• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

Sé que no és molt original aquest encapçalament. Però és la veritat. Amb la caiguda de les primeres fulles de la tardor, dies cada vegada més curts i les primeres vesprades gèlides i ombrívoles, són una invitació per refugiar-se a casa i reflexionar sobre assumptes pendents que a un li sobrevolen pel cap.

Un d'aquests assumptes podria ser la notícia: "Els Franco s'atrinxeren al Pazo de Meirás". L'Ajuntament de Sada, A Coruña, on s'ubica el pazo (¿) que va ser d'Emilia Pardo Bazán, va aprovar reclamar a la Xunta de Galícia que retiri a la Fundació Nacional Francisco Franco (una associació que el PP va declarar d'utilitat pública!!) de la gestió de les visites i les hi traspassi al municipi. La família Franco, està obligada a obrir el pazo quatre vegades al mes després de la seua declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

El passat 18 d’agost, en plena canícula estiuenca, amb molts aficionats i aficionades amb el banyador o biquini posat i gaudint d’unes merescudes vacances, va començar a rodar el baló pels estadis de futbol espanyols. Un cop més, l’esport anomenat “rei”, tornarà a ser protagonista dels nostres més baixos instints antropològics, amb immenses alegries, però també, amb immenses decepcions. Ens tornarem a indignar amb els immorals contractes econòmics de molts dels seus protagonistes, però tot i això, els alçarem al capdamunt dels altars esportius més lluminosos. Ens escandalitzarem per un error arbitral que perjudique al nostre equip i aplaudirem els errors, per clars que siguen, de les estrelles que idolatrem com déus. Però tot aquest circ mediàtic, econòmic i esportiu, té els dies comptats tal com el coneixem hui.

La imatge dels veïns de Barcelona aplaudint espontàniament els Mossos d’Esquadra és genial. Més encara després d’uns anys en què el paper d’aquest cos policial ha estat molt qüestionat arran de casos que fan pudoreta, les coses com siguen. Ara, però, la societat s’ha tret el barret perquè, certament, s’ho han currat i és l’orgull d’un país. Els mitjans de tot el món així ho corroboren en fer del cos policial català un exemple de rigor i de faena ben feta. Enrere queden els casos Quintana, els maltractaments als calabossos o les agressions innecessàries. Sembla que la societat civil ha passat pàgina i ha abraçat els Mossos com mai havien fet, potser també en un intent de buscar i trobar elements de què sentir-se orgullosos davant la inoperància dels espanyolíssims de ponent.

"I ara, què?", per Sergi Barceló

Amb l’arribada de l’estiu els pobles es posen en marxa. L’oferta es dispara i pareix que no hi haja ni un sol cap de setmana sense cap compromís a què acudir: festivals de música, berbenes, festivitats de sants i marededéus, sopars populars i firetes d’estiu, les quals pareix que hagen de convertir-se en la gallina dels ous d’or dels pobles.

Continuació de l'article "Tornar l'espectacle a l'Ajuntament", que podeu consultar en el següent enllaç.

Ja que tinc calent l’ordinador, no vull deixar passar l’ocasió de comentar alguns aspectes de l’últim ple celebrat el passat 26 de Maig. I ho faig en contra del meu cardiòleg de capçalera, que ha observat pujades anormals en la meua tensió arterial cada vegada que em pose davant de l’ordinador per visionar els plens municipals que es pengen a la xarxa social. I, ja se sap, en aquests casos, el primer hauria de ser la salut. Però aguantaré alguns plens més. No molts.

Des de fa anys s'està treballant en aquest tema a Biar. Hi ha hagut un intent fallit , per diferents raons que no vénen al cas, amb el sistema Wifi.

Hi ha hagut algun intent d'alguna empresa privada, però sense èxit.

El físic Stephen Hawking diu que tot es pot explicar amb paraules i amb dibuixos. No seré jo qui contradiga tan llorejat i important investigador astrofísic. Però el que passa últimament en la celebració dels plens municipals és difícil d’explicar amb paraules i impossible de transcriure amb dibuixos, excepte si ens acollim a algun dibuix surrealista del geni Dalí.

El setze de setembre de l’any del Senyor dos mil onze va començar un nou capítol de la nostra vida, era un dia en què tots ens trobàvem inquiets i amb molts nervis, com si fórem xiquets de quatre anys enjogassats, i és que començava la nostra experiència a l’ I.E.S. Biar, qui sabia si ens tocaria la mateixa classe, qui sabia si faríem nous amics...

Quan tenia 7 anys ma mare volia apuntar-me a “solfa”. La seua il·lusió era que ma germana o jo haguérem aprés a tocar el piano, però estic segur que s’hauria conformat amb què algú dels dos haguérem reeixit tocant la caixa (amb tots els meus respectes cap a la caixa i cap als qui la toquen). No sé què deuria pensar ma germana de tot això en aquella època, però jo ja tenia prou amb els partits de futbol que organitzàvem cada vesprada en eixir d’escola; en això es basaven aleshores les modernes activitats extraescolars sense les quals, com tots sabeu, els xiquets dels 80 i dels 90 ens hem convertit en uns fracassats i en uns autèntics tarugos, i no com els d’ara.

La religió és una activitat privada. Tan respectable com qualsevol altra. Ni un àtom menys. Però ni un de més. Per això, els aparells institucionals pels quals una religió regula l’activitat dels seus fidels i les seues pròpies, configuren especifiques associacions privades. Amb els mateixos drets que qualsevol altre activitat: esportiva, cultural, econòmica o acadèmica. En tot cas, l’Església seria una institució de dret privat subjecta com les demés a la legislació pertinent i amb un paper purament moral i teològic.

Pàgina 1 de 6

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital Biar acull l'encontre de voluntaris de Creu Roja Joventut https://t.co/zaC4AE9Dkn https://t.co/4HfrAquVLa
BiarDigital Helena Vilar: "Tots som iguals però cadascú amb les seues capacitats" https://t.co/zRIMtRJzTL https://t.co/umbxRrzmJQ
BiarDigital "Política, coherència i aigua", per Josep Maria Pérez Romero https://t.co/NBpsuHzprx https://t.co/9QNrx98a8g
BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de setembre https://t.co/M67COfcZRW https://t.co/CNWNqLLg33
Julio Sanjuán - 3.1%
Magdalena Martínez - 10.9%
Joan Lluís Escoda - 9.4%
Ángel Troncoso - 4.7%
Asun Gregori - 58.9%
Cristina Hernández - 2.1%
Laura Valdés - 4.7%
A cap - 4.7%
Roberto Díez - 1%
José Soler - 0%
Mª Carmen Coloma - 0%
Ana Campos - 0%
Indiferent - 0.5%

Han votado:: 192
Está encuesta ya está cerrada on: Agost 13, 2017
Joomla templates by Joomlashine