Previous ◁ | ▷ Next

Albert Vilaplana: "Si alguna vegada hem sigut un gueto cultural o de resistència, eixir del gueto és el millor que ens pot passar"

Kontaminació és una banda local amb components de Biar i Ibi que practiquen un estil entre el rock, l’ska i el reggae. La sola desgastada del viatge ha provocat una sèrie de canvis pel que fa als membres, el nom i l’estil. Amb tot, i després de dos discs i una maqueta, continuen somrient i han publicat dos clips, avançament dels camins que els queden per recórrer. El passat divendres sant ens vam trobar al seu local d’assaig amb cinc dels actuals integrants com són Albert, Juan, Carlos, Eloy i Alberto “Carpanta”. El grup el completen Héctor i Ernest. Els vam entrevistar per aprofundir sobre els canvis que han portat el grup fins el moment actual i els aprenentatges que han recollit durant aquests anys, però també sobre la situació política i l'escena musical. Una entrevista necessària, que ja tocava fer a un dels grups musicals de què gaudim a Biar.

Heu passat de dir-vos Kontaminació Akústika a Kontaminació. De tenir onze membres heu passat a ser un grup format per set persones. Per què s’han produït aquests canvis?

Albert: El tema del nom feia temps que ens el plantejàvem, sobretot per inèrcia, perquè de Kontaminació Akústika el que més es quedava era Kontaminació, o “Los Konta”, que ens diu algú amb estima. Vam decidir que era més pràctic i estètic. Dins la banda, se n’han anat quatre membres i ha vingut ell (Carlos) ha substituir a Sergi a la guitarra. Va ser una manera de canviar seguint sent el mateix.

Per quina raó s’han produït els canvis en els membres del grup?

A: Sobretot per prioritats. Portem molts anys tocant i, per exemple, Sergi s’ha casat. De vegades és difícil compaginar-ho tot, anar al mateix ritme, voler el mateix. Com tots els camins en la vida, uns van per un costat i altres van per l’altre.

En quin punt us trobeu ara mateix com a grup?

A: En un punt que ens dóna perspectiva, després de rodar aquests anys, haver gravat dos discs i haver estat en la primera experiència semi-professional amb Suport Produccions. Ja hem fet cert camí i podem girar-nos, mirar-lo i saber què ens agrada i què no. Això ens motiva molt a l’hora de seguir. Una de les coses que fan que aquest punt en el que ens trobem siga molt interessant és haver fet el canvi a MareaRock Management, que ens està donant una relació i unes sensacions molt bones a l’hora de treballar i, sobretot, molta confiança.

Com a projecte heu agafat una via diferent, amb més ganes i tot l’aprenentatge d’aquests anys.

A: Dins l’eclecticisme que hi havia, que de vegades de tant variat se’ns anava cap a coses molt disperses, ara hem aconseguit ajuntar-ho.

Com han influït aquests canvis en la vostra música?

Juan: Canvis hi han hagut, i moltes influències. Com ha dit Albert, darrere de tots els concerts que duem, tots els grups que han passat i estan pel panorama musical influeixen. Sentim molta música i al final acabem fent coses que ens sorgeixen en el moment. Ens deixem llevar en eixe aspecte.

Alberto “Carpanta”: Mirar el camí enrere i saber els errors, què agrada i què no. Que et trobes més còmode fent.

Carlos: Sempre he sigut fan del grup, ho he vist des de fora. Al entrar, és com “des de baix de l’escenari açò és el que més m’ha agradat i açò el que menys”. A la vegada Albert i jo sempre hem sigut amics, hem tocat la guitarra junts, ens agrada molt. És eixe punt de dir, ei, per ací anem super guai, a la gent li agrada, anem a provar. El punt ara ja no és tant de transició perquè sí hem fet un canvi, ja no hi ha dolçaina. Però sí, mirar cap enrere està funcionant.

Després d’haver gravat dos discs, Vestits amb paraules noves (Autoeditat, 2014) i Voraviu (Suport Produccions, 2016), ara heu tret dues cançons. “Octubrei “Com sempre. Són l’avançament d’un nou disc?

A: Aquestes dos cançons són el primer tast, no un avançament del CD sinó uns temes que teníem en ment. Vam voler aprofitar el moment de començar per plasmar-ho, i dir per ací aniran els tirs. No vol dir que això marque els patrons del que ve, però les sonoritats sí.

J: És com un experiment amb els sons, un procés de transició i d’adaptació al nou canvi.

“Octubre” està estretament lligat amb l’actualitat política catalana, però d’una manera genèrica també es pot relacionar amb altres lluites. D’on us naix la necessitat de fer aquesta cançó?

C: Estàvem una nit Albert i jo fent birres i el què estàvem vivint tots els dies, el què escoltàvem, era el tema constant durant el més d’Octubre, la nostra realitat en primera persona. Era molt fàcil i evident que havíem de fer la cançó i parlar-ne d’alguna manera. Albert va arribar un dia amb eixa lletra i vam dir, mola.

A: Esta cançó a Facebook ens ha costat insults molt divertits, hi ha penya amb molt de temps lliure i originalitat. I ho valorem, valorem l’insult.

Eloy: Els haters són els millors.

A: Està molt guai perquè es crea debat, no sé si arriba a ser un debat sa, però almenys es crea. No sé si en persona hi haurien espases...

Quina dificultat o perspectiva heu trobat a l’hora de fer eixa cançó com a gent del País Valencià que viu a Catalunya. Us ha suposat algun problema?

A: No, al revés. Supose que la gent ho valora fins i tot, que els valencians ens sentim identificats en el que ha passat i reaccionem i cantem, que és una manera d’expressar les sensacions que té una persona o col·lectiu. El mes d’Octubre va ser molt intens, sobretot l’1 d’Octubre i la violència policial va ser el què ens va despertar, perquè vam estar en primera persona al costat de la gent que volia votar. Ell (Carlos) per exemple sí que podia votar, jo no, perquè no m’he empadronat, encara tinc el metge ací. Tot el que vam viure eixe dia va ser molt emocionant per una part però també molt dur. Estar en els col·legis... per sort on vam estar nosaltres no va haver-hi càrregues, però veure a les notícies tot el que estava passant... no se’ns oblidarà en la vida.

La cançó ha sigut com un crit del que està passant.

C: Pel videoclip d’aquesta cançó volem agrair també al col·lectiu Fotomovimiento, uns companys de Barcelona que es dediquen a retratar els moviments socials des de fa molts anys. Vam coincidir amb ells l’1 d’Octubre, vam estar treballant junts i a partir d’ahí ens van cedir les fotografies per fer el vídeo i ho agraïm.

A: Sempre ens agrada deixar patent, com has dit, que es pot entendre com un fet més genèric, perquè al final la cançó parla de prendre els espais com un lloc de lluita col·lectiva i canvi popular, que al cap i a la fi és el que es demana, ni més ni menys.

Està inspirada en l’1 d’Octubre però es pot aplicar a moltes més situacions i la gent la pot fer seua en diferents contextos.

A: Sí perquè al final els patrons de la repressió policial i de la violència de l’Estat es repeteixen. I la reacció sempre és omplir els carrers.

Amb “Com sempre” seguiu amb les metàfores tèxtils, presents en els vostres anteriors treballs. Pot ser aquest el fil conductor dels vostres missatges?

A: La veritat que sí. Moltes vegades naix com tot, sense voler. Escric les lletres, vaig fer filologia catalana i això em marca a l’hora d’escriure. Salvador Espriu va ser una referència del que llegia durant aquell temps, sobretot al primer disc, i “Vestits amb paraules noves” és un vers del seu llibre “El caminant i el mur”, que és també una cançó que parla sobre el seu llibre. Ell utilitza molt la metàfora del mur, que també ens hem quedat, i la de la roba. A més, la roba ens pareix que és de tots, un símbol d’humilitat i pobresa, quan s’ha parlat a les cançons d’estar vestit i estar nu, d’haver de refer les coses que tens perquè no en tens altra.

Ja són quatre anys des del primer disc, i alguns més des que us vau formar com a grup. En tot aquest temps quin és el millor record que guardeu?

E: Quan vam gravar la primera maqueta “I això per què?” . Vam haver de fer metxeros, el nostre propi verkami i automecenatge per poder comprar-nos una taula de mescles de quatre canals, uns quants cables i quatre micros. Amb això i sense tindre ni idea de masteritzar, ni de gravar ni res ens vam posar a la feina en el local d’assaig i d’allí va eixir la primera feina del grup. Sempre ha sigut poc a poc, buscar-nos les castanyes per veure com podem sonar millor.

C: La resposta evident seria el primer concert, que va ser super gran, a Castelló, amb molta gent baix. A més, tampoc tenia molta experiència dalt de l’escenari. Repensant, potser, el millor moment o moments serien les vesprades a ma casa a Barcelona composant amb Albert. Això m’ha fet estar ací hui.

J: Nosaltres pràcticament portem des dels setze anys junts. Al final és com els amics que queden per anar al cinema o fer-se una cervesa, nosaltres fem açò. A dia de hui seguim fent-ho, ens falta la gent que ens falta però seguim fent-ho. I tot apunta que seguirem també.

A.C: No sabria dir-te quin és el millor record que guarde perquè en tinc molts bons. Les cases a que hem anat, viatges de cap de setmana, ens ha donat coses molt bones que no podria quedar-me amb una, però si ens posarem una vesprada tindríem anècdotes per parar un tren.

A: O per fer un llibre, el què passa que no el compraria ningú. Al final el millor és la sensació de tot. Concerts mítics com el del Festivern, en un escenari on has volgut anar tota la vida del senyor. Puges i està ple, la gent s’ho passa bé i respon i flipes en colors perquè són sensacions que mai has viscut. Mai has tocat davant de tanta gent, en un escenari tan guai i una cosa tan emotiva. Damunt hi ha no sé quants col·legues baix...en un escenari que han pagat en part les nostres famílies i després nosaltres quan treballàvem.

Sabríeu trobar algun record amarg?

A: Sí, per exemple quan el Partit Popular (PP) de Sant Joan i “l’Información” ens van traure a la meitat del periòdic en primera plana qüestionant el nostre compromís polític i ideologia d’una manera que estava fora de context totalment. Molt exagerada i amb declaracions que se n’anaven de mare.

Molt actual per altra part també criticar la ideologia dels grups i les seues formes d’expressar-se.

A: Sí, ha sigut una constant i una tradició al País Valencià que per sort s’està perdent. Com totes les tradicions, costa d’anar-se’n.

I ara, amb vosaltres dos (Albert i Carlos) que esteu a Barcelona, com ho feu per assajar i comentar el dia a dia del grup?

C: Donant molts diners a Renfe totes les setmanes.

Aguantant retards...

A: Que baixen el preu per favor.

E: Com les parelles, per Skype

C: Lo de que el Corredor Mediterrani vaja per Madrid és un poc raro...

J: Organització, al final setmanalment fem Skypes i ens passem hores parlant i parlant. Després també amb les xarxes socials i marquem dates per a quedar.

Els membres de Biar assageu també sense ells o és una cosa poc productiva?

J: No, són assajos diferents en què el que es tracta és de polir cosetes per quan estem tots.

Que heu aprés amb aquesta maduració dins del circuit musical?

E: A tocar la guitarra. Tots hem après a tocar el nostre instrument gràcies al grup.

J: Et creues amb gent que són mestres. Des d’ací volem enviar també una salutació a Sam, el nostre productor, perquè ens ha ensenyat moltes coses, a nivell individual busca la batalla de com poder millorar. Cada escenari i gravació ha sigut un aprenentatge.

Per acabar, quins són els pròxims concerts on us podrem veure actuar?

A: En abril en tenim tres, el dia 7 a Millena, no confondre amb Villena, on vam tocar la setmana passada per primera vegada i va estar molt guai això, després de tant de temps poder tocar allí. Toquem el 14 d’abril al MareaRock que serà una passada perquè tanquem el festival, així que vos esperem allí a tots. I després el 22 d’abril que serà un concert diferent perquè toquem el diumenge a Ca Pinet, un bar molt mític que estava abans a Tàrbena i ara està a Alcalalí, un fortí de la resistència valenciana. Després tocarem el 9 de juny a les Trobades de Biar, i també ens veurem per l’Iboga i algun altre lloc que anunciarem poquet a poquet.

Hi haurà oportunitats per a veure-us pròximament.

A: Sí, estem molt contents perquè després de fer este mini canvi, que te la jugues a que vaja bé o malament, la resposta ha sigut prou guai. Estem satisfets perquè podria haver sigut tot el contrari i haver-nos pegat de boca en terra. Hem trobat algo a lo que seguir i que ens motiva perquè és el fonamental. Sempre es gasta la metàfora de la carrera de fons però és més que això, i ens pesa el cul.

E: Amb ganes i voluntat s’acaba aconseguint el que vols. El cas és no deixar-ho.

Eduard: Tenia una última pregunta, heu comentat que algunes de les lletres de les vostres cançons estan lligades a un missatge polític o reivindicatiu. Si obrim el focus a nivell de País Valencià, la música en valencià s’ha unit a un missatge nacionalista o valencianista. Penseu que es pot fer música en valencià no necessàriament amb contingut polític, com es puga fer en castellà, anglès o qualsevol altra llengua?

A: Evidentment. És molt personal perquè hi ha grups que les seues lletres parlen de moltes coses, més sentimentals o emocionals, i després a banda tenen un compromís polític que no es veu reflectit en les lletres. A vegades sí són les lletres i el compromís. És com tot, com a mínim no es pot jutjar per no fer-ho, com a l’art, cadascú l’interpreta com vol. Si eres pintor pintes el que vols, si eres escriptor escrius el que vols. Sí que és cert que darrere dels fets artístics hi ha un cert compromís en el teu temps, no se com dir-ho que no sone molt grandiloqüent. Per a nosaltres és natural, si les lletres diguérem que són com fotos, fer-li fotos a moments que ens marquen com a persones. Contínuament, per desgràcia, passen coses que ens marquen com a persones a nivell polític.

A fil d’això, fins i tot, hi ha un debat present sobre la etiqueta “música en valencià”. Es parla molt que no és operativa perquè cadascú fa un estil i el valencià és la llengua en què t’expresses. Està superat.

A: Tot això està caient. Nosaltres abans entràvem molt en eixe clixé. Érem el típic grup que fèiem una base d’ska i teníem una dolçaina, per tant teníem totes les papeletes d’entrar dins d’eixa caixa. Sobretot a partir d’eixir grups com Zoo, El Diluvi, Smoking Souls o Aspencat, quan va començar a fer música electrònica, eixa etiqueta es va quedar curta. Perquè música en valencià què és?

Grups que no tenien res a veure entre sí més enllà de la llengua.

E: Com si parles de música en castellà. És una etiqueta que ja no es sosté

A: Mi sostingut té una cançó que parla de la riuada que se’n va anar per València en pla risa. La gent ara ja fa de tot. I això és símptoma de normalitat primer, i sobretot de perdre la vergonya. Que moltes voltes els valencians tenim vergonya de ser-ho...

O poca vergonya.

A: Poca vergonya en tenim sempre.

Eduard: Per tant penseu que el panorama musical valencià gaudeix de bona salut?

E: Cada any ixen nous grups i amb molta qualitat. La veritat és que està interessant el panorama.

A: En eixir Àpunt en la televisió serà un canvi substancial, perquè ens hem passat molts anys de Canal 9 que per una vegada que eixia Obrint Pas, Francisco eixia setanta-set. En la visió sobre la realitat dels últims anys, sobretot entre la joventut, el contrast és brutal. Abans era una cosa més política i ara és més genèric. Sempre hi ha que alegrar-se que, si alguna vegada hem sigut un gueto cultural o de resistència, eixir del gueto és el millor que ens pot passar.

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Mitjà

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "El bicentenari de Karl Marx (1818-2018)", per Josep Maria Pérez Romero https://t.co/zB1Om2XBUJ https://t.co/3tp2tAMZ7O
21hreplyretweetfavorite
BiarDigital La proposta del PP de gravar amb una taxa l'accés a la piscina municipal i la polèmica amb un comunicat popular mar… https://t.co/nwDIXuciZY
21hreplyretweetfavorite
BiarDigital José Javier Palazón: "Tot el món ens coneix i creem un vincle del policia al ciutadà que va un poc més enllà del qu… https://t.co/RyDMsUv0iH
BiarDigital Més de 30 persones busquen impulsar un Fòrum per a l’ocupació, el desenvolupament local i l’empresa a Biar… https://t.co/DjSVQ34qu1

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine