• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts pel món
  • Amparo Albero: "No és recomanable anar a l'aventura, és millor tindre l'objectiu marcat"

Amparo Albero: "No és recomanable anar a l'aventura, és millor tindre l'objectiu marcat"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts pel món
Amparo Albero: "No és recomanable anar a l'aventura, és millor tindre l'objectiu marcat"
Amparo Albero ens relata la seua experiència a Escòcia, on fa uns anys va residir durant 10 mesos gràcies a aconseguir una beca, aquella estança li va obrir les portes per seguir formant-se com a professora d'idiomes. Més tard, va decidir provar amb Polònia, on va viure altres 5 mesos a la capital, Varsòvia, com a professora d'Espanyol per a estragers. 
Ara, instal·lada a Biar ens conta les seues experiències i ens anima a eixir seguint alguns consells. 
 
Foto principal: Amparo a l'Elian Donan Castle. Castell molt famós per les pel.lícules "Braveheart", "Los inmortales", "La boda de mi novia".

 

Quines raons et van dur a instal·lar-te al Escòcia i quan de temps estares allà?

A Escòcia vaig estar 10 mesos. Sempre m’ha agradat tot allò a veure amb la cultura anglesa i als estius no dubtava en aconseguir una beca per estudiar, així que una vegada a la universitat vaig fer tot el possible per aconseguir fer un curs acadèmic. El motiu pel que vaig triar Escòcia, si sóc sincera, fou per la probabilitat de que hi hagueren menys espanyols que en altres llocs d’Anglaterra.

Vaig triar Escòcia perquè era més possible que hi hagueren menys espanyols.

 

També vas residir uns mesos a Polònia, què ens pots dir?

A Varsòvia, Polònia, vaig anar una vegada acabat el Màster d’Educació Secundària. Com ens passa a molts joves avui en dia, no sabem cert el que volem, així que desprès d’haver-me format amb un curs d’Ensenyança de l’Espanyol per a estrangers a l’Institut Cervantes, vaig decidir provar aquesta professió. He d’admetre que va ser dur, jo pensava que ja estava espavilada, però allí em vaig espavilar a base de bo. Vaig haver d’anar de porta en porta demanant feina, quin fred! Però finalment vaig aconseguir alguna feina i pràctiques a l’Institut Cervantes. Recorria molt per anar a donar classes, el més dur fou esperar durant 20 minuts amb -15º que arribara el tren per tornar a casa. Conserve grans amistats d’aquella estància, que em van ajudar moltíssim a integrar-me.

El més dur era esperar el tren amb -15º

El llac Ness, Situat a les Highlands "terres altes".

 

Fou una decisió molt complicada?

No fou complicada, de fet vaig comprar els bitllets dos dies abans. Ja tenia referències del meu germà que havia estat fent una estància Erasmus. No obstant, aquestes coses hi ha que pensar-les detingudament, no és recomanable anar a “l’aventura”, és millor anar-se’n amb la certesa de que es pot complir l’objectiu marcat.

No és recomanable anar a l'aventura, és millor tindre l'objectiu marcat.

 

Quina era la teua situació a nivell laboral i social al Escòcia? Coneixies gent d'allà? Hi havia altres valencians i valencianes?

A Escòcia per sort vaig rebre una beca que em donava per mantindre'm, això sí, sense cap tipus de luxe, vivia en la zona més barata i sempre havia d’enginyar-me-les per cuinar amb els ingredients bàsics.

Conec molta gent d’allà, de fet seguisc en contacte amb les meues companyes de pis, allí foren com les meues germanes xicotetes. Sí que hi havia alguns valencians i valencianes amb alguns dels quals estic en contacte.

Conserve el contacte amb les meues companyes de pis, eren com les meues germanes xicotetes.

 

 University of Aberdeen. La tercera universitat més vella del Regne Unit darrere d'Oxford i Cambridge.

 

Com definiries la vida al Escòcia? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna... tingueres molts problemes amb una moneda diferent?

La vida a Escòcia és prou diferent, el sopar és a les 17h o 18h. Recorde que quan jo m’alçava de la sesta (no la perdone mai ni per 10 minuts) les meues companyes ja estaven “cuinant”. Ho pose entre cometes perquè això de cuinar, aquesta gent ho porta molt malament. Mai he vist una olla de pito (express) en una casa anglesa i mira que n’he visitades. Per a mi l’olla és el referent de cuinar.

El temps a Escòcia és un desastre, sempre està nuvolat i plovent i a l’hivern pega alguna nevada. Però hi ha que acostumar-se. El fet d’eixir a la nit posada de tacons amb un pam de neu o plovent ja pot considerar-se com total adaptació. Si li dones importància al temps no fas res.

La vida nocturna era un poc loca, jo em vaig espantar en alguna ocasió. S’ix molt prompte, a les 9 la gent queda a les cases per a beure, el botellot està prohibit amb multes de fins 500 lliures. Com les discoteques tanquen a les 2 de la matinada, els escocesos beuen a un ritme brutal. Viuen la nit molt intensament. He vist de tot en una nit normal... gent despullada pel carrer, la policia arrestant a un amic per una estupidesa, xicones descalces amb 0ºC.

 Eixir a la nit posada de tacons amb un pam de neu o plovent ja pot considerar-se com total adaptació.

 

Quan els valencians parlem d'Escòcia fem referència a una país fred i molt verd, als seus clans, a les populars gaites escoceses, als homes vestint falda o al mite del monstre del llac Ness, són tòpics o és el que has viscut allà?

No és cap mite, i això és el que més em va agradar d’aquest lloc. Tenen una cultura molt forta i es senten escocesos fins la medul·la. La bandera la porten fins als calçotets (no és broma). Es consideren forts i per a ells mai fa fred. Les faldes o millor dit “kilt” , no els digues que és una falda que s’enfaden, la porten en totes les cerimònies importants com bodes, graduacions, balls d'associacions... és molt freqüent veure’ls. I aquells més atrevits no porten roba interior baix.

El llac Ness és una llegenda de la qual viuen moltes poblacions pròximes al llac i per molt que t’expliquen les diferents hipòtesis sobre aquest fenomen, sempre acabes dubtant de si és una corrent d’aigua, un animal marí perdut... o realment és Nessy (familiarment nomenat)

 El llac Ness és una llegenda de la qual viuen moltes poblacions pròximes al llac.

 

Amparo amb una bicicleta llogada a Union Street, a Aberdeen (Escòcia), coneguda com la ciutat de granit.

 

Hi ha molta gent que pensa que qui heu emigrat per buscar-vos la vida sou molt valents/es, què en penses?

En el meu cas, no ho he fet per necessitat, si no per curiositat. Però he de dir que avui en dia, emigrar no és el que era abans, afortunadament tenim moltes vies de comunicació i les estàncies fora de casa es fan més suportables, parlar l’idioma ajuda molt a crear el teu propi cercle d’amistats que es converteixen en la teua família. No obstant, sí que considere valents a tots aquells que no troben manera de tornar perquè ací no se’ls valora. La terreta sempre acaba tirant i passats uns anys la gran majoria desitgen tornar i disfrutar del nostre menjar, les nostres tradicions, la nostra forma de ser, d’eixos moments únics que tenim els valencians.

La gran majoria vol tornar a gaudir d'eixos moments únics que tenim els valencians.

 

Què li diries a la gent que necessita anar-se'n fora bé per necessitat o per que vulga?

Que marquen el seu objectiu i avant, sempre hi haurà temps per tornar. De tot s’aprèn. Viure fora ajuda a conéixer-se a un mateix i saber què vols i què no vols. Això sí, molt important, l’Idioma. A banda d’estar qualificat en una matèria, l’idioma ja no és un plus , sinó un MUST (s’ha de tindre). Les empreses europees ja dónen per fet que et dirigeixes a ells perquè parles almenys l’anglés.

Les empreses europees ja dónen per fet que et dirigeixes a ells perquè parles almenys l’anglés.

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobares més a faltar del poble?

El solet! Jo necessite la meua dosi de vitamina D. De fet a Polònia m’ajudava d’algun suplement amb vitamina per no caure malalta.

A Polònia m’ajudava d’algun suplement amb vitamina per no caure malalta.

 

Per la teua formació no tindries molta dificultat amb l’idioma... Actualment treballe formant persones que volen aprendre anglés oferint cursos de la Cooperativa Eléctrica, és imprescindible este tipus de formació, què ens pots comentar?

Com ja he dit abans, l’anglés és fonamental. Ja no sols per treballar fora, si no ací. La gent jove està molt qualificada i la competència és molt gran, les empreses poden permetre's el luxe de demanar idiomes, saben que algú complirà els requisits.

Les empreses poden permetre's el luxe de demanar idiomes, saben que algú complirà els requisits.

 

Vaca de les "highlands" original d'aquesta zona.

 

Quines notícies t'arribaven del que passava a Biar o la resta del País Valencià? N'estaves informada?

Gràcies a l’Internet podia enterar-me de tot al moment.

Gràcies a l’Internet podia enterar-me de tot al moment.

 

Quines eren les teues impressions de la situació ací?

Quan vaig estar a Escòcia les coses encara anaven bé, però des de Polònia les impressions eren les mateixes que al País. Amb l’Internet es pot tindre una visió més amplia de tot, no calia estar al lloc per saber el que passava.

 Amb Internet no calia estar al lloc per saber el que passava.

 Al castell de Balmoral (Escòcia).

Quines perspectives de futur tenies allà?

A Escòcia no pensava quedar-me, perquè havia d’acabar la carrera. Però a Polònia les perspectives de futur eren l’ensenyança d’espanyol, la qual cosa vaig provar i decidir que no em motivava tant com l’anglés.

 L'ensenyança de l'espanyol no em motivava tant com l'anglés.

 

Et planteges tornar fora?

No ho descarte en un futur per viure experiències noves. Però de moment, he de complir amb els meus objectius ací.

De moment he de complir amb els meus objectius ací.

Amparo amb les seues amigues, polaques i americanes a la residència d'Estiu de la Reina d'Anglaterra"Balmoral Castle" a pocs kilòmetres d'Aberdeen. Ciutat on va estudiar.

L'article té 55 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).