• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts pel món
  • Marina Maestre: "No ens queda una altra si volem estar més a prop dels nostres ideals"

Marina Maestre: "No ens queda una altra si volem estar més a prop dels nostres ideals"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts pel món
Marina Maestre: "No ens queda una altra si volem estar més a prop dels nostres ideals"

Fa tres any, Marina Maestre es va instal·lar a Barcelona per tal d'estudiar el màster de Comunitat Sorda, Educació i Llengua de Signes, una vegada acacabada la carrera. Afortunadament va trobar faena a un col·legi en la seua especialitat, que segons el seu nebot és “cantar amb les manetes” i es va quedar a la capital catalana.

Afirma fer bona propaganda de Biar allà on va tot i que de moment no es planteja tornar a Biar, tot i que troba moltes coses a faltar del poble i reflexiona " qui sap d'ací cinc anys quan repasse estes línies què en serà de mi, per on pararé." Des de Barcelona, una biaruda més pel món ens fa arribar la seua veu i ens parla del seu dia a dia a la capital del Principat de Catalunya.

Foto principal: Amb les companyes de pis descobrint ciutats de Catalunya. Al Mercat Medieval de Vic.

 

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Catalunya i quan de temps portes allà?

El principal motiu d’anar-me’n a viure a Barcelona va ser per a estudiar un màster en “Comunitat Sorda, Educació i Llengua de Signes”. Però vaig aconseguir faena, es va acabar el màster i ací continue, el tercer any ja!

Vaig aconseguir faena i ja porte tres anys ací.

 

Va ser una decisió molt complicada?

La veritat és que no.

Tenia ganes de seguir formant-me en la Llengua de Signes i Barcelona m’oferia eixa oportunitat. A més a més, la faena com a mestra estava molt complicada al País Valencià i em vaig apuntar a la Borsa de Mestres de Catalunya, on podia tenir alguna possibilitat més.

A la Borsa de Mestres de Catalunya podia tindre alguna possibilitat més.

1

Jardins de Laribal a Montjuïc. Jardins que travessa tots els dies per anar al col·legi on treballa, allí es troba la famosíssima “Font del Gat” de la cançó popular.

 

 

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Barcelona?

No em puc queixar. Visc en un pis espaiós de l’Eixample, de sostres alts i terra de mosaic, prou cèntric i ben connectat per transport públic.

Treballe com a monitora a Montjuïc, a un col·legi d’integració preferent per a xiquets sords. De moment no ho faig com a mestra però mirant-ho de manera positiva, este treball m’ofereix la possibilitat d’estar amb xiquets i utilitzar la Llengua de Signes, que al cap i a la fi, són les dos coses per a les que m’he format. I m’agrada! A més, em proporciona el sou necessari com per a sobreviure a Barcelona (He dit sobreviure eh!).

També, de volta en quan, col·labore amb un grup de música català que es diu Txarango. Faig una cançó en Llengua de Signes, o com diu el meu nebot: “cante amb les manetes”. Si teniu curiositat podeu punxar el següent enllaç per vore-ho.

Col·labore amb el grup Txarango fent alguna cançó en Llengua de Signes.

Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Barcelona té un mestissatge cultural particular. He conegut molta gent d’ací però també d’arreu del món.

Per sort o per desgràcia (Que no! Per Sort!) els valencians som una plaga a Catalunya en general i Barcelona en particular. Molts ens ajuntem a Casa València, l’Espai País Valencià o a “la Terreta” (coneguda taverna valenciana al barri de Gràcia). Fem paelles populars, concerts, bevem... Vaja! L’ambientet que ens agrada als valencians. I és que ara mateix també som un gran grup de biaruts a Barcelona, així que, moltes voltes és com estar a casa.

Som un gran grup de biaruts a Barcelona, moltes voltes és com estar a casa.

Interpretant amb Persones Sordcegues pel Dia Internacional de les persones amb Sordceguesa.

 

Com definiries la vida a Barcelona? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna...

Sincerament, no canvia molt la cosa. Un clima un poc més fred i humit al que estic acostumada, però bé! Encara que si ho compares amb Biar, falta la tranquil·litat i la germanor d’un poble que s’oposa a la vida frenètica i accelerada de la ciutat. Però estaria a l’alçada de qualsevol ciutat gran.

Si ho compares amb Biar, falta la tranquil·litat i germanor d'un poble.

 

Què ens pots dir dels tòpics als que els valencians i valencianes estem acostumats a escoltar sobre Barcelona o Catalunya?

Bé, sempre s’ha dit que els catalans tenen més dificultats de treure la bitlletera. Però no és cert. Hi ha de tot, com a tots els llocs. També es diu que els catalans són més tancats i que no són massa amistosos. La veritat és que la diferència en el tracte entre un poble i una ciutat com Barcelona canvia molt. Sí que és cert que ací costa molt més que algú et salude al replà de l’escala, però quan s’arriba a conèixer algú la cosa canvia. Una ciutat és més impersonal, però això passa en tots els llocs.

Això sí, el tòpic que es confirma és que la vida a Barcelona és molt més cara que a Biar!

La vida a Barcelona és molt més cara que a Biar!

Celebrant Sant Vicent amb els biaruts  i biarudes a la Taverna “La Terreta”.

 

Hi ha molta gent que pensa que la gent que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

No és que siguem valents, és que no ens queda un altra si volem tenir una vida més prop dels nostres ideals, si no ens volem conformar!

En el meu cas, com ja he dit abans, va ser una decisió fàcil. Ja feia temps que tenia Barcelona en ment, de fet tenia ganes d’iniciar esta etapa. I no dubtaria a fer un altre canvi si això m’apropara més als meus somnis.

No ens queda una altra si volem estar més a prop dels nostres ideals.

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

Família i amics són el primer. I després el menjar i els beures de la zona. Els gaspatxos, la botifarra negra (i no el que li diuen ací a una llonganissa gran), les fassegures de Ca Tomàs, les Tonyes, la mentireta, la mistela, l’herbero... I una infinita llista. Encara que ja ens fugim “el mono” fent que les visites ens porten provisions.

També trobe a faltar l’ambient del poble. La cerveseta dels dissabtes o el cafè dels diumenges. Això de baixar al bar i saber que sense haver quedat, sempre trobaràs algun amic o conegut per passar la vesprada. Això a Barcelona no és factible.

I per últim, el balcó de ma casa. Trobe molt a faltar poder obrir la finestra i vore la serra durant el dia i les estrelles a la nit, sentir els pardalets cantar i respirar ben fondo. Quin gust! Impossible ací.

Trobe a faltar això de baixar al bar i saber que sense haver quedat, sempre trobaràs algun amic o conegut

Visita familiar a Barcelona. A la font de Canaletes.

 

Quines notícies t'arriben del que passa a Biar o la resta del País Valencià? N'estàs informada?

Amb Internet, whatsapp i les Xarxes Socials és impossible no estar informat del que passa. A més família i amics sempre solen posar al corrent de les coses més importants. Encara que sempre hi ha algun “cotilleo” que se’ls escapa i quan arribes al poble i sents parlar al teu voltant, et quedes amb una cara de tonta impressionant i et diuen: “Ah! Què no ho sabies?”. Però bé! Sempre ens quedarà el carro de la Mahoma per posar-nos al dia.

Sempre ens quedarà el carro de la Mahoma per posar-nos al dia.

 

Quines perspectives de futur tens allà?

(Mama! No mires açò!) De moment em veig per ací dalt una temporadeta més o menys llarga. Sóc fixa discontínua al cole on treballe, cosa que vol dir que segur que al setembre tindré feina al mateix lloc. I a partir d'eixe punt, sobre la marxa.

Després de 3 anys, la borsa de mestres de Catalunya també ha anat corrent i tinc possibilitats que em criden per a treballar a la Generalitat. Així que ja vorem! A mesura que vinguen les coses, les agafarem! Però he de confessar que m’agrada viure a Barcelona.

He de confessar que m'agrada viure a Barcelona.

Calçotada Popular a la Plaça del Diamant de la Vila de Gràcia.

 

T'has plantejat tornar a Biar?

Per suposat! Moltes voltes.

A mi Biar m’agrada molt (i sempre faig bona propaganda als catalans eh!) Però ara mateixa la meua vida està ací, crec que no podria estar millor en un altre lloc. Encara que en un futur més llunyà clar que m’agradaria tornar. Si algun dia decidisc formar la meua pròpia família, m’agradaria que fóra allà, en un poble, en el meu poble!

Ara, la vida és capritxosa i dóna moltes voltes. Ens deixarem portar pel vent i ja vorem! Qui sap d'ací cinc anys quan repasse estes línies què en serà de mi, per on pararé.

Qui sap d'ací cinc anys quan repasse estes línies què en serà de mi, per on pararé.

Interpretant amb el grup de música català, Txarango.

L'article té 48 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).