• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

[IES Digital] "Un dia més a l'oficina", per Maria Sanjuán

Al matí la gran Estrela, el Sol, es desperta. Té molt clar que el dia va a ser monòton, no sols monòton, sinó també dur. Molt dur. Cada dia que passa, té més clar que no li agradaria haver exercit aquest treball durant tota la seua vida, durant quatre mil milions i mig d'anys segons diuen els científics. Perquè clar, ella era tan petita que no se'n recorda quan nasqué. Són les vuit del matí, l'univers està obscur, com de costum. La seua companya, la Lluna, dorm com un angelet per a després fer-li el relleu, quan aquest acabe el seu torn laboral.

El Sol comença a elevar-se, amb tan poca il·lusió com un empresari pujant l'ascensor per a anar a la seua avorrida oficina. Comença a veure les primeres puntetes dels continents, i algunes illes. Li clica a l'interruptor de la panxa, i comença a il·luminar per allà on passa. La distància entre el Sol i la Terra és de 147,67 milions de km. Sembla molta distància, però en realitat quan ho veus des de dalt, clarament albires la presència de vida a cada país. És com si estigueres veient la caixa de cristall d'un col·leccionista, plena de formiguetes menudes i de vegetació tan petita com un jardí de Playmobil. Durant el seu trajecte, comença a recordar que fa uns 50 anys, tot era completament diferent. La caixa de formigues tenia un color agradable, es movien tranquil·lament i es respectaven unes a altres. Però, i avui en dia? Res a veure. El Sol s'ha acostumat ja a observar els horrorosos fets del dia a dia al planeta Terra. Es col·loca els prismàtics i la decepció comença. Cinquanta-set dones mortes a l'any per violència de gènere, les guerres constants a Síria, Iraq, Afganistan, Turquia, Mèxic, Ucraïna.., els terratrèmols i tsunamis d'Haití, Japó, Alaska... Amb aquesta dilatada llista, l'Estrela s'adona que el seu trajecte està finalitzant.

Deprimida, comença a baixar altra vegada fins arribar a sa casa, on la Lluna l'espera amb aquella cara de son. Li fa llàstima, molta llàstima, que tot haja canviat d'aquella manera tan aclaparadora. Tot seguit, es gita al llit, apaga l'interruptor que li feia desprendre la llum per a tots aquells humans suïcides, tanca els ulls, i dóna per finalitzat un dia dur en l'oficina.

Maria Sanjuán, 2n de Batxillerat A

64

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Una ràfega d’aire fresc que ja dura quatre anys", per Pablo Ortín https://t.co/vvJ61N0dSR https://t.co/yc1c01FscT
5hreplyretweetfavorite
BiarDigital Les persones majors o amb diversitat funcional tindran accés a una tribuna per poder seguir l'Entrà de Moros i Cris… https://t.co/Ra25Y6Cmsr
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital Sol·licitada una subvenció de 202.000 € per a la millora i modernització del polígon industrial de Biar… https://t.co/Qwsop9IzFc

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine