Previous ◁ | ▷ Next

[IES Digital] "Ser Joan Fuster", per Maria Cascales i Nuria Soriano

Conéixer Fuster:

Joan Fuster (Sueca 1922-1992), un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle XX, era llicenciat en Dret però treballà sobretot, i amb una enorme intensitat, com a escriptor. Dugué a terme una importantíssima tasca intel·lectual, literària i civil, en condicions materials precàries i en circumstàncies polítiques que sovint li suposaren grans dificultats. Tot això ho féu des d'aquesta casa, on visqué des de menut, i des de la ciutat de Sueca, de la qual només se separava per viatges breus o obligacions professionals.

1

En aquest sentit, conèixer el lloc on viu una persona il.lustre resulta molt interessant perquè implica també el fet de conèixer com treballava i és com era personalment. A més també és una manera dinàmica d’aprendre sobre la vida de l’autor en lloc d’aprendre a classe la seua bio-bibliografia. Concretament, vam visitar una “Casa Museu”, vam poder veure la seua lletra real, la manera que tenia de prendre apunts en diferents llibretes inclús una petita rereació de la manera com li agradava fer rebre visites i fer llargues les tertúlies, al costat del seu foguer i enmig d’una munyanya de papers. La visita ens ha permés aprofundir i empatitzar amb tota la història i la trajectòria com a escritor de Joan Fuster. No és cert que coneixent la casa d’algú coneixem com realment és eixa persona?

En sabíem poques coses de Fuster abans de fer la visita, ja que encara no havíem aplegat a estudiar la seua unitat, però la nostra mestra ens havia fet una xicoteta introducció abans d’anar: com treballava, la seua manera d’escriure i els diferents tipus de gèneres als quals es dedicava. 

Podem tindre algun dubte de si hem visitat una casa o un museu, ja que té una miqueta de cada cosa: llocs molt característics d’una casa, com per exemple el pati, on ens van explicar amb un vídeo un breu resum de la seua vida, o el petit raconet on feia les seues tertúlies i xarrades. Però a la vegada també trobem trets característics d’un museu com pot ser la col·lecció de quadres i de llibres ordenats, o la sala on es troben escrits reals del propi autor. Per tot açò, actualment podem considerar que és un museu, ja que moltes sales han sigut transformades per a permetre l'accés al públic.

Quant a aspectes interessants que hem pogut observar al llarg de la visita, podem destacar-ne diversos. Un dels més cridaners per a nosaltres va ser un quadre de ‘La republicana’ que estava penjat a l’escala. Ens va cridar l'atenció ja que en aquella època no es podien tindre quadres d’aquest tipus i menys d’aquest tamany i la guia ens va contar que el pare de Joan Fuster, que era escultor d’imatges religioses, en temps de guerra li’l va guardar a un amic i temps després que el van trobar amagat en una de les estances de la casa.

Altra cosa que ens va impactar va ser el fet que vivien tres grans autors porta en porta, un al costat de l’altre. Quan Pascual Fos va morir, algunes dependències foren eliminades en una reforma posterior, per formar el gran claustre compartit amb l'anomenada Casa Pasqual Fos. Els dos edificis contigus, de les primeries del segle XX, són obra de l'arquitecte suecà Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951), a qui es deuen diversos edificis notables a la ciutat, d'estil classicista o modernista, com en el cas de la Casa Joan Fuster, de façana neogòtica. El conjunt que formen les dues cases és l'Espai Joan Fuster, destinat a conservar i projectar cap al futur el llegat intel·lectual, literari i civil del gran assagista.

Per últim també ens va cridar l'atenció la grandària de la casa ja que aquesta té altres dues plantes: al primer pis hi ha les sales de treball i recerca, a més d'un ampli magatzem on està dipositat tot el llegat de l'escriptor; al segon, una sala de reunions i una de conferències. 

Abans de la reforma, pensem que la casa podria ser una casa on es respiraria pau, on el famós escriptor tinguera el seu espai per a treballar i per a descansar, però a la vegada també amb un espai d’oci per poder convidar a tot el món. Imaginem una casa prou simple, encara que amb xicotets detalls d’una casa adinerada com les distites pintures dels sostres o inclús la quantitat de quadres de pintors famosos que devia tindre penjats al voltat de tota la casa.

 

 

Conéixer la seua obra 

Joan Fuster destaca per la quantitat de literatura escrita, perquè com bé diu ell  <<Dir “bon dia” ja es literatura>>. Ha escrit obres de tot tipus; tries i antologies, poesia,  assaigs, estudis d'història cultural i literatura. Però els textos més famosos d’aquest escriptor son els assaigs entre els quals destaca Diccionari per a ociosos que és el que treballem per a la selectivitat. Un altra característica de Fuster són els aforismes, que són proposicon en forma de màxima, sovint enginyosa, amb què s'anuncia un pensament o una asserció moral, filosòfica o científica. A continuació trobem uns exemples d’aforismes fusterians:

 

L’obra que vam treballar a l'excursió a Sueca, València el dia 09 de gener de 2020 va ser el Bestiari de Joan Fuster, on s’aproxima a la vella tradició dels bestiaris capgirant, com no podia ser altrament, el sentit didàctic i moralitzador del models clàssics. El resultat és una paròdia humorística, on Fuster esmerça els seus considerables recursos d’enginy i ironia per a reflexionar, en fórmules lapidàries, sobre alguns dels seus temes de sempre.

 

Perquè quede d’una manera més clara el que vam treballar hem de saber que un bestiari és una recopilació o compendi d'animals fabulosos.​ El terme prové del llatí «bestuario».​ El seu contingut reunia tant relats com il·lustracions i descripcions de les bèsties catalogades.

Una vegada vist el museu de Joan Fuster situat a la part baixa de la seua casa, ens dirigirem a les golfes de la casa on férem un taller didàctic, que consistia a inventar el nostre bestiari a partir de les indicacions que ens hi donaren. Una vegada acabades els nostres petits besitaris  amb el seu text i imatge corresponents, un portaveu de cada grup va llegir les creacions resultants i l’activitat va donar per finalitzada.

 

El taller didàctic ens va semblar una boníssima idea per finalitzar la visita ja que així ens queda a tots els que acudírem per familiaritzar-nos amb aquest important autor i per conéixer què son els bestiaris i els aforismes. El taller didàctic també és una nova i divertida forma d’acabar amb la visita a un museu. 

El que ens emportem de la visita de la casa de Joan Fuster és la dificultat per la qual va travessar la generació literària de Fuster, que van sofrir la postguerra i l’època franquista, com va haver d’actuar per no deixar d’escriure ja que no ho va fer mai fins l’arribada de la seua mort. Com ell mateix ens diu: “Morir-se deu ser això: Deixar d’escriure”. 

Per sort per a nosaltres, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut de Biar, podrem seguir coneixent Fuster a la classe de valencià, ja que se’ns van quedar moltes coses més per saber que no ens va donar temps d’esbrinar al museu.

005

Maria Cascales i Nuria Soriano

2n de Batxillerat B

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital 📌A mediados de los setenta del siglo XX se prepara el Plan de Ordenación Urbano de Biar (1976) al principio de la a… https://t.co/R4Gf3KhMcx
17hreplyretweetfavorite
BiarDigital 📌Si encara no reps els avisos del WhatsApp municipal t'indiquem com donar-te d'alta també. Biar belleza interior… https://t.co/f9jiorJxi9
BiarDigital L'IES BIAR fa comarca també envia un missatge de suport al seu alumnat. https://t.co/KjwWAIrrLp
BiarDigital Recordeu que podeu descarregar Biar Digital en paper per veure la vinyeta, consultar la columna de les associacions… https://t.co/LTZOdgcx2I

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine