Previous ◁ | ▷ Next

El projecte Erasmus + de l'IES Biar expandeix la consciència europea

Equip Erasmus plus, impulsor del projecte KA1 Equip Erasmus plus, impulsor del projecte KA1

Ja coneixem el programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus, un programa que, segons es diu, "és qui més ha fet per la unitat d'Europa i per la seua concepció que cap altra cosa". De la mà de Teresa Menor i Laura Barberà coneixem esta volta l'experiència europea de l'Erasmus +, projecte KA1, on no són els estudiants qui es desplacen sinó els professors i professores, buscant que esta experiència siga enriquidora per a l'alumnat i "preparen el terreny" per a altres experiències Erasmus com ara el KA2 que tracta de mobilitat amb professors i alumnes. 

E

 

 

 

 

Coneixíem el programa Erasmus, però què ens podeu dir de l’Erasmus +?

Laura Barberà: El programa de l’Erasmus + neix amb una filosofia de promoure la consciència europea, concretament, es tracta d'una sèrie de beques o ajudes que donen als centres educatius des del SEPIE (Servicio Español para la Innovación Educativa) a través del Ministeri d'Educació. El que es proposa a les organitzacions escolars és presentar una sèrie de projectes, basats en les necessitats de millora educativa de les escoles i instituts. Es poden presentar diferents tipus de programes: el KA1 (mobilitat amb professorat) o el KA2 (mobilitat amb alumnes), en realitat hi ha moltes variants. La més coneguda és la de mobilitat amb alumnes, de fet quan dius que te'n vas d'Erasmus se sol pensar que te'n vas amb alumnes, és a dir, professors amb alumnes a altres països europeus. El que tenen en comú ambdós opcions és que les mobilitats s’han de fer a altres països d’Europa.

Nosaltres en eixe sentit hem fet projecte KA1, era el primer projecte que féiem i vam considerar que primer havíem de moure'ns nosaltres com a professors i professores, i després promoure un KA2 en anys posteriors.

 15

Laura Barberà i Teresa Menor van atendre les preguntes de Biar Digital. “LErasmus + ens ha ajudat a traure’ns el complexe d’inferioritat i veure que a l’IRS estem fent les coses bé”.

 

Quines professores i professors de l’IES Biar heu participat en este programa? Amb quina destinació?

Teresa Menor: Hem participat professors de diferents departaments, de fet, ha sigut un dels punts forts dels nostre projecte que molts departaments de l'IES estiguen implicats en el projecte. Hem viatjat cinc professors i professores: Del departament de valencià, i vicedirectora del centre, la meua companya Laura Barberà, a Dublín (Irlanda) a aprendre estratègies d'aprenentatge cooperatiu. també tenim  dos companys que han rebut formació en el que l’anomenada metodologia CLIL, aprenentatge integrat de llengües estrangeres mitjançant l’ús de la llengua anglesa com a vehicle de transmissió de continguts. Els dos companys que se'n han anat han sigut Rosa Guill, del departament de plàstica, i David Molina, del departament de matemàtiques i secretari de l'Institut. Laura Berbegal, també companya de matemàtiques, se'n va anar a Itàlia a formar-se sobre l’alfabetització digital i sobretot pel que fa a la seguretat en les xarxes socials i els entorns digitals.  Per últim quede jo, Teresa, del departament de filosofia, i també coordinadora del grup de convivència i igualtat,  vaig anar a formar-me sobre models de convivència escolar a Helsinki. 

 01

David Molina, mobilitat CLIL per a matemàtiques i ciències. Cheltenham (UK) del 30 Julio al 12 Agost.

 

Com sabem els recursos són limitats i no tots els instituts hauran pogut accedir a este programa, com va ser escollit l’IES Biar per a participar-hi?

T: Bé, estem orgullosos de com va ser el procés, este procés s'obri per a tothom, centres de primària, secundària, cicles formatius... En el nostre cas,  vam participar en el programa per a centres educatius. El que s'ha de fer és redactar un un formulari de participació, un fet que ens vam prendre de forma molt seriosa. És per això que vam treballar conjuntament i de manera col.laborativa, no només els professors que finalment han fet les mobilitats sinó també d’altres, per exemple Àlex Amorós, del departament de geografia i història i enguany director de l’IES, també va estar participant en la redacció del projecte. En definitiva, el resultat final va ser molt satisfactori.

L: Respecte de com ens vam organitzar, per la nostra part teníem a Rosa Guill, impulsora i coordinadora del projecte que, junt a altres companys es van formar per poder reomplir aquest formulari. També va ser una sort poder comptar com a formador amb Ángel Gallardo, el qual ens va orientar durant tot el procés. I és que la dificultat màxima d'aquestos projectes és entendre com reomplir el formulari de participació. Per acabar amb els agraments, sempre li donem les gràcies a les nevades que va hi haver a Biar i la contornada perquè ens van donar un respir i vam poder dedicar-li eixos dies a donar-li una embranzida al projecte.

 03

Diferents països d'Europa treballant en equip. La llengua vehicular, l'anglés

 

Per què açò comença l'any passat, és a dir, se sol·licita l'any passat...

T: Comencem a treballar en novembre, a finals, a plantejar-nos el projecte i el vam elaborar durant tot el mes de desembre i gener. 

 04

Treballant i aprenent sobre la seguretat en l'ús de les xarxes socials.

 

La selecció també depén del Ministeri d'Educació?

L: Ell crea una sèrie de comissions avaluadores, i aleshores tenen els seus indicadors, i nosaltres tot i que era el primer projecte i no tens la mateixa seguretat que si hagueres fet més, vam aconseguir una puntuació molt alta, vam estar molt ben valorats en eixe sentit gràcies a fer una bona proposta. El projecte es deia "Expandint la consciència europea" en aquest sentit de voler obrir-nos a Europa. 

05

El curs de “Talking to people” a Dublín incloïa treballs de camp en equip per conèixer la cultura irlandesa. La biblioteca de Harry Potter, l'escriptor W. Yates, el castell de Kilkenny o l'emblemàtic Trinity  College.

 

Com valoreu la vostra experiència?

T: La valoració és molt positiva, no només estic parlant de les mobilitats. L’experiència no és després de, sinó mentre, perquè açò encara no ha acabat, el projecte inclou la nostra formació arreu d’Europa, però aquesta és una part del projecte, si bé és cert que des de fora és la part que més es veu, la veritat és que darrere hi ha molt més treball.

L: És cert, en realitat açò és l'inici, tenim un cronograma d'activitats, per tant, hem fet activitats prèvies a les mobilitats, les mobilitats (cal dir que estes són el gruix del projecte) i activitats posteriors a les mobilitats. La nostra proposta de temporalització li va donar molt de valor al projecte, també fer un seguiment, i en aquest sentit Rosa Guill, com a coordinadora és l’encarregada de dur al dia la temporalització de les activitats. Tots ens hem compromés a realitzar unes activitats que conseqüents amb el projecte, eixa és la fase següent i cal dir que encara continua.

T: Sí, queden totes les activitats que vam proposar, però pel que fa a les mobilitats l'experiència general tot el que han contat els meus companys és una experiència molt ositiva perquè estàs en contacte amb altres persones que també són professionals de l'educació, estàs veient com és treballar en altres punts d'Europa i tots hem pogut establir relacions de tipus professional. El que hem compartit és que hem aprés molt, però el que més hem valorat ha sigut estar en contacte amb professionals de l'educació d'altres punts d'Europa, perquè els cursos que hem fet a més de conéixer gent d'eixos països hem entrat en contacte amb gent que està fent programes Erasmus en altres països de la Unió Europea, i així hem sumat experiències, metodologies i formes de treballar que han enriquit l'experiència, i pense que ha sigut el més interessant.

L: A més, quan hem arribat ací i com els alumnes sabien que ens n'anàvem, s’han interessat molt, de fet, no estan acostumats que siguem els professors i professores qui se’n vagen a rebre formació. El cas és que adquirim uns coneixements que després repercutiran directament en ells. Volem contar-los les nostres experiències perquè és una part de la difusió.

 06

Aprenent s'aprén. Laura Barberà fent un projecte de cultura Irlandesa basat en la cooperació.

 

En els vostres mobilitats entenem que vos heu reunit amb els professors i professores, heu compartir, heu entrat a les classes, etc...

T: Ha hi hagut diferents tipus de mobilitats, hem fet cursos de formació i hem visitat centres per veure el funcionament d'un institut i d'escoles., hem pogut parlar amb els professors o professores, amb l'alumnat tenint una una experiència molt directa de com es treballa allà. En altres mobilitats han sigut més orientades com a cursos de formació en els quals participaven docents d'altres països amb qui hem compartit coneixements, sistemes educatius i metodologies.

 07

Irlanda té dues llengües oficials arreu de tot el territori, l'anglès i el gaèlic.

 

Com sabeu l'espai que fem amb IES Digital intenta que el treball que feu els professionals de l'ensenyament siga visible al poble i redunde al poble, aleshores la pregunta seria: esta experiència que heu tingut amb l'Erasmus + com penseu que pot redundar tant en l'alumnat com en el poble?

L: Òbviament el primer pas que tenim pensat és donar visibilitat entre els nostres companys, form part del nostre pla d’activitats. Com tots sabem a voltes ens falten espais de comunicació, estem treballant diàriament i a vegades no és fàcil trobar el moment. Ells necessiten aprendre de les nostres experiències i nosaltres compartir-les. Per tant, aquest és el primer pas.

T: Tots els canvis que ocorren a l'Institut i, tenint en compte que els canvis es produeixen sempre en l'educació, tot allò que hem aprés nosaltres anem a aplicar-ho, començant pel professorat i després ho aplicarem a la nostra tasca, ja siga organitzativament o bé metodològicament en què s'aplique a les classes, i tot allò que supose un canvi en l'educació ha de revertir necessàriament en la ciutat, perquè són els futurs ciutadans amb qui estem treballant. Per tant, si apliquem una forma de treballar més cooperativa i participativa, línia en què ens hem dirigit Laura i jo, per exemple, farem ciutadans, que esperem, en un futur, tinguen més iniciativa, amb més eines per a poder cooperar i participar, i si estem formant-nos en CLIL, en llengües i s'estan donant més assignatures en anglés, com ara, matemàtiques o plàstica de 1r d'ESO, açò implica que milloraran les seues competències en llengües i repercutirà finalment en la ciutat.

 08

Itàlia. Curs centrat en l'ús segur de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

 

Estem veient que les valoracions són positives, quines conclusions de millora de l’IES Biar heu tret a partir de la vostra experiència?

L: Per exemple, el curs de formació que vaig fer jo, pretenia aprofundir en l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes (ABP). El context de la cultura irlandesa, gaèlica, és el pretext per a treballar des del trebal en projectes i treball en equip. Aquesta metodologia és, doncs, totalment extrapolable a qualsevol dels àmbits educatius. La pràctica, en definitiva, reverteix directament en l’aprenetatge.

T: De fet estem re-elaborant els programes de convivència tenint en compte les experiències que ha hi hagut, el programa de foment de la lectura també inclou algunes de les qüestions que hem aprés, vull dir que açò ha impregnat tots els projectes que estaven encetats ací a l'IES Biar.

L: I és veritat que quan inicies un procés així el primer que fas és un procés intern d'autocrítica o veure quines necessitats tenim o què hauríem de canviar, i això també repercuteix en un projecte de formació en centres que hem encetat ara fa poquet on eixes inquietuds traspassen les aules i el professorat és conscient que l’educació del segle 21 està canviant a passes gegants. 

 

Un dels objectius del programa és començar a preparar-se per a la implementació del Plurilingüisme, en quin punt es troba la seua implementació? Penseu que que ajudarà a millorar els nivells d’anglés?

L: En totes les mobilitats la llengua de comunicació ha sigut l'anglés, a banda de les dos mobilitats que estaven enfocades a l'aprenentatge de l'anglés com a llengua vehicular d'assignatures no lingüístiques la llengua que hem emprat per a comunicar-nos ha sigut l'anglés, fins i tot a Itàlia, on va estar Laura Berbegal. També he de dir que amb altres companys espanyols allà també ens comunicàvem en anglés. A nivell de projectes nosaltres ja hem començat amb eixa introducció de l'anglés, com ja hem comentat.

T: Sí s'ha introduït l'anglés i al final del curs farem una avaluació per a veure com ha anat.

 013

Mobilitat de Dibuix. Curs sobre metodología CLIL i cultura escocesa a l’acadèmia Inlingua d’Edimburgh.

 

L'anglés està molts anys en les aules però sembla que continuem tenint eixa assignatura pendent...

T: He de trencar una llança a favor del professorat d'anglés, perquè comparat en el meu cas quan vaig anar a Finlàndia, per exemple, les metodologies que utilitzen allà per aprendre la llengua anglesa no són diferents de les que utilitzem ací, el que passa és que els entorns cívics potencien la llengua.  Per exemple allà els dibuixos animats són en anglés, els propis finesos em deien que no havien aprés anglés sols per l'escola, és en tot cas per l'ambient, és a dir, que tots eduquem, no només ací a l'escola, on s'estan fent canvis, però pense que en altres contextos també han de posar-se a la faena.

L: Molts companys europeus amb qui vaig coincidir deien que el seu problema era que els seus alumnes superaren la barrera del col·loquial, perquè aprenien d'una manera molt espontània l'anglés i aleshores quan arribaven a les aules el que els costava era parlar-lo de forma correcta. Clarament tenim models de política audiovisual diferent, la del doblatge i la del subtitulat. 

 09

Rosa Guill, al seu lloc de residència a Edimburgh. 

 

L'IES té possibilitat de poder tornar a entrar en un futur o l'any que ve en este programa d'Erasmus +?

T: La possibilitat està oberta perquè és un projecte que tots els anys ix.

L: El que és el grup motor òbviament volem acomboiar a tots a que este procés continue, lògicament és difícil perquè has de plantejar-te nous reptes, i cal saber en quines energies comptem. Però seria molt engrescador continuar en la línia que hem encetat, com diu el nostre projecte, expndint la consciència europea.

 014

Teresa Menor,  compartint l’experiència amb professors i professores de tot Europa.

 

I finalment en el Programa Erasmus + també s’indica que es vol treballar per la integració europea, quina és la consciència europea entre l’alumnat?

T: Supose que fas esta pregunta perquè estàs assabentat que els Erasmus que feien els alumnes havien fet molt més per Europa que qualsevol institució, i en certa mesura pense que en eixa línia.  És com es planteja este Erasmus +, si els alumnes comencen a tindre contacte amb altra gent d'Europa i veuen que tenim moltes coses en comú, que tenim una tradició comuna, o també -pel que fa a la meua assignatura basada en els Drets Humans- comença a fer-se més fàcil eixa consciència europea. Per exemple, si jo veig que els finesos estan estudiant els DDHH igual que ho estic fent jo ja veig que no són tan diferents a mi, i si la meua profe se n'ha anat i ha dit que ha estat parlant amb els alumnes i els han dit que els problemes que tenen són semblants als que tenim ací, és una forma d'apropar-nos.

L: L'experiència vivencial és la base de l'experiència europea.

 010

Alumnes treballant en un racó d'un institut de Helsinki.

Alguna cosa més que afegir?

L: Agrair l'entrevista i sobretot agrair als nostres companys la seua col.laboració, ens han fet costat i s’han fet càrrec de les nostres classes per tal que nosaltres ens poguérem anar. Podem dir que ho hem fet entre totes i tots.

T: Les mobilitats, com ha dit Laura, han sigut un motor de canvi, anar i estar en contacte amb altres professionals, no només ens ha servit per a donar-nos idees sinó també per a reconéixer que estem fent les coses bé, vull dir que en Espanya en general, com ací al centre en particular, s'està treballant en la mateixa línia que s'està treballant en altres països. A voltes no sé per què però nosaltres tenim com un sentiment d'inferioritat respecte als nostres veïns europeus, i quan vam estar en contacte, i ho comentem tots, nosaltres vam aportar idees també, érem, en alguns casos, molt més creatius que ells. Vull dir que el que més destacaria és no només el que hem aprés d'ells sinó que ara tornem a mirar-nos a nosaltres mateixos amb una altra mirada, no tan culpabilitzadora, i si hi ha fracàs [escolar] no és perquè s'estiguen fent malament les coses.

011

Una classe de batxillerat en un institut de Helsinki.

Inicieu sessió per enviar comentaris

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de novembre https://t.co/CfCxWxcu5t https://t.co/PxpDnPNbkr
13hreplyretweetfavorite
BiarDigital Militants socialistes acompanyaran dimecres a Biar al precandidat a la secretaria general comarcal… https://t.co/nqHBUt7xbL
BiarDigital "Per què el cor és a l’esquerra?", Josep Maria Pérez Romero https://t.co/Y4IDoGpCtg https://t.co/J8WqAolCWd
BiarDigital 400 alumnes dels centres educatius de Biar participen en el dia saludable https://t.co/vaEF28IC6c https://t.co/uXlsR07qRR
Joomla templates by Joomlashine