• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts pel món
  • Silvia Castelló i Pablo Amorós: "És important saber què vol un i intentar marcar-se un pla per aconseguir-ho"

Silvia Castelló i Pablo Amorós: "És important saber què vol un i intentar marcar-se un pla per aconseguir-ho"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts pel món
Silvia Castelló i Pablo Amorós: "És important saber què vol un i intentar marcar-se un pla per aconseguir-ho"

Després d'una primera experiència a Alemanya fa dos anys realitzant l'Erasmus, Pablo Amorós va acabar la carrera a Alacant i va decidir tornar a Hamburg (Alemanya), pel Nadal de 2012, on ja es trobava Silvia Castelló, la seua parella, que resideix a Alemanya des de l'agost de 2012.

Segons ens han manifestat no tenen previst tornar a Biar "fins que millore la situació", des de 2.300 Km de Biar un biarut i una biaruda pel món més ens relaten com és la seua vida.

En la foto principal: A Stade, una xicoteta població a les afores d'Hamburg.

 

Quines raons vos van dur a instal·lar-vos a Alemanya i quan de temps porteu allà?

Silvia: Després d’acabar la carrera de nutrició humana i dietètica havia de prendre una decisió. No volia quedar-me al poble, era el moment d’eixir i aprendre idiomes. La primera opció era l’anglés, però com que Pablo volia quedar-se a Hamburg (ell ja residia allí des de feia un any) i volíem estar junts, finalment vaig decidir que l’alemany també podia ser una molt bona opció. Així que duc ací des de l’agost de 2012.

Pablo: Vaig vindre a Alemanya a fer dos semestres d’Erasmus. Al finalitzar l’any Erasmus vaig acabar la carrera a Alacant, i després dels Nadals de 2012 vaig vindre de tornada a Hamburg, on Silvia ja es trobava d’au-pair (cuidant xiquets i xiquetes).

Després d'acabar la carrera havia de prendre una decisió.

 

Fou una decisió molt complicada?

Silvia: Crec que no tant. Allunyar-te dels teus familiars i amics sempre és la part més dura, però jo no me n'anava soles. Compartir açò amb Pablo fa que tot siga mes fàcil per a mi.

Pablo: Per a mi no ho va ser tant, ja que era una decisió que vaig prendre a consciència. Volia vindre-me’n ací a viure i experimentar altra cultura per un temps, i això no es pot fer a distància. Lògicament estranyes als familiars i amics que no vas a poder veure més a menut, però això és un handicap que un assumeix al decidir eixir per una temporada.

Volia experimentar altra cultura per un temps, i això lògicament no es pot fer a distància.

 1

Silvia i Pablo de barbacoa amb els seus amics i amigues a Hamburg el passat mes de març.

 

Quina és la vostra situació a nivell laboral i social a Alemanya? Coneixíeu gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Silvia: Quan vaig aplegar, durant el primer any, vaig estar vivint amb una família d’alemanys, treballant d’au-pair (cuidant de les xiquetes). Això hem va servir per aprendre com viu la gent d’ací, les costums, l’alimentació, etc.

Actualment treballe com a cambrera a un bar espanyol que es troba dins d’un supermercat de productes espanyols, així que en l'aspecte culinari, no trobem a faltar massa coses. A casa no falten ni el pernil, l’arròs La Fallera, les galletes María o una botella de vi.

Coneixem a gent d’ací sobretot arran del treball i també a no pocs valencians.

Pablo: Vaig començar en agost a treballar a una empresa de turisme que es dedica a la intermediació en lloguers de vehicles. Estic content en la feina encara que mire cap a altres sectors en el futur.

Gent d’ací en conec sobretot companys de feina i algun amic que em queda de l’època Erasmus. Encara que la majoria dels amics que tenim per eixir els cap de setmana són espanyols, perquè hi som molts i sense voler-ho acabes ajuntant-te. Una gran part d’ells són valencians com nosaltres.

A casa no falten ni el pernil, l’arròs La Fallera, les galletes María o una botella de vi.

 

Com definiríeu la vida a Alemanya? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna...

Silvia: Concretament a Hamburg, que és on vivim i ha una gran varietat d’oferta en quant a tot. Tens tot tipus de restaurants, així que oferta gastronòmica no falta. La gastronomia alemanya no és tan rica com l’espanyola, ací la gent no té tanta cultura culinària, prova d’això és que a les cuines no solen haver extractors de fum.

Al temps d’oci pots fer de tot, sobretot als mesos de millor temperatura és comú anar a fer una barbacoa amb els amics a qualsevol de tots els parcs que hi han a la ciutat. Vida nocturna, tota la que vulgues i més. Hi ha un barri (Reeperbahn) que és com el barri roig i pots trobar tot tipus d’ambient a quasi qualsevol hora.

Pablo: Per afegir alguna cosa diria que els horaris són millors en general, ja que fem jornada completa parant un hora per dinar. Així que a les 5 de la vesprada pots estar ja desocupat, el que és genial per fer altres activitats durant la setmana almenys en estiu, ja que a l’hivern es fa de nit massa prompte com per aprofitar més el dia.

Els horaris són millors en general, ja que fem jornada completa parant un hora per dinar.

2 

Pablo amb els amics de l'Erasmus al llac de la ciutat (Alster) completament congelat, a Hamburg el febrer de 2012.

 

Quan els valencians parlem d'Alemanya ho fem d’un país fred, amb normes molt estrictes, la Merkel, les fàbriques de cotxes, els sous més alts del món, la seua selecció de futbol, d'un Est empobrit front a un Oest més fort econòmicament i d'un caràcter poc simpàtic per part dels alemanys, són tòpics o és el que has viscut allà?

Silvia: Hi ha de tot com a tots els llocs. Veritat és que són més rígids per a algunes coses, però també menys per a altres. Un exemple és que ací no hi ha un control per a pujar al metro, és a dir, tu pots pujar si vols sense tiquet i no hi ha ningú que et controla directament. Hi ha controladors de tant en tant, però no és comú. Açò ho poden fer perquè la gent paga igualment, és igual que hi haja control o no, hi ha que pagar i paguen encara que no estiguen controlats.

Es un país fred, i això personalment junt a les hores de llum a l’hivern és el que pitjor porte.

I sí, sense anar més lluny enfront de casa tenim un concessionari enorme de Volkswagen.

Pablo: Seria una equivocació desmentir tots els tòpics existents, perquè a l'hora de parlar d’un país hem de generalitzar un poc, i això fa que els tòpics puguen tornar-se en part reals. Encara que no es pot dir ni que tenen els salaris més alts del món ni tampoc que l’únic que els agrada és treballar. Els alemanys són gent que els agrada crear i seguir les normes, i en part és veritat que són un poc “quadrats de ment”, el qual té els seus inconvenients però també els seus avantatges.

Els alemanys són gent que els agrada crear i seguir les normes.

 

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penseu?

Silvia: Crec que hi ha que ser un poc valent per anar-te’n. Has d’estar disposat a deixar moltes coses enrere i trobar moltes altres pel camí que algunes seran més agradables i altres no tant. Mai saps el que vas a trobar-te i estàs en un país que no és el teu.

Pablo: No pense que siga una qüestió de valentia. Un deu  fer el que creu convenient que és més beneficiós per a la seua persona i sobretot el que realment vulga fer. Jo sincerament crec que és bo que hi hagen dels dos: tant dels que volen anar-se'n, com dels que volen quedar-se; els dos tipus de persones són necessàries. Un altra cosa és que la gent no tinga coneixement de com funciona el món realment més enllà d’on li arriba la vista i la seua pròpia quotidianitat, i això només se sap eixint i descobrint món, encara que siga només per un mes!

Mai saps el que vas a trobar-te i estàs en un país que no és el teu.

 3

L'ajuntament d'Hamburg, l'edifici més representatiu de la ciutat.

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobeu més a faltar del poble?

Silvia: Jo personalment vaig trobar a faltar el poble l’any passat a festes de Maig. Vam preparar rollets de vi i vam estar menjant-los mentre veiem l’entrà per la Intercomarcal. Enguany ja no ens torna a passar, ja tenim els vols comprats per anar a festes!

Pablo: La muntanya amb diferència; Hamburg, com tot el nord continental d’Europa, és una planícia avorrida. Per suposat també, el menjar de ma mare i les iaies.

Enguany no ens tornarem a perdre les festes, ja tenim el vol comprat.

 

Heu trobat moltes dificultats pel que fa a l’idioma?

Silvia: És un idioma molt complicat, que requereix molt d'esforç i que costa molt parlar bé. Vaig a classe tots els dies pel matí i al bar els clients són tots alemanys així que també practique un poc allí. Així i tot necessite un B2 per a poder convalidar el meu títol universitari i treballar de la meua professió ací.

Pablo: està clar que, al no ser un idioma derivat del llatí, ens consta un poc més als espanyols, italians, etc, però com tots els idiomes, si t’esforces i sobretot l’utilitzes sempre que hi ha ocasió, vas entenent-lo i parlant-lo cada vegada millor.

Necessite un B2 per a poder convalidar el meu títol universitari i treballar de la meua professió ací.

4 

Ciutat magatzem d'Hamburg (Speicherstadt), situada en la proximitat del port que és un dels més importants a nivell mundial.

 

Quines notícies vos arriben del que passa a Biar o la resta del País Valencià? N'esteu informats/des?

Silvia: Amb Internet és molt fàcil estar informat de tot el que passa. De vegades ens assabentem de coses que passen al poble abans que els nostres familiars.

Pablo: Agraïments a Biar Digital per la gran labor realitzada, que fa que estem ben informats sobre l'actualitat al poble.

Agraïments a Biar Digital per la gran labor realitzada.

 

Quines són les vostres impressions de la situació ací?

Silvia: Fa falta canviar moltes coses, crec que hem d’aprendre a observar més al nostre voltant, i veure que estan fent bé els altres.

Pablo: Pareix que va a millor, en quant a la situació en general, però en particular segurament molta gent encara està patint molt. El problema és que fa falta un canvi de mentalitat, i jo personalment crec que aquest, encara que amb lentitud, està donant-se cada vegada amb més intensitat des de les generacions més joves. És important saber que vol un i intentar marcar-se un pla per aconseguir-ho.

Hem d’aprendre a observar més al nostre voltant, i veure que estan fent bé els altres.

5

Silvia i Pablo al parlament alemany (Reichtag), a Berlín.

 

Quines perspectives de futur teniu allà?

Silvia: De moment estem molt establits. Tenim feina, bons amics i ens agrada molt la ciutat.

Pablo: Encara que a llarg termini, però tenim pensat tornar-se’n a Espanya.

Encara que a llarg termini, però tenim pensat tornar-se’n a Espanya.

 

Vos heu plantejat tornar a Biar?

Silvia i Pablo: No volem quedar-nos a viure ací sempre. La idea és tornar, però fins que no vejam que allí tenim millors opcions que ací, ens quedarem.

Fins que no vejam que allí tenim millors opcions que ací, ens quedarem.

7

Palau de Sanssouci, antiga residència d'estiu del rei Frederic II el Gran (Potsdam, Alemanya).

L'article té 44 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).