Noelia Coloma Navarro: "Quan l’experiència acaba és quan te n'adones que la persona en la qual t’has convertit és en molts sentits totalment diferent d'aquella que va pujar a l’avió en Espanya"

Passant la vesprada en el Völkerschlachtdenkmal Passant la vesprada en el Völkerschlachtdenkmal

La irrupció de la pandèmia a finals de l'any 2019, tot i que els seus efectes a Europa no es van començar a notar fins als primers mesos del 2020, ha suposat un immens canvi en les nostres vides. Estos efectes s'han notat especialment en les persones majors amb efectes terribles, i en les persones joves, qui han hagut d'afrontar la selectivitat, un primer any de carrera, un canvi de cicle o un Erasmus en mig d'un context molt complicat. Ens acostem a una d'estes històries a través de la nostra jove veïna Noelia Coloma Navarro, qui va haver de triar entre tornar a la seguretat de la casa familiar i el poble o prorrogar la seua estància a la ciutat alemanya de Leipzig quan els efectes de la Covid 19 van començar a notar-se al nostre continent.

Què estàs estudiant? I què va ser allò que et va portar a decidir-te per la teua carrera?Leipzig

He estudiat Filologia Anglesa a la Universitat d’Alacant i aquest any vaig a estudiar el Màster de Formació del Professorat a la UCLM, al Campus d’Albacete.

Jo vaig cursar el Batxillerat científic, i quan vaig acabar 2n de Bat no sabia què estudiar. Vaig barallar diverses opcions de ciències, però no n’estava totalment segura, i com que els idiomes sempre m’havien agradat molt i l’anglés se’m donava molt bé, vaig decidir fer Estudis Anglesos (que és com se li anomena ara a aquesta carrera).

Per què vas triar Alemanya per fer l’Erasmus? Quina ciutat o país era la teua segona opció?

Vaig triar Alemanya perquè sempre havia sigut un país que tenia molta curiositat per visitar i del qual en sabia molt sobre la seua història i la seua cultura, ja que em pareix molt interessant des de petita i n’he llegit llibres i vist gran quantitat de pel·lícules i documentals sobre aquesta. A més en la meua carrera, durant el primer quadrimestre de primer i de segon, vaig donar alemany per primera vegada i com a Filòloga em va agradar molt la llengua, sobretot la morfologia, i volia seguir aprenent-lo vivint allí.

La meua segona opció era Anglaterra, concretament Sheffield, perquè aquesta em permetria també perfeccionar el meu anglés. Però per sort vaig entrar a la primera.

Penses que el cor d’Europa és una opció habitual entre les i els estudiants?

Sí, pense que és l'opció més habitual i la més assequible per a tots. Europa és un continent amb molta riquesa lingüística, per tant si vols aprendre francés per exemple, tens més d’un país al qual anar; si vols aprendre alemany igual, i per això no ens és necessari anar-se’n més llarg. A més, avui dia hi ha vols a qualsevol destí d’Europa quasi cada dia i la majoria de vegades a preus molt raonables.

Com definiries Leipzig, la ciutat on estudiares?

Leipzig, per a mi, és una ciutat que tothom hauria de visitar almenys una vegada en la seua vida. Encara que el nom no és molt conegut fora d’Alemanya, és una ciutat molt bonica i gran on pots trobar de tot: Universitat, una Òpera espectacular, llacs i parcs (alguns amb animals salvatges i tot) on anar a llegir o parlar, tram i dos tipus de metro (allí anomenat S-Bahn i U-Bahn), mercat, centres comercials, molts restaurants i llocs d’oci... i podria seguir així molt més temps. És veritat que a l’hivern la ciutat és una mica gris (com tota Alemanya) i en el moment en què ix el Sol, tot el món ix al carrer, als parcs a la cafeteria per tal d’aprofitar eixos 10 minuts de llum que tanta alegria ens donaven. Però en estiu Leipzig canvia i si la visites, probablement t’acabaràs enamorant d’ella també.

01

La Universität Leipzing i la seua plaça (3 d’Octubre de 2019)

02

L’Òpera (6 d’Octubre de 2019)     

03

Cospudeneer See (16 d’Octubre de 2019)

04

        Roten Bullen Leipzig Stadion (19 d’Octubre de 2019)

La teua vida d’estudiant fou tal com la imaginaves?

La meua vida d’estudiant allí era tal com la imaginava, potser un poc massa relaxada algunes vegades... jajajaja fins que va arribar la Covid i la va interrompre en sec i per complet.

05

Els meus companys de viatja i amics Pablo i Carmen

06

Estudiant a la universitat

Quins avantatges i desavantatges vas trobar a l’estudiar a Alemanya?

Un gran avantatge era el campus de la Universitat (anomenada Universität Leipzig). Encara que no estava tot junt, els edificis principals i la meua facultat estaven molt a prop i sempre hi anàvem caminant d’un a l’altre. A més, la biblioteca de la ciutat és preciosa i té molt d’espai, pel qual sempre podràs posar-te a estudiar allí i a més amb llum natural, perquè tot el sostre estava fet de finestres de vidre transparent. També hi estava la biblioteca de la universitat, la qual també era molt bonica, però solia estar sempre més abarrotada. I les classes allí em van encantar, la forma de donar classe dels professors era com sempre l’havia imaginada: aules enormes, amb cadires plegables, una pantalla gegant i el professor amb micròfon explicant damunt de la tarima. Una amiga meua i jo sempre comentàvem que, no sabem si era per la disposició de les classes o per la metodologia dels professors, però sempre ens feia ganes d’assistir i parar atenció per a aprendre tot el possible.

07

08

Biblioteca de la ciutat de Leipzig

Per a mi l’únic desavantatge era el clima, que moltes vegades no ens permetia fer tot el que volíem i al ser molt gris, moltes vegades ens llevava un poc l’alegria. Però res que no poguérem canviar reunint-nos els amics amb una bona cervesa jajajajja.

09

Vista de Leipzig desde el Völkerschlachtdenkmal

10

Cervesa alemanya “Paulaner”

Com era un dia de la teua vida allà?

Per a mi un dia allà era perfecte. M’alçava i desdejunava, anava a la universitat i la majoria de dies dinàvem a la Mensa amb els meus amics. De vesprada assistíem a classe els dies que en teníem i els que no, ens quedàvem una estona a la biblioteca. I després ja quedàvem els amics i sempre féiem algun pla: anar a fer-nos una cervesa, sopar per ahí o en alguna residència, visitar alguna part de la ciutat i ja més cap al "finde", eixir de festa. El meu grup d’amics allí era molt gran i el que més m’agradava era que, encara que no tot el grup cada vegada, sempre féiem alguna cosa junts i mai estaves soles, i els trobe molt a faltar...

11

Amaneixent en Leipzig abans d’anar a classe                

12

Passant la vesprada en el Völkerschlachtdenkmal

Com definiries la vida a Leipzig pel que fa als horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna, el clima...

Pel que fa als horaris i al menjar, és diferent a ací. Allí es feia de nit a les 16 a partir de Novembre i de dia a les 5 del matí, hi havia poques hores de llum i feia molt de fred. A més, l’horari de menjar també era diferent, ja que passaves cap a les 12 per la “Mensa” (el menjador d’allí) i ja hi havia moltíssimes persones dinant; i el mateix, vora les 19, que eixies de la biblioteca i ja estaven sopant. . Pel que fa al menjar, encara que també cuinaven coses típiques europees, allí predominava la Kartoffel (la creïlla) i la Wurst (per a nosaltres llonganissa o “salxitxa Frankfurt”) sobre totes les coses. El clima, com he dit abans, era molt gris i fred, però sempre s’aprofitaven les estonetes de Sol i jo no ho vaig portar tan malament. I pel que fa al temps d’oci i la vida nocturna, sí que predominava eixir a la vesprada, però nosaltres sempre ens muntàvem les nostres reunions a les habitacions o anàvem als llocs que també obrien a la nit, com per exemple el Flowerpower, el Nachtcafe o l’Elsterartig.

13

La universitat quan començava a fer-se de nit

14

Festa de Halloween en la residència

15

Bratwurst

16

Currywurst i Kartoffeln

Per la teua formació no tindries massa problemes amb l’anglés, que pot ser llengua vehicular pràcticament allà on vages, però l’alemany...?

La veritat que la part d’aprendre alemany no va eixir com esperava. Potser és l’única cosa que em vaig deixar per fer totalment. Però la raó va ser que jo i algunes persones més vam tindre mala sort, de la uni no ens van avisar que havíem d’inscriure'ns abans i quan vam arribar a Leipzig ja era tard per a apuntar-nos als cursets d’alemany per a nivells més baixos. Aleshores el que vaig aprendre va ser del dia a dia vivint allí, però ni la meitat del que m’haguera agradat. Per sort, aquest darrer any he assistit a classes ací en Espanya i podem dir que ja tinc un nivell per a poder-me “defendre” si algun dia tornara a Alemanya.

Visitares altres zones del país?

Sí. Leipzig està situat en la Sachsen Länder (la regió Sajona) però vam visitar molts altres llocs a Alemanya d’altres zones també i que em van agradar molt: Berlín (òbviament, és la capital), Frankfurt, Düsseldorf, Weimar, Halle, Dresden, Mainz i de la Sächsischen Schweiz, el Bastei. I jo vos recomane visitar qualsevol ciutat alemanya a partir de Novembre, perquè vos pensareu que esteu en un conte de Nadal amb els seus mercats nadalencs i tota la decoració, el de Leipzig era espectacular i el Glühwein (vi calent, perquè feia molt de fred) estava molt bo.

17

Sächsischen Schweiz, el Bastei

18

Düsseldorf

19

Frankfurt

20

Mainz

  21

Weimar amb la meua amiga Marta

22

Berliner Dom

23      

Mercat nadalenc a Leipzig

24

Sachsenbrücke Leipzig

La millor forma de conèixer un país és vivint allà, és obvi. Saps que tenim una visió dels alemanys com a persones fredes, perfeccionistes i que els agrada la cervesa. Destaquem la seua indústria automobilística també, què ens pots dir dels tòpics que tenim ací?

Com tots els tòpics alguns són més certs que altres. En Alemanya el dia a dia de tothom se centra molt en el treball i la rutina, el més important per a ells és fer bé el seu treball perquè són molt perfeccionistes i l’oci el deixen només per al cap de setmana (òbviament no tothom serà igual, però és una visió general). Però que són persones fredes no és totalment cert. Potser els coste més agafar confiança i comportar-se d’una manera més “relaxada” i per això poden paréixer freds al principi, però per l’experiència que he tingut jo amb els grups de classe per fer treballs, o les vegades que he parlat amb persones d’allí no els trobe per a res freds, si no potser podria dir que una mica reservats.

I com poden vore’ns ells a la gent del sud d’Europa?

El que he parlat amb gent d’altres països Europeus durant l’Erasmus, la majoria d’ells tenen una visió de nosaltres que ens cataloga com a “vagos”, i si, ho deien literalment així jajajaja. Diuen que ens pillem la vida amb molta calma, que els “descansos” són sempre necessaris per a nosaltres (sobretot si són per a menjar o beure) i que per això tenim un horari de treball més partit (generalment matí i vesprada). També recorde que la meua amiga Lituana que estudiava medicina em va dir que teníem uns horaris de menjar molt estranys, i que això de sopar més tard de les 21 h. (i per a ella ja era tard) no ho podia entendre, perquè te n’anaves a dormir en la panxa plena i sense fer la digestió.

Però també tenim la part bona, ells pensen que som molt alegres, que ens agrada molt riure i que quan venen a Espanya tothom és molt acollidor i sempre els tracten molt bé. Que som molt generosos i que sempre estem disposts a ajudar, encara que de vegades siguem un poc “tocons” de més.

En març de l’any passat i davant la incidència de la pandèmia es va declarar l’Estat d’alarma i el confinament domiciliar a Espanya. En el teu cas vas haver de posar fi a la teua experiència europea de forma inesperada, com recordes aquells dies?

El meu Erasmus en principi era de 6 mesos. Jo anava a demanar la pròrroga per a quedar-me fins final de curs però la situació en Europa estava posant-se cada vegada pitjor. Per tant, després de parlar amb la meua família vaig decidir no demanar-la i tornar-me’n quan em tocava, a final de Febrer, amb la gran sort d’haver tornat el 28 i a la setmana i poc següent declarar-se el confinament domiciliari. La veritat que a Alemanya, encara que no pareguera, la gent també hi estava preocupada perquè el dia d’abans de tornar-me’n, la meua amiga Marta i jo vàrem anar a comprar una mascareta per a portar-la al Flixbus i a l’aeroport i ja hi estaven esgotades a totes les farmàcies que hi vam anar.

Com penses que puga afectar l’actual crisi a la gent jove que esteu cursant una carrera, un màster, que està afrontant una selectivitat...?

Jo pense que l’any passat la pandèmia va afectar molt a l’estat d’ànim dels estudiants de tots els nivells. La incertesa de no saber com es farien les classes i els controls, els exàmens de la selectivitat o els de la universitat, va portar molts nervis i indecisions, perquè vam passar d’una educació presencial i molt arrelada a les formes antigues d’avaluar, a una totalment online per a la qual molts docents, i també alumnes, no hi estaven preparats, i a més no va ser totalment justa per a molts de nosaltres. Aquest any la situació ha millorat un poc, i les classes estan tornant a la normalitat, però jo pense que el pitjor vindrà dins d’uns anys, quan segons els experts vinga una altra crisi econòmica a causa d’aquesta pandèmia, i molts de nosaltres ens haurem de quedar aturats tot i amb la formació per la qual tant ens hem esforçat aquests anys.

Podem dir que hi ha un èxode de gent jove formada que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací, com valores este fenomen?

Moltes persones quan acaben la carrera en Espanya, es troben perdudes, amb un mercat laboral devastat i amb unes ofertes de treball pràcticament nul·les. Per aquest motiu, molts d'ells marxen a altres països d’Europa a la recerca d'una oportunitat millor, amb un salari digne del treball que realitzen. I amb la situació que tenim ara mateixa al nostre país, no m’estranyaria que aquest èxode cresquera encara més en nombre en qüestió d’un parell d’anys.

Et veus en un futur laboral lluny de Biar o fins i tot lluny d’Espanya?

Si, perfectament. Jo sempre he estat una persona a la qual li agrada viure aventures noves i que no li agrada la monotonia. Així que pense que després d’haver viscut 4 anys fora de Biar i quasi un fora d’Espanya, ara mateixa em veuria treballant en qualsevol lloc mentre fora d’alguna cosa relacionada amb els meus estudis o que m’agradés. Encara que aquest darrer any treballant en Biar també he estat molt bé!

Com veus el teu futur laboral quan acabes?

Aquest darrer any m’ha fet decidir del tot sobre com vull que siga el meu futur laboral. Jo vull ser professora d’Anglés a un institut (o d’Espanyol fora d’Espanya si tinc l’oportunitat) i per tant el meu futur és relativament “fàcil”: hauré d’estudiar l’oposició, que per contrari no és gens fàcil, i després hauré de treballar dur per a acabar on jo realment vulga.

Triaries Alemanya per poder treballar allà si tens l’oportunitat? La recomanaries per fer l’Erasmus?

Sí, si tinc l’oportunitat hi aniria a treballar encantada, perquè també em serviria per a seguir aprenent alemany que és un dels meus propòsits per a quan acabe la meua formació acadèmica.

Baix la meua experiència si que recomanaria Alemanya per fer l’Erasmus, és un país preciós i molt modern, compromés amb les causes importants d’avui dia i molt interessant. Jo vaig tindre molta sort amb la ciutat triada, però el que va fer la meua experiència tan increïble va ser el meu grup d’amics, “els Xipirons” ens anomenem jajajaja que tant de bo hi poguérem estar més a prop per a veure’ns tots junts més a menut i no només una volta a l’any.

25

26

Jo pense que anar-te’n d’Erasmus és una experiència única, que et fa obrir més la ment i conéixer-te molt més a tu mateixa. En un Erasmus tractes amb gent de diferents parts del món, amb les seues cultures i les seues formes de ser, i descobreixes una part de cada país amb cada persona nova. I quan l’experiència acaba és quan te n'adones que la persona en la qual t’has convertit és en molts sentits totalment diferent d'aquella que va pujar a l’avió en Espanya.

Respon breument en relació a la teua vida d’estudiant a Alemanya:

Un menjar: el Bretzel

Una beguda: a cervessa Alemana Turmbräu i el vi blanc Hugo

27

La cervesa i el Bretzel

Una festa: el carnaval de Köln

28

Disfressats al carnaval de Colònia

La pitjor matèria (en els estudis): Varieties of English (theory)

Un lloc: el Völkerschlachtdenkmal

(Aquesta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Per una banda hi ha qui aplaudeix la decisió i per altra qui entén que la nit biaruda és millor amb les campanes en… https://t.co/ejokb8CiNn
BiarDigital Precisament un informe de 2007 de la Diputació d’Alacant indicava de forma preocupant l’augment dels sulfats pel pr… https://t.co/dwzFgEB0t6
BiarDigital El benjamí de futbol l'únic que se salva de la derrota amb un empat a casa davant el #Pinós. https://t.co/vnG15HEhMD
BiarDigital Dues expulsions marquen el primer empat del Biarense en la temporada. https://t.co/cGSMvtQoiw

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com