversitat Malva: "La diversitat sexual té molta més invisibilitat en els àmbits rurals"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Plataforma Diversitat Malva: "La diversitat sexual té molta més invisibilitat en els àmbits rurals"

Parlem amb un col·lectiu recentment creat a Biar, la Plataforma Diversitat Malva que treballa per "donar visibilitat al col·lectiu LGTBI, realitzant accions per una diversitat sexual lliure i lluitar per acabar amb la discriminació davant allò que la societat considera diferent”, amb una sèrie d'activiats que han començat a realitzar tant a l'IES Biar com als nostres municipis, com ara la presentació del passat 1 d'abril. Parlem amb dos representants del col·lectiu: Norma Pastor i Kevin Plasencio, naturals de la veïna localitat de Beneixama.

 

Com va sorgir la idea de crear la Plataforma Diversitat Malva?

Norma Pastor: Abans de començar a fer-la estàvem molt ficats en el tema, ja havíem llegit i estàvem encuriosits per la causa que ens cridava l'atenció, aleshores ja era un tema que nosaltres ateníem i quan Mosisés Catalán -psicòleg especialista en diversitat sexual de la veïna localitat de Villena- va fer una xarrada en l'IES va donar que parlar i ens va ficar la llavor de que alguna cosa més podíem fer, aleshores vam pensar fer alguna cosa ja que ens agradava el tema i pensàvem que podíem fer alguna cosa, aleshores vam parlar fora del centre amb Moisés un parell de voltes i li vam preguntar per vore quines iniciatives podíem portar avant, i ell ens va donar la idea de fer una plataforma o associació per a la gent que tinguera dubtes s'assessorara o poguérem donar visibilitat al tema, ens vam informar de com fer-ho i finalment després de quedar amb Moisés i Joan Lluís Escoda es va crear la plataforma.

 

També volíem saber el per què del nom i les raons que vos van dur a crear una plataforma -que habitualment abraça diferents col·lectius- en lloc d'una associació...

Norma: Vam fer una plataforma perquè som menors d'edat, aleshores al ser menors ens venia millor esta fórmula per motius legals, i per no poder crear comptes bancaris, preferíem provar perquè no sabíem si el col·lectiu tiraria avant, aleshores enteníem que així era més fàcil. Pel tema del nom va ser graciós, perquè quan teníem tot clar el nom el vam deixar per al final, pegant-li voltes, vam triar un i ja hi havia una altra associació registrada a Toledo amb eixe nom, aleshores vam dir de malva pel color que ens agrada molt i diversitat perquè lluitem per això, per a que no hi haja discriminació ni favoritisme, ni ments tan tancades de discriminar a gent que no és com tu o no encaixa en els cànons socials. Aleshores malva pel color i diversitat perquè és la societat que volem.

 03

Efectivament, que cada u faça el que li agrada i ja està...

Norma: Clar, és que als demés no els afecta per a res, tots i totes som persones, a més, és una persona igual que tu i perquè no tinga els mateixos gustos o que diga la societat que hem d'estar amb persones del sexe contrari per a procrear o perquè t'ho haja dit l'Església... no, anem a vore ací no anem a ser tots iguals, les coses diferents són el que li donen color a les coses, si tots fórem iguals, no té gràcia...

Kevin Plasencio: Efectivament és això, la societat occidental està condicionada més que res per la filosofia crisitina que diu que l'home que és el que ha de seguir, seguir el cànon de l'hetereopatriarcat, és a dir, que has d'estar amb persones heterosexuals, si no és així aniràs a l'infern...

Norma: O està considerat impur o mal vist...

Kevin: El puritanisme és el que ha fet, que una persona decidisca o pense d'una determinada manera, és com... sembla que només pense en salvar l'ànima o no disfrutar del teu cos, i si no disfrutes en esta vida no vas a disfrutar en una altra...

 

Quan parlem d'opció sexual o de sexualitat sempre suscita somriures i curiositat, o no voler parlar d'este tema, invisibilitzar-lo...

Norma: És un tema molt tabú, i això del tabú, és tot perquè està considerat que el sexe o la homosexualitat, la transexualitat, tot és un tema que no és parla perquè està considerat un tema que la gent li dóna respecte o fins i tot fàstic, aleshores està molt apartat i no sembla que no es puga parlar, i és molt incòmode per les persones treure este tema, i cal normalitzar-ho i començar a obrir els ulls i no viure en l'Edat MItjana que ja estem en un any que ja estes coses haurien d'estar més que clares...

Kevin: Sí, la gent per a la gent parlar de sexe... i és la típica gent que veu porno en Internet i després es tanca quan cal parla amb els seus fills del tema, o li pregunten, és una doble moral com dir: "ho veig però a amagades".

Norma: Sí però tot ve pel què diran, perquè si ja en la societat està mal vist que una persona siga homosexual, com vas a dir que ho eres, com vas a eixir de l'armari, et miraran mal, et posaran etiquetes i et miraran mal, i és per les etiquetes que la gent et posa el tabú.

 04

La Plataforma va reivindicar el dia contra la lgtbifòbia el passat 17 de maig a l'IES Biar

 

Heu trobat suport per part dels vostres familiars, companys i companyes de classe, a l'IES, entre els professors i professores i per part de les institucions?

Norma: Bé, en l'Ajuntament ens han donat suport i finançat les coses, agrair a Joan Lluís que ha estat ahí per tot el que hem necessitat: ha vingut a entrevistes amb nosaltres i ens ha fet vore que a banda de ser un personatge públic és un amic i que té un ment superoberta i des del primer moment va parlar amb nosaltres i estava molt conscienciat de la nostra lluita i que per qualsevol cosa que necessitàrem podíem comptar amb l'Ajuntament.

En l'IES també ens han donat molta llibertat per portar a terme les activitats i si volíem fer algun tipus d'acte o altres coses. També amb Bibi i Teresa, que ens van comentar que podíem portar a terme les activitats i fins i tot mestres que no ens han donat classe ens diuen que els agrada el que fem i que tenim el seu suport, això vol dir que des de l'IES ens han donat el seu suport.

En les famílies no totes reaccionen igual, hi ha com un tabú encara, per exemple em va costar molt dir-ho als meus pares [la formació de la Plataforma], no sabia com reaccionarien, però al principi li vaig dir que era un tema sobre igualtat, però després li ho vaig dir i tot i que tenia por de la seua reacció a ella [a sa mare] finalment li va semblar molt bé. Tot i això la por estava per estar, perquè ma mare va ser la primera que em va donar suport i la primera que està pendent de les entrevistes i activitats. La pròpia societat era la que em feia pensar que a la millor els meus pares anaven a reaccionar mal, perquè penses que com tot el món pensa així ells també van a pensar així, però després em vaig emportar una sorpresa.

 

Quines activitats heu realitzat i quines teniu preparades a curt termini?

Norma: L'última que vam fer va ser el dia 17, a l'IES pel dia mundial contra la Lgtbifòbia: vam fer cartells, vam posar vídeos, vam llegir per megafonia un text relacionat amb el tema, vam posar casos reals de gent que havia patit eixe tipus d'assetjament, i que alguns havien acabat amb suïcidi, el buscàvem era impactar als xics i joves del centre de que a voltes una broma no acaba com a tal i que el que per a tu és insignificant, per a una persona que damunt acaba d'eixir de l'armari en esta societat i si el discrimines, fas comentaris o fas buit, tot i que per a tu és una broma a ell el fan patir, i pot acabar en suïcidi. Vam posar casos sobretot en centres, per a que es veguera esta realitat, alguns casos molt propers, amb gent d'altres centres que deien el que els havia passat i que quedara clar que a dia de hui encara està passant.

Altres activitats que també tenim és el dissabte 27 de maig que farem a Biar una xarrada sobre el dia mundial contra la lgtbifòbi per a que la gent s'informe i conega també la plataforma, dissabte 3 de juny a Iecla també tenim un altre acte, dissabte 10 tenim un altre amb Mariola LGTBI i després tenim per confirmar una reunió amb col·legis i instituts de Villena que ens han dit que volen informar-se, i una entrevista en ràdio a Alacant, de fet tenim moltes relacions amb altres col·lectius que treballen amb els mateixos objectius i són dels municipis de la cotornada. També estem treballant per realitzar actes a l'IES Biar.

 02

 

En l'institut la resposta a les vostres iniciatives com està resultant per part dels vostres companys i companyes?

Norma: Hi ha gent que bé i altra que no tan bé, tot i que això ens dóna igual, està clar que hi ha moltíssima gent que nosaltres no esperàvem que anava a prendre-ho genial, no pensàvem que fora tanta, gent que està molt conscienciada, he de dir que també em va sorprendre que anava pel corredor i em parava algun xiquet de 1r d'ESO i em deia que la seua mestra els havia dit el que féiem i que els agradaria que els contàrem coses... i que anara a la seua classe a parlar-los, coses així... també com un xiquet que era també de 1r d'ESO i em va preguntar al pati que com es deia quan un xic vol fer-se xica [riuen].

Kevin: Clar, ahí és on s'aprén que hi ha molta diversitat, i això no s'ensenya a les aules, coses com diversitat sexual, feminisme, ecologisme... coses necessàries per a la vida perquè clar ensenyen matemàtiques o literatura, que també és molt important per a treballar el dia de demà, però pense que una persona a banda de ser un treballador en esta societat també ha de ser una persona qualificada i amb una ment oberta per a poder el dia de demà tindre una visió crítica pròpia i pensar per ella mateixa.

 

Penseu que ha pogut afectar a estos plantejaments llevar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania?

Norma: Això em pareix molt roí perquè t'han de formar per ser un adult de profit i tindre la formació necessària per desenvolupar-te en el teu treball, però també t'han de formar per tindre uns valors i una moralitat, cosa que hauria de ser de tots els professors, però està posat per a que sols en algunes assignatures se'n parle. Si la lleven ens falta una preparació i et falten coses, com pot créixer un jove sense saber coses bàsiques sobre moral o drets? i si no te la donen en eixa assignatura no te la van a donar, i si no ho donen al centre fora no t'ho donen.

Kevin: Bàsicament lleves l'espai on la gent pot pensar per ella mateixa, i que se n'adone de que els seus drets estan sent vulnerats per part de l'Estat.

Norma: Sembla que volen llevar el pensament crític de qualsevol persona, volen dir-te "açò ha de ser així i ja està" i com tu no t'has format ni saps res dius "ah, doncs serà així", no et queixes i passes a fer el que el govern vol, que la gent superior vol i tu no vas a queixar-te i vas a "portar-te bé", volen manipular a tota la societat sense cap tipus de represàlia.

 06

 

Quins són els vostres objectius a mitjà i llarg termini?

Norma: Nosaltres el que volem és que la gent, els menuts, puguen tindre a banda d'una certa formació dins de la diversistat, que tinguen una lloc on es puguen informar, que sàpigues que no estàs sol i la gent tinga un lloc per eixir de l'armari i normalitzar-ho, que deixe de ser tabú. El meu desig és que dins d'uns anys ja no faça falta tindre una plataforma, que la gent es conscièncie.

Kevin: El que volem és tindre espais segurs i on la gent s'informe, perquè moltes vegades no es dóna la informació, no tenim la informació més adequada i si no hi ha espais segurs per a la gent LGTBI en un institut serà més complicat que hi haja en altres llocs. Una persona està a l'IES per formar-se acadèmicament, però estes persones a voltes no poden estar tranquil·les ni al treball ni als seus estudis, per tant calen espais segurs i formatius per a esta i altra gent que vulga informar-se, fer localitzables estos espais, etc...

 

Sabeu que al País Valencià hi ha col·lectius que tenen força com és el cas de LAMBDA a la ciutat de València, com valoreu l'estat de la lluita per la diversitat sexual al nostre país o al nostre entorn dels països industrialitzats?

Kevin: Bé, ací al País Valencià hi ha prou moviments, com has nomenat a LAMBDA que fa activitats al llarg de l'any i gent molt activa en la causa, necessitem més activisme, crec que necessitem també més gent i més activisme en realitat, perquè es queda encasellat en les zones industrialitzades, i en les zones rurals està més invisibilitat. Necessitem associacions a les zones rurals més col·lectius, activitats o manifestacions i que la gent es consciència, sembla que la causa sols siga de les ciutats i per a les ciutats.

Norma: Nosaltres, quan vam començar el primer que la gent li va estranyar és que normalment este tipus de col·lectiu es creava a les ciutats, en ciutats grans i en pobles xicotets normalment no ix, ens preguntaven per què s'havia fet a un poble [el col·lectiu], al que nosaltres déiem que precisament era per eixa raó, que al poble està molt menys normalitzat, i al haver-hi un pensament molt tabú i si no fas res, això continuarà igual... aleshores vam dir que els pobles menuts els cal estes iniciatives, ja que per moltes ciutats que pensen que això està normalitzat hi ha molts llocs on no està normalitzat.

 07

 

Per últim com valoreu l'estat de la lluita feminista en l'actualitat?

Kevin: Valorem que el feminisme, i l'LGTBI han d'anar junts, dins del feminisme hi ha dones lesbianes, bisexuals o transexuals... que també estan en les dos lluites. Una volta em van contar un problema d'una associació que hi havia una xica que era bisexual i no volien fer una manifestació pels drets LGTBI perquè no era una lluita feminista de forma específica, però com hem dit sí que era la lluita d'una de les seues components, ella era bisexual i era una dona.

Aleshores jo pense que les lluites han d'anar juntes de la mà, perquè sense feminisme i igualtat de gènere i clarament sense la diversitat sexual no es pot avançar en esta societat, són dues coses que estan juntes. I si anem al veganisme, o lluita obrera per exemple, també pense que han d'estar connectades amb la llibertat sexual i el feminisme, però més que res perquè hi ha dones dins la lluita LGTBI i siga l'espai que siga estem en una societat patriarcal de la qual no podem fugir i això és la gran decadència, i per això han d'anar de la mà, estan molt connectades.

També hem de recordar les dones trans que estan molt discriminades en la societat, no centrar-nos sols en la lluita homosexual, hi ha una diversitat molt gran, i des d'eixa diversitat hi ha dones que també estan oprimides pel patriarcat i han d'alliberar-se sexualment.

L'article té 89 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).