Laura Marco Conca: "Viatjar, viure i sobretot relacionar-te amb persones que són d'una cultura totalment diferent a la teua, poder estar i viure, i vore, fa que t'òbriga molt la ment"

Laura a Panamà fa uns anys Laura a Panamà fa uns anys

Amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora i com s'ha fet estos últims anys, es va organitzar a Biar tot un seguit d'actes per commemorar i recordar esta data tan assenyalada, tant per part de l'Associació Feminista de Biar Flama Violeta com per part de l'Ajuntament. Un dels actes que va acollir l'auditori de la Casa de Cultura va ser la conferència "Una experiència de treball amb dones a Panamà", a càrrec de Laura Marco Conca, llicenciada en Sociologia i en Antropologia, qui treballa en l'Organització Espai trobada de dones.

00

Aprofitem la circumstància i ens acostem al treball que ha realitzat Laura durant més d'una dècada a Panamà, però també en altres països d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. Coneixem les seues impressions sobre el fenomen migratori tant a Europa com al continent americà i a la seua visió dels problemes de la dona i els joves als dos costats del planeta.

 

Què et va dur a Panamà i quant de temps vas estar allà?

Va ser una qüestió de treball, l'AECID -l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament- obria tots els anys -fa més de deu anys, en el 2008-2009- una convocatòria per a joves cooperants. Em vaig presentar i em van donar una plaça per anar a Panamà, vaig entrar en un projecte de cooperació internacional de treball amb adolescents i joves en temes d'inserció laboral, majors de 16-17 anys que allà poden treballar i joves de més de vint anys.

La faena era per un any i com vaig aconseguir altres faenes en altres organitzacions internacionals em vaig quedar allà durant 11 anys, me'n vaig anar en octubre de 2009 i vaig tornar l'any passat en agost, quasi 11 anys.

03

Entenem que en el seu moment, com diem, anar a l'altra punta del món seria un canvi important en la teua vida i la teua trajectòria professional.

Molt important, a més era una de les coses que buscava i que volia. De fet en el 2005 me'n vaig anar a Perú com a voluntària d'un projecte. Vaig estudiar Sociologia i en aquell temps tenia professors que treballaven en temes de cooperació i em feia goleta el poder anar-me'n. En 2004-2005 vaig anar a Perú, vaig estar buscant ofertes de cooperació fins que va eixir esta. Un canvi molt important, però també molt emocionant i bonic.

Abans d'estar a Panamà havies estat en algun altre país?

Vaig estar a Perú com he comentat. De visita a Londres, un parell de mesos abans d'estar a Panamà per aprendre alguna cosa d'anglés. De faena sí que he estat en diversos països, amb projectes a nivell regional a El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic i Colòmbia passant algunes setmanes per qüestió de faena.

02

Què és allò que menys et va costar d'adaptar-te?

El que menys el clima, és meravellós, tot l'any és estiu. De cinc a sis mesos a l'any plou molt, són tormentes tropicals, i després passa a l'estació seca, disfrutes de platges, etc... a més Panamà és un país preciós, aleshores no em va costar adaptar-me ni al clima, ni al paisatge del país ni als espais que té.

I allò que més et va costar d'adaptar-te?

Establir relacions personals amb gent, encara que vaig tindre parella a Panamà, el fet de tindre una xarxa forta de gent panamenya va ser molt complicat. Al principi els que ens juntàvem érem més els espanyols, entre nosaltres. La gran majoria no va estar més d'un o dos anys, la gent se n'anava, excepte dos amigues. El que em va tocar era fer un espai, a banda que tenia la meua parella, però una sempre busca fer relacions fora, amistats... això va ser una de les coses que més va costar, fer una xarxa de relacions fortes amb els anys. Potser ara ho tinc, si torne ara sí que ho tinc, però en eixe moment va ser el més costós. Per això es troba molt a faltar a la família, a les amistats... 

Concretament de què tractava el teu treball?

He tingut diversos treballs en diverses organitzacions internacionals però principalment el treball que he fet han sigut estudis d'investigació i recerca social amb població indígena per a conéixer quina és la realitat, planificar i fer projectes de cooperació amb esta població i específicament amb joves i dones indígenes. He treballat molt amb l'organització Espai Encontre de Dones, he estat vinculada i vaig fer treball de cooperació regional amb xiquets i xiquetes de la regió. Ha sigut molt divers el treball sempre amb un enfocament de Drets Humans i treballant principalment amb les poblacions més vulnerabilitzades.

02

Penses que des d'ací tenim una visió un poc desdibuixada del que són aquells països o del treball de Cooperació?

Hi ha un imaginari del que és Amèrica Llatina, es pensa que tots els països són pràcticament iguals, hi ha un imaginari també de que les persones que pertanyen a Amèrica Llatina són X o G, les cataloguem a totes i tots d'una manera, s'estigmatitza... pense que tot això existeix. El viatjar i viure i sobretot relacionar-te amb persones que són d'una cultura totalment diferent a la teua, encara que parlem el mateix idioma, però són cultures diferents, i poder estar i viure i vore fa que t'òbriga molt la ment, i sobretot descarregar-te de molts prejudicis que tenim de les persones.

En temes intelectuals o de recerca social he quedat molt sorpresa perquè de fet a nivell professional m'he enriquit moltíssim, i gràcies a esta experiència també he crescut a nivell professional. Perquè en Amèrica Latina estan molt a la vanguàrdia en moltíssimes coses, Mèxic, Colòmbia, Guatemala... en temes indígenes m'ha obert la possibilitat d'obrir-me a un altre món i de llevar-me com eixos prejudicis de pensar que només pots fer coses interessants ací a Europa.

Tenim una visió un poc eurocentrista, no?

Sí, així és, lamentablement.

05

La situació de la dona europea és comparable a la situació de la dona a Llatinoamèrica?

Hi ha coses que són paregudes, quan tu compares una dona a Amèrica Llatina o ací a Europa, no sols és la dona, sinó tota la construcció que porta de classe, edat, ètnia... si hi ha diferència pot ser per estes coses que transversalitzen a una dona, que per supost no és el mateix una dona indígena que una d'ací a un poble rural. Sí que hi ha desigualtats que ens atravessen igual com la violència de gènere per exemple que pateixen i les diferents violències que patim les dones, no només parlem de violència de gènere: la bretxa salarial, l'educacional, la cura dels fills i filles... hi ha moltes coses que s'assemblen molt. Més del que la gent pensa. Una de les coses que he notat a l'estar ací és que ens comparem amb les altres dones i ens fa sentir-nos com millor, però no, al final també tenim una càrrega i no som tan diferents.

Tot i tornar a Biar entenem que estàs en contacte i fas un seguiment de com van els projectes en què has treballat allà.

De fet estic ací coordinant un projecte amb dones indígenes, som un equip de sis persones. Aleshores hi ha dos dones indígenes que directament fan treball de camp, dos de les companyes que treballen en Ciutat de Panamà i es desplacen quan cal fer algun treball de formació, perquè la nostra especialització principalment és el fortaliment i formació de dones, el que podríem dir empoderament. I després tenim una coordinació que som vàries que estem recolzant, jo des d'ací done suport en el que puc i altres companyes des d'allí, continue treballant des d'ací.

01

Com valores l'èxode de gent formada que per buscar noves experiències o per treball busquen oportunitats fora?

Ho veig normal i crec que forma part d'un fenomen migratori quan no trobes treball -el percentatge més gran es fa per qüestions laborals-, quan el país o el lloc d'origen no et dóna el que vols és normal que existisca este tipus de migració i també de fuga de cervells com es va dir en el seu temps, a partir de la crisi del 2008-2009. En aquell moment me'n vaig [a Panamà] un poc abans, perquè com et dic era una cosa que a mi m'agradava, però a partir del 2010 comencen a arribar persones d'Espanya a Panamà per la deslocalització de la producció. La gent es va mobilitzar perquè no trobava faena ací [a Espanya], jo crec que això és un tema que Espanya du prou malament. Va invertir molt durant molts anys en professionals perquè al final la gran majoria de la meua generació o de la teua hem estudiat, i després no hi ha un mercat laboral adequat, i això fa que la gent se'n vaja i busque fora.

Has hagut d'afrontar el fenomen migratori amb les grans columnes de persones que travessen tot el continent per anar fins als Estats Units?

Ho he estudiat i ho he treballat. És un tema molt complex i donaria per a molt, Estats Units és el país que més immigració té ara mateix, amb major taxa de migració. Estats Units rep molta població, especialment centre-americana però també extracontinental -d'altres continents-. En la part centre-americana tenen dificultats econòmiques i han generat des de fa dècades un procés migratori familiar. El que es diu el "salto de red", i és que des de 1980 quan comencen en Centre-Amèrica moltíssimes guerres civils, molta gent migra allà, a més a més es firmen molts convenis de lliure comerç també amb els EUA i altres països i el que fa és ampliar les quotes de migració de centre-americans i es produeix una avalanxa de gent durant x temps. Després comencen a recurtar i ara el que passa que amb tota la situació de pandèmia amb molta situació de viloència: de pandilles, institucional... se'n volen anar, el que passa que la gent no pot viure bé als seus països i busca la manera d'eixir. El lloc més fàcil perquè tenen familiars, perquè existeix una xarxa social, és anar cap als Estats Units. 

També hi ha una migració cap a Panamà, una migració cap al sud d'Amèrica, i hi ha una migració de veneçolans cap als EUA, Colòmbia o Panamà. És un tema molt complicat que abarca moltíssimes coses, però com dius, la migració ha passat sempre i és innerent a l'ésser humà. Això seria de forma molt resumida.

01

Sembla que la percepció que tenim és que si un familiar nostre se'n va a l'estranger és per buscar oportunitats, si ve algú provinent d'Ecuador o de Marroc és un immigrant, però en canvi si és un alemany jubilat és un estranger.

Això és un bon punt perquè a Panamà també ha passat, jo he sigut una immigrant, no? He sigut immigrant allí, una immigrant a vegades amb un permís de residència, i altres vegades no. El que passa que la connotació d'immigrant per a mi ha sigut molt diferent, perquè era europea, era espanyola, sóc blanca, i la situació de com et veuen i de l'imaginari que tu projectes és totalment diferent. Ara, una immigrant colombiana, o una immigrant veneçolana o nicaragüense, l'imaginari de la gent és completament diferent. Per no parlar d'aquelles persones migrants que venen d'un Haití o de República Dominicana on el tema de la racialització té més pes, i si són dones encara més. El tema de la migració és molt ampli, igual que el dret d'emigrar. Un immigrant d'Alemanya ningú no es planteja que puga estar a Benidorm, deixa diners, no? Però si venen les persones que arriben a Canàries, que d'allà venen de tota la part nord d'Àfrica o del sud, aleshores sí que és un problema.

03

Sembla que es done el nom MENA (Menor Estranger No Acompanyat) per tal de deshumanitzar estos xiquets.

Totalment, això a més són discursos d'odi, de fet està penalitzat per les convencions: la no discriminació, diferents convencions de Drets Humans. Em pareix terrible, la veritat.

Amb quina freqüència venies al poble?

A vegades venia un parell de vegades, venia una volta a l'any, per Nadal. Els últims anys venia dos voltes a l'any: una en juliol-agost i l'altra en Nadal. No més de dos voltes a l'any.

09

Què és allò que trobaves a faltar més de Biar a banda de la família i els amics?

Crec que poques coses, Panamà el bo que ha tingut és que al ser un país que rep molts productes espanyols podies trobar pràcticament de tot, per parlar del menjar, que jo sé que quasi tot el món parla del menjar [riu]. Productes més cars que tot i ser importats podies trobar: un pernil, mejillons, uns berberetxos, és anècdotic però es podia trobar. No és el mateix menjar allí que ací, però en temes d'alimentació em vaig adaptar prou bé al menjar d'allà i les coses que es mengen. L'alimentació també té una part cultural molt forta, és el que et connecta amb el teu entorn.

08

Finalment, on situa Laura el seu futur i el seu futur professional?

De moment per ací [per Biar], però no ho sé, amb possibilitats probablement de tornar a Panamà un parell de mesos. Finalitzar este projecte que estem duent ara i ja veure'm. La veritat és que li ho contava a la meua germana, a la major, que quan vius tants anys fora i quan t'acostumes a viure en un altre context, generes una altra vida i no és tan difícil eixir, i no és difícil adaptar-te fàcilment a altres llocs. Aleshores per ara ací, però no sé què passarà d'ací a un any, quan açò es calme [la crisi sanitària].

(Aquesta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Dotze dones i un home han deixat les llistes de l'atur. @GVAlabora https://t.co/9BIMXZpcUv
BiarDigital Els més joves del CD Biarense portaven un any sense jugar a causa de la pandèmia de la #Covid19. https://t.co/6hEXEtaFHH
BiarDigital Tot i les bones dades cal continuar amb les mesures preventives contra la #Covid19. @GVAsanitat https://t.co/9ZBM2mHmlE
BiarDigital "¿Qué artista español ha conseguido que gente tan chauvinista como los franceses tarareen (se los saben de memoria)… https://t.co/IKfymdIaxA

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com