Javi Bernabeu i Núria Francés: "L'ésser humà sempre vol tornar allà on té els records de la seua feliç infància"

Cadaqués (Girona). Juny 2016 Cadaqués (Girona). Juny 2016

Vos portem l'última entrevista de l'any amb "Biaruts i biarudes pel món", en aquesta ocasió viatgem a Barcelona per conéixer com Javi Bernabeu Molina i Núria Francés Conca afronten des d'una gran urb la crisi del COVID-19, ens acostem al seu dia a dia a la capital catalana, així com a la reflexió de Javi, qui aposta per donar entrada al poble a empreses innovadores, que basen el seu model de negoci en noves tecnologies per tal d'incorporar nous veïns interessats en la qualitat de vida i en el potencial de feines que podríem oferir.

Quines raons vos van portar a Barcelona i quant de temps porteu allà?

Javi: Des de 2010 treballe a una consultora que té diferents oficines repartides per Espanya. A Setembre de 2014 jo estava a València i l'empresa em va proposar liderar l'oficina de Barcelona, que treballa per als clients de Catalunya. L'oportunitat semblava interessant.

01

Amb Mª Carmen, Raúl i la petita Rocio (residents també a Barcelona). Juny 2020

Qui se’n va haver d’anar primer? O va ser alhora?

Núria: Jo estava embarassada de 7 mesos i vam decidir que ens traslladaríem després de tenir a Laura a Alacant. Des d'octubre de 2014, Javi va estar muntant a Barcelona totes les setmanes per començar a estructurar l'oficina, visitar clients… Es va encarregar ell de buscar pis. El 14 de febrer de 2015 vam començar a viure tots tres a Barcelona. Al febrer farà ja sis anys que estem ací!

Fou una decisió complicada?

Javi: Li ho vaig consultar a Núria i ràpidament vam concloure que podria ser una bona experiència. Barcelona és una ciutat interessant plena d’alternatives - culturals, formatives, d'oci…-; està a menys de 5 hores en cotxe del poble; és un emplaçament perfecte per viatjar des de l'aeroport del Prat; tens Pirineus a una hora i mitja... ja vam viure 2 anys a València i vam estar molt a gust i, la veritat, ho veiem fet.

02

Amb Luis, Katha i Emma (amics de Barcelona). Octubre 2019

Quina és la vostra situació a nivell laboral i social a Barcelona? Coneixíeu gent d'allà? Hi ha altres biaruts i biarudes o valencians/es?

Núria: Quan vam muntar a Barcelona Laura tenia dos mesos i Javi treballava moltes hores. Vaig decidir dedicar-me a la família i gaudir de la criança. Als dos anys va néixer Santi, així que no he parat massa. De vegades és una tasca esgotadora, però gratificant. La meva última feina a València va ser a una escola infantil, i si pots parar i dedicar-te als teus fills, és un privilegi.

Javi. En l'edifici on vivim vam coincidir cinc parelles, de la mateixa edat. Les cinc vam tenir un fill a 2015! Va ser una casualitat però vam fer pinya ràpidament. A més, Santi i Laura ja tenen amiguets al cole i quedem amb les seves famílies. De fet, aquest estiu vam venir al poble uns amics coreans i els va agradar molt Biar.

Biaruts a Barcelona hi ha uns quants, però molt sovint quedem amb Raül, Mari Carmen i la petita Rocío, són com “la família” de Barcelona, els nens es coneixen des de sempre. També quedem amb Luís, Katha i la petita Emma. Luís és de Bocairent i a pesar de no ser de Biar, és amic meu des de quan estudiava a Alcoi, fa vint anys. Amb ell vaig fer UTMB i altres aventures.

03

Amb uns amics coreans de Barcelona a Biar. Estiu 2020

La vida que feu allà dista molt de la que féieu ací al poble?

Núria: És diferent, però pel fet de tenir als peques. Hi ha que buscar activitats per a tota la família. Sovint fem excursions d'un dia per visitar poblets i paratges. Recorde alguns poblets molt bonics, com Cadaqués (hi ha que visitar la casa-museu de Dalí!), Begur, Aiguablava, Girona, Rupit, Santa Pau, Besalú, Montblanc... i paratges impressionants a La Garrotxa, Vall de Núria, Montseny, Montserrat, Collserola... La veritat és que hem tractat d'aprofitar, al màxim, la varietat d'espais que pots trobar a Catalunya. També ens agrada aprofitar per fer un “bon dinar”: cuina catalana, amb producte autòcton.

05

Girona ciutat

Què destacaríeu de la capital catalana?

Javi: Barcelona està encaixada entre la serra de Collserola i la Mar. Caminant 15 minuts des de casa pots accedir a la Carretera de les Aigües, una pista forestal, d'uns 10 Km, que es permet contemplar tota Barcelona en tota la seva longitud. Per a mi són les millors vistes de la ciutat, es pot observar la grandària de la mateixa. Si haguera de recomanar veure una sola cosa, seria la Sagrada Família.

Núria: També destacaria l’encant de passejar pels carrers típics del Born, del barri Gòtic…i vistar les seus botigues, i la gran varietat gastronòmica i cultural que pots trobar a la ciutat i a tota Catalunya.

I què és allò que no vos agrada?

Javi: Els atascs de tràfic són el dia a dia. Tardar una hora o hora i mitja per arribar a la feina, es considera normal... vivint a 25 Km! Estar parat amb el cotxe és estressant pels que no estem acostumats.

06

Ciutat medieval de Besalú (Girona). Juliol 2015

Els pobles menuts com Biar acostumen a estar fora dels grans focus informatius, al contrari que les ciutats. La crisi del COVID-19 és un exemple, com es viu des d’una gran ciutat com Barcelona?

Javi: La televisió magnifica les coses. Ho hem vist amb el procés, amb els atentats terroristes, amb el COVID... no li lleve importància als fets, però els mitjans públics no ofereixen una informació neutral i transparent: més que informar, pareix que vulgen condicionar, segons interessos.

Sí és cert que, hi ha tanta gent concentrada en uns pocs kilòmetres que, quan tothom surt al carrer, és com una marabunta. Si hi ha una manifestació, hi ha milers de persones; si hi ha un atasc, les cues són kilomètriques; si juga el Barça, oblidat de trobar un bar que no tinga totes les taules ocupades; si hi ha un col·lapse sanitari, és un gran col·lapse... però sempre ha segut així. Per exemple, abans del Covid ja era complicat tenir bona assistència a la Seguretat Social. Si trucaves al CAP, era prou probable que et donaren citació per dins d'uns dies. O, recorde fa dos hiverns, degut a la grip, els tanatoris estaven saturats i hi havia cues de més d'una setmana per poder incinerar... pense que el COVID ha ajudat a que, en general, valorem més la vida als pobles i la tranquil·litat que ens donen.

07

La Vall de Núria (Ultra Trail els Bastions, 2016). Juny 2016

Penseu que en una gran ciutat com Barcelona és molt diferent de com es puga passar al poble on hi ha més proximitat veïnal pel que fa als dos mesos de confinament domiciliari que vam tindre i la crisi en general?

Núria: Les ciutats són prou impersonals. Els veïns no es coneixen molt. Pots trobar-te gent que es sorprén si li dius -bon dia- i no el coneixes. Hi ha persones majors que viuen soles i per ells ha sigut molt dur, han passat por. Sense cap dubte, a un poble sempre trobaràs el calor del veïnat. Per al bo i el roín, tots ens coneixem i, en els moments més durs pense que al poble es “fa pinya”. Recorde la inciativa “Biar Solidari”, un orgull que un poble es comporte així.

I el xiquet i la xiqueta, com ho porten?

Núria: A ells els agrada la seua rutina a Barcelona, però també els agrada anar al poble. A Biar tenen als seus cosins, als seus amiguets... i com des de ben menuts hem tornat cap a Biar a la primera ocasió, no es consideren forasters, ells es senten biaruts.

08

Esquí a la Vall de Núria (Girona). Laura i Santi amb la seua amigueta Emma. Febrer 2020

Vosaltres vos vau criar al poble, penseu que la criança o els primers anys de vida són molt diferents entre Biar i una gran ciutat com Barcelona?

Javi: L'elecció de l'escola condiciona el perfil de gent que vas a trobar-te. No parle de les escoles privades, que són punt i a part: quasi la meitat de places que hi ha a Barcelona són concertades, cada col·legi té un enfocament, filosofia... quasi tots els nens es queden al menjador i quasi tots els nens han de fer extraescolars o començar ben matí, ja que els pares treballen tots dos... així que els avis o la cangur han de fer-se càrrec. Nosaltres hem triat un col·legi prou heterogeni, prop de casa i d'on treballe, que ens facilita molt les coses. Núria sol encarregar-se de portar-los però jo tinc prou flexibilitat i de vegades anem tots dos.

Núria: Jo recorde que abans ens criàvem “al carrer”, però també pense que ara als pobles no hi ha moltes diferències: pares ocupats i menuts plens de deures. Sí que és veritat que als pobles, en molts casos, pots contar amb l’ajuda dels avis, família…i a una gran ciutat com Barcelona, no sempre tens a la família a prop.

09

Pantà de Santa Fe del Montseny (Barcelona). Juliol 2020

Canviem de tema. Què penseu del fenomen que molta gent molt formada a Biar i altres punts se’n vaja fora per poder exercir la seua professió i trobar oportunitats laborals?

Javi: És normal que açò passe. A major formació, major probabilitat d'haver de viure fora de Biar. Si eres un expert en, no sé, bateries pel cotxe elèctric, és prou probable que hages de viure fora d'Espanya una temporada, almenys, estar ben a prop d'on estan les grans empreses tractores -Almussafes, Martorell...-.

El trist de tot és que comptem en factors potents amb el que podríem generar un ecosistema innovador, un entorn constituït per diferents organismes interrelacionats, que enriquiren el nostre territori. Tenim un entorn natural inigualable, tenim ben a prop centres de coneixement -la Universitat d’Alacant i Alcoi, el clúster de la Vall del joguet, el clúster del calcer... no es poden atraure inversions a la zona? Si donarem entrada al poble a empreses innovadores, que basen el seu model de negoci en noves tecnologies, tal vegada, en lloc de veure com poc a poc la gent jove ha de marxar fora, incorporaríem nous veïns interessats amb la qualitat de vida i amb el potencial de feines que podríem oferir. Aquest pensament no és nou, salvant les diferències, ja hi ha regions on es pot observar com s'incrementa la riquesa de la zona i la sostenibilitat a llarg termini.

10

Montserrat (Barcelona). Juny 2015

És cert que les grans urbs puguen oferir més oportunitats, però amb el fenomen de la pujada dels preus de lloguer davant la creixent demanda o els preus més alts en general a les ciutats, penseu que continua sent una bona opció?

Núria: Els preus són realment elevats, poca gent pot optar a comprar un pis i són moltes les famílies vivint de lloguer. És habitual començar per pisos xicotets per viure en parella i, segons tens fills, anar mudant-te a pisos més grans. També hi ha que dir que no tot el món viu a la ciutat: al voltant hi ha ciutats dormitori que creixen de manera continuada. Barcelona no té espai per créixer, hi ha molt poca obra nova, el normal és trobar pisos de segona mà, amb 40-50 anys d'antiguitat.

S'observa com hi ha una tendència a tornar als pobles, sempre que siga una alternativa compatible amb el tipus de feina que tingues. Al cole de Laura i Santi són vàries les famílies que aquest any han tornat als seus pobles. El COVID ha fet de catalitzador.

11

´Camí de Ronda' (Costa Brava). Maig 2016

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

Javi. Realment el que més necessites és el contacte social amb les persones, donar-li una abraçada a la família o als amics de tota la vida. Trobe a faltar les rutines més senzilles, com esmorzar amb amics, juntar-se per a Festes o simplement caminar allí per on ho he fet durant quaranta anys.

Veniu amb freqüència al poble?

Núria: Abans del COVID veníem cada mes i mig-dos mesos. Tractant d’aprofitar aniversaris, ponts...

12

Vistes de Barcelona des de la Carretera de les Aigües (Collserola). Novembre 2020

Quines sensacions tenen la vostra filla i el vostre fill del canvi tan radical quan veniu a veure la família ací?

Javi: A ells els encanta, a Biar sempre és festa, jeje

Quines notícies vos arriben de Biar, n’esteu informats/des?

Núria: Avui en dia, amb Whatsaap, telèfon... de vegades ens enterem de coses abans que la família. Agrair l'esforç que feu també a Biar Digital, és una manera amena de seguir en contacte amb l'actualitat del poble i la seua gent.

13

Visita dels pares (Costa Brava). Setembre 2015

Quines són les vostres impressions de la situació ací?

Com a tots els llocs, vivim una situació d´incertesa. No sabem còm evolucionarà  el COVID i quan podrem fer una vida similar a fa un any. Però pense que Biar és un escenari.

Quines perspectives de futur teniu allà?

Núria: De moment Javi té previst continuar on està i, si canvia, probablement continuem a Barcelona.

14

Visita dels pares (port de Barcelona). Març 2017

La vostra estància a Barcelona té data de caducitat?

Javi. No hi ha una data marcada però segur que tard o prompte tornarem al poble. L'ésser humà sempre vol tornar allà on té els records de la seua feliç infància. A més, que tant Núria con jo siguem de Biar i mantinguem el vincle que tenim, encara reforça més aquesta idea. No puc imaginar millor lloc per gaudir de la tranquil·litat que al Passeig del Plàtano!

(Aquesta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Projectada una segona rotonda en la intersecció amb la carretera de La Canyada”. @Biarsensacion @generalitat https://t.co/kZ05w6HNRm
22hreplyretweetfavorite
BiarDigital La incidència és molt baixa o nul·la també als municipis veïns. @GVAsanitat, @generalitat https://t.co/aUcBnor6AS
BiarDigital 🏀Resultats dels equips federats locals. CD Biarense Biar https://t.co/SUXtHg5Xk2
BiarDigital Tot i això cal continuar amb les mesures per evitar nous casos. https://t.co/up71auDrNp

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com