[IES Digital] "Sense por", per Ana Estevan

| Eduard Garcia Molina | IES Digital

- Ella no va posar-hi resistència.

Ho recorde. Ho recorde tot. Tant, que m'agradaria desaparéixer. Em trobe al judici, asseguda en una cadira. Em fa mal recordar-ho. No puc. No puc. Llegeixen el meu testimoni. El meu dur testimoni. El jutge no em creu. El vídeo no és suficient per a ell. M'han espiat. No puc dur una vida normal després del que ha passat. Es suposa que després d'aquella nit no puc eixir amb les amigues, no puc anar a estudiar. Aquesta és la realitat. Em trobe desanimada. El meu límit és a tocar. Tots els homes són iguals? Tornaré a creure en mi? És clar que ho faré. És clar que trobaré alguna persona que em faça sentir bé. Em costarà confiar, però ho faré.

- Ella no va posar-hi resistència. -diuen ells.

Mentida. Vergonyós. Mentiders. És que tinc jo la culpa? Anava provocant? Anava beguda? Què feia jo a eixes hores tota sola? Algunes de tantes preguntes que desgraciadament m'han fet. Així es troba actualment la justícia. Un vídeo és denegat, però és legal ser espiat per a veure com és la vida de la xica després d'aquell moment. Aquesta és la realitat que patim moltes dones. Però jo puc amb tot. No podreu amb mi, ni amb cap. No tinc por. Totes som jo. Em sent acompanyada. Tot passarà. Ni una més. Aquesta sóc jo, sense por.

Ana Estevan. 2n de Batxillerat

Concurs Relats breus 2017 de 2n Batxillerat

L'article té 3 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).