• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

"I ara, què?", per Sergi Barceló

Amb l’arribada de l’estiu els pobles es posen en marxa. L’oferta es dispara i pareix que no hi haja ni un sol cap de setmana sense cap compromís a què acudir: festivals de música, berbenes, festivitats de sants i marededéus, sopars populars i firetes d’estiu, les quals pareix que hagen de convertir-se en la gallina dels ous d’or dels pobles.

Continuació de l'article "Tornar l'espectacle a l'Ajuntament", que podeu consultar en el següent enllaç.

Ja que tinc calent l’ordinador, no vull deixar passar l’ocasió de comentar alguns aspectes de l’últim ple celebrat el passat 26 de Maig. I ho faig en contra del meu cardiòleg de capçalera, que ha observat pujades anormals en la meua tensió arterial cada vegada que em pose davant de l’ordinador per visionar els plens municipals que es pengen a la xarxa social. I, ja se sap, en aquests casos, el primer hauria de ser la salut. Però aguantaré alguns plens més. No molts.

Des de fa anys s'està treballant en aquest tema a Biar. Hi ha hagut un intent fallit , per diferents raons que no vénen al cas, amb el sistema Wifi.

Hi ha hagut algun intent d'alguna empresa privada, però sense èxit.

El físic Stephen Hawking diu que tot es pot explicar amb paraules i amb dibuixos. No seré jo qui contradiga tan llorejat i important investigador astrofísic. Però el que passa últimament en la celebració dels plens municipals és difícil d’explicar amb paraules i impossible de transcriure amb dibuixos, excepte si ens acollim a algun dibuix surrealista del geni Dalí.

El setze de setembre de l’any del Senyor dos mil onze va començar un nou capítol de la nostra vida, era un dia en què tots ens trobàvem inquiets i amb molts nervis, com si fórem xiquets de quatre anys enjogassats, i és que començava la nostra experiència a l’ I.E.S. Biar, qui sabia si ens tocaria la mateixa classe, qui sabia si faríem nous amics...

Quan tenia 7 anys ma mare volia apuntar-me a “solfa”. La seua il·lusió era que ma germana o jo haguérem aprés a tocar el piano, però estic segur que s’hauria conformat amb què algú dels dos haguérem reeixit tocant la caixa (amb tots els meus respectes cap a la caixa i cap als qui la toquen). No sé què deuria pensar ma germana de tot això en aquella època, però jo ja tenia prou amb els partits de futbol que organitzàvem cada vesprada en eixir d’escola; en això es basaven aleshores les modernes activitats extraescolars sense les quals, com tots sabeu, els xiquets dels 80 i dels 90 ens hem convertit en uns fracassats i en uns autèntics tarugos, i no com els d’ara.

La religió és una activitat privada. Tan respectable com qualsevol altra. Ni un àtom menys. Però ni un de més. Per això, els aparells institucionals pels quals una religió regula l’activitat dels seus fidels i les seues pròpies, configuren especifiques associacions privades. Amb els mateixos drets que qualsevol altre activitat: esportiva, cultural, econòmica o acadèmica. En tot cas, l’Església seria una institució de dret privat subjecta com les demés a la legislació pertinent i amb un paper purament moral i teològic.

L’entitat de la llengua és un aspecte de la realitat que a pesar de ser eludida de vegades, hem de ser conscients que està present en la nostra societat. Com bé va dir Carme Junyent: “Si les llengües no moren de mort natural, hi ha maneres de matar-les o d’induir-les al suïcidi”. A partir d’aquesta afirmació, entenem que part de la responsabilitat de l’extinció d’una llengua recau en nosaltres.

Des que érem menuts ens han dit 'sou la generació millor preparada d'Espanya, segur que en acabar els estudis se us rifen', i que més? Han estat tota la vida fent-nos creure una mentida. Sempre s'ha dit que com més preparació tinguérem, més estudis, més idiomes... més possibilitats tindríem de treballar. I, què ens em encontrat?

"No calia", per Sergi Barceló

Mira que li he pegat voltes al tema sobre si escriure o no escriure res, però ja sabeu, si calle rebente; de més a mes, si ara no dic res, el capità moro d’Acoi de fa uns anys no m’ho perdonaria. Espere que ningú s’ofenga per les meues paraules i m’agradaria que s’entenguera el to; qui em coneix sabrà captar el que diré.

Pàgina 1 de 6

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital Desenes de persones es concentren en solidaritat amb les víctimes de Barcelona i Cambrils https://t.co/XA5GMxR737 https://t.co/ggnt9cJrA2
BiarDigital Convocada una concentració de solidaritat amb les víctimes de l'atemptat de Barcelona https://t.co/hj7XIGhVia https://t.co/F7od71Ih10
BiarDigital La Vuelta Ciclista a España passarà per Biar el pròxim 26 d'agost https://t.co/ahL3iy7i6X https://t.co/EBebVuDlL5
BiarDigital El Biarense convoca una reunió informativa per a formar els equips de benjamí,infantil i aleví… https://t.co/mB7BmlrDlL

Enquesta

Molt positiva - 11.3%
Positiva - 9.7%
Decepcionant - 33.9%
Ni bé ni mal - 3.2%
Negativa - 16.1%
Molt negativa - 21%
Indiferent - 4.8%

Han votado:: 62
Está encuesta ya está cerrada on: Juliol 30, 2017
Julio Sanjuán - 3.1%
Magdalena Martínez - 10.9%
Joan Lluís Escoda - 9.4%
Ángel Troncoso - 4.7%
Asun Gregori - 58.9%
Cristina Hernández - 2.1%
Laura Valdés - 4.7%
A cap - 4.7%
Roberto Díez - 1%
José Soler - 0%
Mª Carmen Coloma - 0%
Ana Campos - 0%
Indiferent - 0.5%

Han votado:: 192
Está encuesta ya está cerrada on: Agost 13, 2017
Joomla templates by Joomlashine