• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts pel món
  • Ximo Soriano: "És un bon moment per a que el que puga, prove millor sort en altre lloc"

Ximo Soriano: "És un bon moment per a que el que puga, prove millor sort en altre lloc"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts pel món
Ximo Soriano: "És un bon moment per a que el que puga, prove millor sort en altre lloc"

Fa tres anys Ximo Soriano va rebre una beca per tal de fer el doctorat a un centre d'investigació a Tarragona, una oportunitat que no va poder desbaratar segons el protagonista de la nostra entrevista. Afirma que allò que més troba a faltar és tocar a la banda de música del poble, i tot i que actualment es troba molt a gust a la ciutat espera poder instal·lar-se fora de l'Estat una vegada acabe el doctorat, ja que considera que el treball que fan els investigadors no està suficientment valorat.

Des de Tarraco el nostre veí ens conta la seua experiència en una nova entrega de "Biaruts pel món".

Foto principal: Ximo  amb la meua novia Dolores al Camp Nou. On van vore la final de la Supercopa d'Espanya entre el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid i que va acabar amb el resultat de 0-0, resultat que va donar per guanyador a l'equip local pel valor doble dels gols en camp contrari durant el partit d'anada (1-1).

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Tarragona i quan de temps portes allà?

Vaig vindre a Tarragona fa gaire tres anys perquè em van donar una beca per a fer el doctorat en un centre d’investigació.

Em van donar una beca per a fer el doctorat.

Fou una decisió molt complicada?

No, ja estava acostumat a estar fora de Biar i, tal i com està el pati, era una oportunitat que no podia rebutjar.

Era una oportunitat que no podia rebutjar.

 

Ximo amb sa mare i el seu germà en el Circ Romà de Tarragona.

 

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Tarragona? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Ací en Tarragona estic genial, m’encanta el meu treball, que em dóna l’oportunitat de viatjar per tot el món, i he pogut conèixer  molta gent de Tarragona i de la resta del món. També he conegut a prou valencians per ací, la majoria d’ells en la mateixa situació que jo.

El meu treball em dóna l'oportunitat de viatjar per tot el món.

 

Com definiries la vida a una ciutat com Tarragona? Dista molt de la que portem al poble pel que fa a horaris, el clima, vida nocturna i altres?

En Tarragona es viu molt bé. És una ciutat prou petita que es pot recórrer fàcilment a peu, té unes platges que mereix la pena visitar i unes muntanyes molt boniques, encara que en això em quede amb les muntanyes de Biar. També és molt tranquil·la, és com estar en un poble gran. Pel que fa al clima, al ser una ciutat amb costa, hi ha prou humitat, i a l’estiu fa un calor una mica fastigosa, però tot i així, mereix la pena. Els horaris són diferents en quant a la vida nocturna, abans de les 2, més o menys, és difícil trobar a molta gent als bars de copes, però després venen tots a l’hora.

Tarragona té unes muntanyes molt boniques, però em quede amb les de Biar.

 

Pont del Diable, a Tarragona. El nostre protagonista amb son pare, enguany. La seua família aprofita la setmana de festes per fer-li la visita.

 

Quan des de Biar parlem de Tarragona ho fem d'una ciutat gran, i ens ve al cap el seu amfiteatre romà, així com el seu passat d'esta civilització que l'anomenava “Tarraco”, què ens pots dir?

Impressiona vore tanta edificació romana en tan poc espai. Es poden visitar en un dia gairebé totes les que estan dins de la ciutat, encara que les millors, en la meua opinió, són les que estan una mica més allunyades del centre, com per exemple el Pont del Diable, que és un aqüeducte del segle I d.C. que duia aigua del riu Francolí a la ciutat de Tarraco.  Mereix la pena vore-ho.

Impressiona vore tanta edificació romana en tan poc espai.

 

Hi ha molta gent que pensa que la gent que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

No crec que siguem valents, crec que és una bona oportunitat per poder conèixer altra gent i els seus costums, i a vore les coses de manera diferent. Pot ser quan emigraven els nostres avis era més difícil que ara, encara no tenien un aeroport en cada ciutat, no estava tot tan comunicat.

 Pot ser quan emigraven els nostres avis era més difícil.

A Lanzarote (Illes Canàries), el 2012, quan Ximo va assistir a un Congrés. En la foto està amb el seu cap i una companya del laboratori.

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

Sense cap dubte tocar en la banda de música. Ja fa uns cinc anys que no toque i encara em cau la llagrimeta quan veig alguna banda passar.

Sense cap dubte tocar en la banda de música.

 

Vens amb freqüència al poble?

Si hi ha sort, puc escapar-me en algun pont.

M'escape algun pont.

Al Mur de les Lamentacions, a Israel, aprofitant un viatge a Pròxim Orient per un congrés el 2013.

 

Quines notícies t'arriben del que passa a Biar o la resta del País Valencià? N'estàs informat?

Ara amb Internet a tot arreu i amb les xarxes socials un se n'assabenta de quasi tot abans o després. Veus que els amics de la infància també estan fent les seues vides, i trobes a faltar anar a jugar a la pilota a la Plaça del Convent i de les coses que fèiem quan érem petits. També podem vore les barbaritats valencianes que es produeixen lamentablement al País Valencià i que no són una bona publicitat per a la nostra terra.

Trobes a faltar anar a jugar a la pilota a la Plaça del Convent quan érem petits.

 

Quines són les teues impressions de la situació ací?

La meua impressió és que hi ha menys treball que quan jo vaig marxar del poble, s’han tancat algunes empreses i això ha de repercutir a l’economia del poble. És un bon moment per a que, el que puga, prove millor sort en altre lloc. La vida dóna sorpreses.

És un bon moment per a que el que puga, prove millor sort en altre lloc.

El nostre protagonista en un Congrés a París, enguany, on va poder conéixer un dels pares de la química moderna, Mikel Pope.

 

Quines perspectives de futur tens allà?

Doncs em queda poc més d’un any de beca i quan em doctore correré tant com puga d’Espanya a un país que no menyspreï la investigació científica. Però ni seré el primer ni l’últim, i com m’agrada viatjar no suposa un problema per mi.

Quan em doctore eixiré d'Espanya a un país que no menyspree la investigació científica.

 

T'has plantejat tornar a instal·lar-te a Biar?

No, una vegada isca d’Espanya no crec que torne a viure al país. Al menys fins a que els polítics se n’adonen de que la investigació de qualitat és fonamental en les bases d’un país seriós.

Una vegada isca d'Espanya no crec que torne a viure-hi.

A Singapur, durant l'últim Congrés on va assistir Ximo. Darrere seu es triba el luxós Marina Bay Sands, un dels complexes hotelers més grans del món.

L'article té 45 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).