• Inici
  • Entrevistes
  • Estudiant fora
  • Elisa Martínez: "Sols sé, que si poguera repetir l’experiència ho faria"

Elisa Martínez: "Sols sé, que si poguera repetir l’experiència ho faria"

| Eduard Garcia Molina | Estudiant fora
Elisa Martínez: "Sols sé, que si poguera repetir l’experiència ho faria"

Obrim aquesta nova secció de Biar Digital aprofitant el nou curs escolar i els nombrosos biaruts i biarudes que estudien fora del nostre poble.

En aquesta ocasió, i per començar amb “Estudiant fora” contactem amb una estudiant a jornada completa. Mentre la majoria han disfrutat de les vacances escolars, altres han continuat una carrera de fons.

Elisa Martínez Albero, estudiant de Medicina al País Basc ens conta la seua experiència estudiantil una vegada llicenciada i que actualment viu a Oviedo on estudia per a preparar l’examen MIR per a la formació sanitària especialitzada.

Foto principal: Elisa (a l'esquerra) a la Platja de "La Concha" (Donostia).

 

Quan vas començar els estudis de Medicina?

Vaig començar a setembre de 2007. Encara recorde el dia que preparava la maleta com si fos ahir. Pot sonar a tòpic però realment el temps s’ha passat massa ràpid… Crec que era la vegada que menys equipatge portava i la meitat d’ell era il·lusió. Em traslladava a una ciutat, a estudiar el que volia, faria nous amics i aprendria molt, no sols a la universitat també en el dia a dia.

Estudiar i viure fora de casa és una experiència molt reconfortant, no obstant, alguns moments poden resultar durs, però mesurant-ho a una balança lo bo pesa més i l’esforç mereix la pena.

Alguns moments poden resultar durs, però mesurant-ho a una balança el bo pesa més i l’esforç mereix la pena.

Ria del Nervión des de l’interior del Palau del Euskalduna Jauregia.

 

Per què vas escollir el País Basc? Has estat sempre a la mateixa ciutat?

Jo pensava estudiar a Alacant o a València, mai m’havia plantejat anar a estudiar tant lluny de casa, no calia si a prop hi tenia facultats de medicina. Però vaig fer la PAU i no vaig obtindre la nota de tall que demanaven a la Universitat de San Joan d’Alacant ni a la Universitat de València.

Si alguna cosa tenia clar, era què volia estudiar, així que vaig enviar prescripcions a quasi totes les universitats espanyoles. El que mai vaig pensar és que el primer lloc on m’acceptarien seria a la Universitat del País Basc. Més tard vaig rebre confirmació d’altres facultats però també estaven lluny de casa i vaig dir “la primera opció és la que val”. A més a més, des de menuda havia viatjat amb els meus pares pel nord i tenia molts bons records de tots els llocs que ens havia descobert mon pare, qui va estar treballant a Bilbao i a Donostia quan era fadrí.

Em vaig traslladar a Bilbao per primera vegada al setembre de 2007 i allí vaig cursar fins a tercer de carrera. Bilbao és “la capital del món” com diuen els Bilbaïns; és senyorial i elegant, res a veure amb la ciutat industrialitzada, bruta i grisa de fa 20 anys enrere. La ria del Nervión, el Museu Guggenheim i la revitalització estètica li han donat un aire modern i actual. És una ciutat amb una bona oferta cultural i turística.

El segon cicle podíem triar on fer-lo, ja que la Universitat del País basc compta amb tres unitats docents repartides cadascuna d’elles en les tres províncies. Jo vaig triar Donostia. La culpa va ser de les meues amigues que s’havien encarregat de vendre'm molt bé la ciutat i descobrir-me cada racó cada vegada que m’invitaven a passar algun cap de setmana a les seues cases. Al cap i a la fi és una ciutat molt manejable, és menuda, pots moure’t a tots els llocs caminant o en bicicleta i la veritat és que sent de poble, em sentia com a casa ja que agafar transport per moure'm en el dia a dia és una cosa que no duc massa bé (haha).

Si alguna cosa tenia clar, era què volia estudiar, així que vaig enviar prescripcions a quasi totes les universitats espanyoles.

Hendaia (França).

 

Alguna vegada vas pensar en estudiar més prop de Biar?

Quan vaig començar els estudis em vaig plantejar que estudiar tan lluny seria temporal. La meua idea era fer el primer cicle a Bilbao i després demanar el trasllat d’expedient però els cursos passaven i jo em trobava molt a gust així que vaig decidir quedar-me a fer el segon cicle i crec que va ser una bona decisió.

La meua idea era fer el primer cicle a Bilbao i després demanar el trasllat d’expedient.

 

Què fou allò que més trobares a faltar de Biar?

El primer any les festes. Recorde que em vaig emocionar veient l’entrada de Moros i Cristians. Però gràcies a la Intercomarcal que sempre s’encarrega de fer-les arribar a aquells que no podem estar no me les he perdudes quasi mai, almenys, els actes més importants. Tampoc vaig trobar a faltar mai l’olor a aiguardent ni a mantecaos, ja s’encarregava ma mare d’enviar-me un paquet tots els anys amb pastes.

Després, amb el pas del temps t’acostumes a la distància i sols trobes a faltar a la família, sobre tot en èpoques d’exàmens (jajaja).

Però sempre m’agrada tornar a Biar, sobretot a l’estiu, ja que és quan coincidim totes les amigues…

Amb el pas del temps t’acostumes a la distància i sols trobes a faltar a la família, sobre tot en èpoques d’exàmens (jajaja).

Donostia vist des de Monte Igeldo.

 

Quins foren els avantatges d’estudiar al País Basc? I desavantatges?

Estudiar fora de casa com bé he dit abans és una experiència reconfortant perquè et fa créixer i madurar, no sols a l’àmbit acadèmic si no a nivell personal. Vius a soles, llarg de la teua família i has d'aprendre a ser autosuficient i a traure’t tu les castanyes del foc. Comparteixes pis amb gent amb qui mai havies viscut i això implica establir unes normes de convivència, canviar alguns hàbits i en definitiva saber llevar una casa. A més a més, has d’aprendre a organitzar-te el temps i molt important, la butxaca.

Pel que respecta als desavantatges… Considere que de vegades necessites als teus i estan llarg, i per descomptat la despesa econòmica que suposa tindre a un fill estudiant, per això els estic molt agraïda als meus pares.

Vius a soles, llarg de la teua família i has de aprendre a ser autosuficient i a traure’t tu les castanyes del foc.

Paseo Nuevo (Donostia).

 

Després de tants anys al País Basc, quins tòpics creus que compleixen la gent basca?

Crec que la pel·lícula “8 apellidos vascos” era una exemplificació prou clara, jajaja. A banda de la broma, considere que tots els llocs estan estereotipats i alguns detalls pot ser es magnifiquen. En general, els bascos són bons ambaixadors d'allò seu i “agranen per a casa” sobretot als pobles on la gent sí pot resultar més tancada. Per descomptat, la celebració al voltant de la taula; sempre troben un bon motiu per assentar-se a menjar i beure.

En general, els bascos són bons ambaixadors d'allò seu i “agranen per a casa” sobretot als pobles on la gent si pot resultar més tancada.

 

En quant al clima, com el definiries?

Amb una paraula: PLUJA. Eixa verdor del paisatge, és gràcies a que en molts mesos no veuen el sol…

Una vegada finalitzes els estudis, on preferiries treballar al nord o ací al mediterrani?

Avui decidir on treballar és demanar massa… Viuré on trobe feina encara que per a mi el País Basc és un dels llocs preferits.

Amb una paraula: PLUJA

Elisa (a l'esquerra) a la Platja de "La Concha" (Donostia).

 

Per què has decidit estudiar el MIR a Oviedo?

A Oviedo hi ha una acadèmia que et prepara per a fer l’examen MIR. No és l’única, hi han altres que tenen seus a altres ciutats espanyoles, però jo vaig decidir vindre a la d’Oviedo perquè m’agradava el mètode de preparació ja que s’ajustava a les meues necessitats.

Jo vaig decidir vindre a la d’Oviedo (acadèmia preparació MIR) perquè m’agradava el mètode de preparació ja que s’ajustava a les meues necessitats.

 

Cerimònia de Llicenciatura al Palau del Euskalduna Jauregia.

 

Què t’ha aportat personalment el fet d’estudiar fora de Biar?

Maduresa, organització, aprenentatge… He conegut a molta gent, i tots, tant a l’àmbit acadèmic (professors, metges, companys) com a l’àmbit personal m’han fet aprendre.

Jo vaig decidir vindre a la d’Oviedo (acadèmia preparació MIR) perquè m’agradava el mètode de preparació ja que s’ajustava a les meues necessitats.

Maduresa, organització, aprenentatge…

El "Peine de los Vientos" (Donostia).

 

Què aconsellaries a tots aquells joves que volen estudiar Medicina?

Que s’ho pensen dues vegades, (jajaja). Medicina és una carrera de fons que requereix molt de sacrifici. Els dos primers anys poden resultar els més durs perquè són els menys mèdics però d’ahí endavant la carrera fa honor al seu nom i és molt bonica. Les pràctiques a l’hospital, el contacte amb els pacients, les primeres vegades al quiròfan… arriben sense adonar-te’n i en un tres i no res tens el títol i la banda groga penjant del coll.

Sis anys passen volant, així que si algú està convençut, endavant!

Els dos primers anys poden resultar els més durs perquè són els menys mèdics però d’ahí endavant la carrera fa honor al seu nom i és molt bonica.

Elisa (la tercera per la dreta) en la Festa de Sant Tomàs, el 21 de desembre.

 

Si tornares enrere en el temps, què estudiaries i on?

Sols sé, que si poguera repetir l’experiència ho faria.

Sols sé, que si poguera repetir l’experiència ho faria.

 

Día de San Sebastián: la arriada” (20 de Gener).

 

Respostes breus:

Allò que mai oblidaràs dels teus anys d’estudiant al País Basc... totes aquelles persones que van fer que la meua estància fora meravellosa i em sentira com a casa. Guarde bons amics.

- Un menjar: és difícil triar, així que si em preguntes per salat podría dir-te que em quede amb el pintxo de solomillo de “El Gandarias”, però “las milhojas de Aguirre” són el postre que més m’agrada.

- Una beguda: El Cola Cao del Bideluze (pot semblar corrent, però no ho és, convide a que qualsevol que faça una visita a Donostia s’acoste a tastar-lo, obligat!)

- Una festa: 20 de Gener dia de San Sebastián (La tamborrada)

- La pitjor matèria: Vaig haver de lluitar molt amb la Bioquímica.

- Un lloc: Bilbao “El parque de Doña Casilda”. Donostia “El Peine de los vientos.

L'article té 50 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).