• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts pel món
  • Rocío Marchán: "Jo em sent i sempre em sentiré biaruda, les arrels tiren"

Rocío Marchán: "Jo em sent i sempre em sentiré biaruda, les arrels tiren"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts pel món
Rocío Marchán: "Jo em sent i sempre em sentiré biaruda, les arrels tiren"

Albalat de la Ribera és un poble de la comarca de la Ribera Baixa que té pràcticament la mateixa població que Biar. Allà es troba la protagonista de la nostra entrevista, la veïna Rocío Marchán, qui, fa prop de tres anys, es va instal·lar amb la seua parella, Víctor, a Albalat. En octubre de 2014 es van casar i de moment no veu el futur a prop de Biar, ja que Víctor té treball estable al seu poble.

No amaga que troba a faltar algunes coses de Biar, com la vegetació o l'oloreta a pi tan característica. Descriu Albalat com un poble tranquil on encara molta gent viu de l'agricultura, ja que el considera menys industrialitzat que Biar.

Foto principal: Rocío a Biar, amb la seua iaia Francisca, de 93 anys.

 

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Albalat i quan de temps portes allà?

Vaig conéixer un xic d'allà, Víctor, qui és actualment el meu marit, ja que ens vam casar l'11 d'octubre de l'any passat i com que jo ací no estava treballant i ell tenia allà el treball a Albalat la decisió va ser fàcil. Em vaig instal-lar allà i de pas podia buscar treball, i ja fa prop de tres anys que visc ací a Albalat.

Vaig conéixer un xic, qui actualment és el meu marit.

 01

El dia de la seua boda amb la seua parella, Víctor, el passat 11 d'octubre.

 

Fou una decisió molt complicada?

No va ser una decisió especialment complicada, els primers mesos va ser un canvi gran, al arribar a un lloc nou on no coneixes gent ni tens amistat, com és lògic a Biar tinc les amistats i els amics i amigues, però amb el temps t'adaptes i t'acostumes a la nova vida.

Els primers mesos van ser un canvi gran.
 

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Albalat? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres biaruts i biarudes? Hi ha altres biaruts i biarudes?

Abans d'anar ja coneixia gent, també a Sueca, el poble del costat, conec a Amparo Marco, d'ací de Biar. Amb el temps he aconseguit tindre un grup d'amics i amigues i això ajuda a no estranyar tant a la gent de Biar, tot i que sí que s'estranya, com és normal, però t'ajuda en el dia a dia tindre allà gent també. Actualment estic treballant en allò que va eixint, com li passa a molta gent.

[Podeu llegir també l'entrevista que vam fer a Amparo Marco en "Biaruts pel món".]

Amparo Marco, també de Biar, ja vivia a Sueca abans d'instal·lar-me jo.

 

 Com definiries la vida a Albalat?

La meua vida ací és prou bona, una volta t'adaptes ja no notes tant el canvi.

Una volta t'adaptes no notes tant el canvi.

03

 Rocío amb el seu gosset a Albalat.

 

Quan a Biar parlem d'Albalat o altres pobles de les comarques de la Ribera ho fem de que són la cuna de la taronja o de Joan Fuster, què ens pots dir?

Ací per exemple tenim el Parc Natural de l'Albufera, on es va gravar "Cañas y barro" de Vicent Blasco Ibáñez, també el clima es fa notar, ja que ací fa molta més calor que a Biar, tot i que a l'hivern això ajuda a que no faça tant de fred, cal dir que l'última volta que va nevar ací a Albalat va ser fa 32 anys, a l'any 1982... no cal dir que tarongers hi ha moltíssim, la gent viu sobretot del camp, hi ha menys indústria que a Biar, sobretot es cultiva la taronja i l'arròs.

La gent viu sobre tot del camp, hi ha menys indústria que a Biar.


 

Hi ha molta gent que pensa que la gent que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

Sí que és cert que arrisques molt, te'n vas sense res pràcticament, has de buscar-t'ho tot, des del pis de lloguer fins a altres coses, tot i que t'acompanye la teua parella. Pense que hui per hui és l'opció que ens queda per tal de prosperar.

És l'opció que ens queda per tal de prosperar.


04La protagonista de la nostra història amb la seua parella.

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

Sobretot la muntanya i la vegetació, i eixa oloreta a pi que fa quan plou.

L'oloreta a pi quan plou.

 

Vens amb freqüència al poble?

Cada volta que puc, intente vindre una volta al mes. He de dir que també trobe molt a faltar a la meua iaia Francisca, que ja té 93 anys i sols em queda ella dels meus iaios i iaies per part de mare i pare, a més sempre hem estat molt unides, i quan puc puc vaig a vore-la al poble, i a la resta de la meua família, clar.

Trobe molt a faltar la meua iaia Francisca, que ja té 93 anys.

02

Rocío a Biar, amb la seua iaia Francisca, de 93 anys.

 

Quines notícies t'arriben del que passa a Biar? N'estàs informada?

M'arriba que les coses canvien poc, tot i que segons em conten poc a poc les coses van canviant i millorant, encara que la crisi costarà de superar.

M'arriba que les coses canvien poc, però van millorant.

 

Quines són les teues impressions de la situació ací?

Biar és un poble ben bonic però el problema és que la gent jove hem de buscar-nos la vida fora, no hi ha futur, perquè jo sóc la primera que m'hauria agradat haver-me quedat a Biar, però si la meua parella tenia la faena al seu poble, l'opció estava clara, tot i que a la meua parella també li agrada molt Biar.

La gent jove ha de buscar-se la vida fora de Biar.

 

Quines perspectives de futur tens allà?

Víctor, la meua parella, sí que té la faena fixa, però el meu cas és diferent, jo vaig treballant i tirant en el que va eixint.

Vaig tirant amb el que va eixint.

 05

Rocío amb una amiga  a un local d'oci d'Albalat.

 

T'has plantejat tornar a instal·lar-te a Biar?

Si les coses canviaren i al poble tinguérem faena no dubtaríem en tornar a instal·lar-nos a Biar. Tot i que he de dir que jo em sent i sempre em sentiré biaruda, les arrels tiren. De fet a la gent d'Albalat els dic que "passe el que passe jo sóc biaruda" quan amistosament em diuen que ja sóc d'Albalat.

Jo em sent i sempre em sentiré biaruda, les arrels tiren.

L'article té 36 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).