Imprimir aquesta pàgina

Francisco Javier Colomina "Kiko": "Quan vaig parlar personalment amb el Papa li vaig parlar, entre altres coses, del meu poble"

Aprofitant que venen dies de Nadal, tanquem aquest any amb l’experiència del jove retor Francisco Javier Colomina Campos, que actualment exerceix com a estudiant de dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana a Roma. Pocs són els qui tenen aquest privilegi, i segons ens conta Francisco, Kiko per als biaruts, aquesta experiència li ha donat l’oportunitat de conèixer la realitat de l’Església universal.

Des de la capital italiana i seu de l’Esglèsia Catòlica, aquest biarut ens conta la seua vida d’estudiant a Roma.

Foto principal: .Kiko en una missa del papa en la plaça de sant Pere. Entre els retors, al seu costat està Miguel Ángel Cerezo, l’anterior retor del poble.

 

Quan i on vas començar els teus estudis? Què estàs fent actualment?

Tot va començar a finals d’agost de 2012. Vaig vindre a Roma per a fer un curs intensiu d’italià durant el mes de setembre. I a primers d’octubre vaig començar els estudis de dret canònic a la Universitat Gregoriana, que es troba a un parell de minuts de la Fontana di Trevi, en ple centre de Roma. Actualment estic fent el tercer curs de la llicenciatura, que es ja l’últim.

I al mateix temps estic residint al Col·lege Espanyol de Roma, amb un grup d’uns cinquanta retors provinents de tota la geografia espanyola i que estudien tantes altres matèries en les diverses universitats que hi ha a Roma. Encara que l’any passat, el meu segon any ací, vaig viure a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica, que es com a dir l’escola diplomàtica del Vaticà on es formen els diplomàtics i els nuncis al servici de la Santa Seu. Però després d’estar allí durant un any vaig descobrir que no era eixe el meu camí, i per això he tornat al Col·legi Espanyol per tornar a la diòcesis en quan acabe els estudis.

A primers d’octubre vaig començar els estudis de dret canònic a la Universitat Gregoriana, que es troba a un parell de minuts de la Fontana di Trevi, en ple centre de Roma.

 

El nostre protagonista amb alguns companys del Col·legi Espanyol de Roma, on resideix actualment.

 

Per què vas escollir aquesta carrera? Com decidires anar-te’n a Itàlia?

Bé, la veritat es que jo no vaig triar estudiar dret canònic, ni tampoc vindre a estudiar-lo a Roma. Va ser el bisbe d’Alacant, que aleshores era don Rafael Palmero, qui m’ho va proposar un dia durant l’estiu de 2012. La diòcesis d’Alacant tenia necessitat d’un retor que estudiara dret canònic, i el bisbe va pensar en mi. M’ho va proposar, i jo vaig acceptar. Mai ho haguera decidit per mi mateix, perquè en aquells moments no tenia en ment la idea de posar-me a estudiar de nou, ja que feia quatre anys que havia acabat els estudis en el seminari i volia gaudir de la vida de retor en una parròquia. Però quan m’ho va proposar don Rafael vaig pensar que era una bona oportunitat. A més que els retors vivim sempre amb esperit d’obediència per a fer allò que ens demane el nostre bisbe.

Va ser el bisbe d’Alacant, que aleshores era don Rafael Palmero, qui m’ho va proposar un dia durant l’estiu de 2012.


Quis són les avantatges i desavantatges d’estudiar a Roma?

Hi ha molts avantatges d’estudiar a Roma, almenys per a mi, ja que Roma és com el cor de l’Església, i l’oportunitat de poder-la conèixer des d’ací és única: poder participar de les celebracions del Papa, de la vida de l’Església ací a Roma, activitats, encontres, i la possibilitat de trobar gent de tot el món que et fan conèixer la realitat de l’Església universal. A més, ací estan les grans universitats eclesiàstiques de més renom, amb grans professors, i això es molt important per als estudis que estic fent. I per supost, Roma és la Ciutat Eterna, i és un vertader privilegi passejar pels seus carres i contemplar els seus monuments, cosa que ve molt bé quan vols descansar un poc de l’estudi.

Desavantatges també hi ha. La vida en general a Roma és prou caòtica, els mitjans de transport públic que sempre estan plens, la forma de conduir dels romans que no respecten ni els semàfors, els carrers sempre plens de turistes. Però això i tot, crec que eixe és l’encant d’aquesta ciutat sense el qual Roma no seria Roma.

Hi ha molts avantatges ...Roma és com el cor de l’Església. Desavantatges també hi ha. La vida en general a Roma és prou caòtica.

 

A la plaça de sant Pere, el dia que va ser elegit el Papa Francesc, amb alguns companys espanyols.

 

Com és un dia normal teu com a estudiant a la universitat?

La veritat és que ací duc una vida prou ordenada. Com qualsevol estudiant, durant la setmana assistisc a les classes. I quan no tinc classe aprofite el temps en la biblioteca de la universitat, que és una de les grans biblioteques on puc trobar tantíssims llibres que necessite per a l’estudi. Un altre lloc que solc freqüentar prou, per què no dir-ho, és la cafeteria de la universitat, on comparteix bones xarrades amb els companys. He de dir que a classe no tots els companys són retors, també hi ha altres xics i xiques que estudien dret canònic, i entre tots fem molt bon companyerisme. A més, cada matí abans d’anar a classe, i per les vesprades abans de sopar, sempre tinc un espai de temps per a passar per la capella, resar i celebrar la missa cada dia com qualsevol retor. I els caps de setmana els dedique, si no és època d’exàmens quan sempre falta temps per a estudiar, a pegar una volteta per Roma, a fer esport, a anar a algun lloc de visita o a eixir a sopar una pizza amb els companys. La veritat és que no tinc temps per a avorrir-me.

La veritat és que no tinc temps per a avorrir-me.

Què fou el més dur quan arribares a la Pontifícia Universitat Gregoriana?

Per a mi no va ser dur eixir de casa per a anar a un país estranger a estudiar. El caràcter italià, així com també la llengua, són molt pareguts als nostres. I a més, crec que tinc un caràcter prou sociable que em va ajudar a adaptar-me enseguida a la gent que vaig trobar ací. Sense dubte, el més dur per a mi va ser el canvi tan radical de vida. Jo venia d’estar quatre anys com a retor en Asp. Era una vida totalment diferent a la d’estudiant. Cada dia era una aventura diversa. Vivia a peu de carrer, tractant diàriament amb persones de tu a tu, gent que venia a contar-me els seus problemes, les seues il·lusions i alegries, a demanar-me un consell, a queixar-se d’alguna cosa. Organitzava activitats en la parròquia. Sempre hi havia coses tan diferents que fer! I al arribar a Roma vaig començar una vida molt monòtona, de passar hores en la taula d’estudi. Crec que això va ser el més dur. Però he tingut la sort de trobar bons companys, que fan que aquesta vida siga menys monòtona si cap.

Sense dubte, el més dur per a mi va ser el canvi tan radical de vida. Jo venia d’estar quatre anys com a retor en Asp.

 

Kiko amb alguns companys de classe, a la porta de la universitat.

 

Com definiries la vida a Roma? Com definires als italians de Roma?

La vida a Roma és molt caòtica, com he dit abans. Sembla que no hi ha ordre pel carrer, el tràfic és terrible, i trobes turistes per tot arreu. Però crec que eixe és l’encant que fa que aquesta ciutat siga única. A més de la quantitat de monuments, d’esglésies impressionants i de ruïnes romanes que pots trobar quasi en qualsevol carrer. És impressionant la història que hi ha en cada cantó de la Ciutat Eterna. I un altra cosa que també fa única aquesta ciutat és la seua internacionalitat, és a dir, la quantitat de persones de tot el món que pots trobar.

En quan als italians, encara que em relacione més amb gent estrangera que amb italians, puc dir que tenen un caràcter prou paregut al nostre.

És impressionant la història que hi ha en cada cantó de la Ciutat Eterna.

 


Amb alguns companys de classe, en el Col·legi Mexicà a Roma,

una vegada que van anar a passar el dia i a dinar menjar típic de Mèxic.

 

Has conegut a alguna personalitat important? Com fou l’encontre?

He tingut l’oportunitat de trobar-me una vegada amb el Papa Francesc. Ja l’havia vist en altres ocasions, com en alguna celebració a la plaça de sant Pere. Però aquell dia va ser un encontre més prolongat. Va ser el divendres dia 2 de maig del 2013. El Papa va vindre en visita a l’Acadèmia on em trobava aquell any, com ja he contat abans. Va ser una visita molt senzilla, fora de protocol i de formalitat, on estàvem amb el Papa sols els trenta companys que vivíem en l’Acadèmia. Vam resar junts en la capella, vam tindre un temps llarg de més d’un hora de tertúlia amb ell, on vam parlar un poc de tot, i després el Papa va compartir amb nosaltres un sopar molt senzill. La cosa que més em va impressionar del Papa és la seua senzillesa i la proximitat, sobre tot en el tracte personal. Quan vaig parlar personalment amb ell li vaig parlar, entre altres coses, del meu poble, ja que quan li vaig dir que era espanyol ell em va preguntar d’on, pues coneix el nostre país. Li vaig contar que era d’un poble molt encantador de l’interior de la província d’Alacant. La veritat és que va ser una oportunitat irrepetible.

El Papa va vindre en visita a l’Acadèmia on em trobava aquell any. [..] Quan vaig parlar personalment amb ell li vaig parlar, entre altres coses, del meu poble.

 


Saludant al Papa Francesc, el dia que es va trobar amb ell.

 

Què és allò que més trobes a faltar de Biar?

La família i els amics. Encara que ja estic acostumat a viure fora del poble, ja que me’n vaig anar al seminari amb 16 anys, i des d'aleshores estic poc temps amb ells, menys del que m’agradaria. També trobe a faltar el nostre menjar, la paella, els gaspatxos... I també poder passejar pel poble i trobar-me amb la meua gent.

La família i els amics.

 Si hagueres de triar altra carrera, quina seria?

Si aquesta pregunta me l’hagueren fet abans de començar amb el dret canònic, de segur que haguera triat qualsevol altra excepte el dret. Per exemple m’haguera agradat estudiar Sagrada Escriptura, que es la matèria que estudia exegesis de la Bíblia. O també teologia. Però ara que ja el conec millor, estic il·lusionat amb el dret canònic.

Per exemple m’haguera agradat estudiar Sagrada Escriptura.

Com veus el teu futur una vegada finalitzats els estudis?

El meu futur depèn, com el de qualsevol retor, del que em demane el bisbe. Jo vaig prometre obediència el dia de la meua ordenació de retor, i des d’aleshores em dec a eixa obediència. Puc imaginar que després d’acabar la llicenciatura tornaré a la diòcesis, per a anar a alguna parròquia, treballar al mateix temps en el tribunal eclesiàstic. També pot ser continuar a Roma per a ampliar els estudis. Però de moment encara no sé res. Per ara em preocupa acabar bé aquest curs, i després ja veurem què disposen de mi.

Jo vaig prometre obediència el dia de la meua ordenació de retor, i des d’aleshores em dec a eixa obediència.


Què aconsellaries a tots aquells joves que no tenen molt clar allò d’estudiar fora de Biar?

Els diria dos coses. La primera, que no tinguen por d’eixir a estudiar fora. És veritat que eixir fora costa molt, en tots els sentits, però és una experiència molt enriquidora. A més de tot el que puguen aprendre a la universitat, que això és pot fer en qualsevol lloc, s’emportaran un bagatge molt gran d’experiències, coneixent altres cultures, opinions, formes diverses de pensar i de viure. I eixes coses sols s’adquireixen quan ixes fora. La segona cosa que els diria és que, per molt lluny que vagen, que no s’obliden mai de les seues arrels. Que no perguen mai l’oportunitat de tornar al poble sempre que puguen. És molt important per a una persona no oblidar d’on ve, per no oblidar qui és.

S’emportaran un bagatge molt gran d’experiències, coneixent altres cultures, opinions, formes diverses de pensar i de viure.[...] Per molt lluny que vagen, que no s’obliden mai de les seues arrels.

 

 

Kiko amb alguns companys de classe, un dia que van anar a sopar una pizza a una pizzeria típica de Roma.

 

Respon breument en relació a la teua vida d’estudiant a Roma.

un menjar: la pasta a la carbonara, que és originària de Roma, i ací la fan boníssima.

una beguda: el cappuccino. I per què no, també el limoncello, però ha de ser fet ací a Italia.

allò més dur: la rutina dels estudis.

la pitjor matèria a la Universitat: dret romà. Crec que com a molts estudiants de dret.

un lloc: hi ha tants a Roma! Per dir ú, el Gianicolo, que és un lloc elevat des d’on hi ha una vista preciosa de tota la ciutat.

una data: 13 de març de 2013: és el dia en que va ser elegit el Papa Francesc. Va ser un dia històric, i jo puc dir que vaig estar allí, en la plaça de sant Pere, quasi en primera fila, des d’on vaig veure en directe la fumata blanca i vaig veure al Papa quan va eixir al balcó de la basílica. Va ser un dia històric, per a recordar sempre.

Articles relacionats (per etiqueta)