• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Miguel J. Martínez “Viriato”: “No cal entendre de música, saber solfeig o tocar un instrument, per sentir alguna cosa amb la música”

Ja fa un bon grapat d’anys que les Jornades Trombonístiques es celebren a Biar. Això ha fet que el nom del nostre poble estiga en boca de tots al món del trombó, en paraules de Miguel J. Martínez “Viriato”. Ell forma part de 2i2quartet, el grup que hi ha al darrere de l’esdeveniment musical que cada estiu té lloc al nostre poble. Amb ell conversem de la relació de Biar amb la Música i la Cultura amb les jornades com a pretext tot aprofitant el final de l'estiu, on es desenvolupen les Jornades com un dels esdeveniments culturals que es realitzen a Biar.

 

Què és per a tu la música?

Al món de la música estic des de xiquet. M’aguelo per part de mare, de Sax, era trompetista. Després, en aquella època no hi havia tantes opcions d’assignatures extraescolars, però sí teníem la banda de música del poble i la seua escola. Els inicis et fan sentir i estimar la música. A nivell general t’apropa a qualsevol art, que pugues veure qualsevol pintura, música o color i et crea una atracció. Ara treballe en l'Orquestra de la Comunitat de Madrid, a banda d’estar amb 2i2quartet, la zona lúdica on faig el que vull amb els meus companys, i després està la part laboral que és l'orquestra, on sí que disfrutes perquè estàs fent música i creant coses però és un treball com el que està tots els dies a la fàbrica amb la màquina o és administratiu i està amb el seu ordinador. És veritat que es perd un poc l’aspecte emocional, encara que després a un concert sí que es crea. És molt bonic acabar de fer feina i que t’aplaudisquen. De normal és una feina agraïda.

 

Vols dir que et guanyes la vida de la música, clar.

Sí, jo visc de la música. He tingut la sort de guanyar una oposició, també m’ho he currat i he fet els meus estudis. Hui per hui és molt costós tindre el meu lloc de feina i em puc sentir afortunat de tot el que he pogut aprendre i estudiar. La sort compta perquè açò no és una ciència exacta on dos més dos fan quatre. Un dia puc tocar molt bé i a qui m’està escoltant no li ha agradat i un altre dia puc tindre un estat d’ànim no tan motivat i eixe dia toca la campana i guanyes la oposició. Depèn del moment, no és matemàtica pura. Al final la música m’aporta una atracció, com quan t’enamores d’una persona o veus alguna cosa i ho vols tindre. Sempre vas buscant coses perquè eixa atracció mai es perda.

02

Has comentat que 2i2quartet és la part lúdica de la música. Com vau decidir ajuntar-vos i fundar el grup?

El grup es va fer en l’any 2000, quan jo tenia vint anys. Anàvem a l’acadèmia Spanish brass a Vila-real a estudiar junts, amb els mestres Indalecio Bonet i Carlos Gil, apart dels nostres estudis en el conservatori. Ja ens coneixíem perquè som d’ací però vam fer bona amistat. Coincidia que hi havia proves per a la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i vam decidir quedar a Castalla, d’on és Francisco Juan, un dels components fundadors del grup, per estudiar, veure el repertori... com quan quedes amb un company per estudiar un examen. Sa mare ens va fer uns gaspatxos, vam passar un bon dia i després vam tocar uns quartets de trombó junts. “Perquè no fem un grup?” A partir d’ahí ens vam ajuntar, ens va agradar, i al 2001 vam guanyar un concurs anual que organitza Joventuts Musicals d’Espanya. També vam decidir fer un curset cada any, des del 2001, a nivell pedagògic, érem joves però teníem inquietud per transportar els nostres coneixements. Al principi era molt elemental i aprofitàvem per portar altres mestres i que els alumnes els conegueren. Poc a poc això ha anat creixent fins al punt que encara tenim el grup, tenim tres treballs discogràfics gravats, em tocat en sales molt conegudes a nivell nacional i internacional, perquè també hem estat de gira per l’estranger. Aleshores hui per hui aquesta part lúdica et fa créixer musicalment perquè ixes de l’encasellament simfònic per fer un altre tipus de música i estar dins d’un grup d’amics on pots fer el repertori que vols, aprendre coses i treballar obres que alguns compositors escriuen per tu. Serveix per evadir-se del dia a dia del treball.

 

Coneixem 2i2quartet per tu, pel curs formatiu i per les les jornades trombonístiques, a banda d’això feu altres activitats ?

Sempre ha sigut difícil per les feines. Ha coincidit que estudiàvem junts però també hem realitats tots estudis en l'estranger, jo per exemple he estat tres anys estudiant a París i el grup ha continuat estant. No hem deixat de fer els cursos i els concerts. Ara per sort, per feina, els quatre components estem a Madrid. Kiko ha estat molts anys contractat a la Orquestra de Radiotelevisió Espanyola i ara ha anat al món militar, primer com a suboficial, i actualment com a oficial, de fet és l'únic músic instrumentista militar que ostenta este càrrec. Juan Carlos Matamoros és el solista de la Orquestra Nacional d’Espanya. Álvaro Martínez és trombó a l'Orquestra de la Comunitat de Madrid on treballe jo també. Estem a Madrid i és més fàcil coincidir i veure’ns. Dos voltes al mes ens veiem i amb concerts propers ens podem veure tots els dies.

 

Com va néixer la iniciativa de fer les Jornades Trombonístiques a Biar?

Ve en paral·lel a la formació del grup. El primer curs encara érem joves i el va fer Indalecio Bonet, el nostre mestre a l'acadèmia, i nosaltres formàvem part de l'alumnat. Ens vam quedar a l’hospederia, que acabaven de construir, de fet la vam estrenar nosaltres. L’any 2001, amb un any com a grup, vam decidir fer un curs als alumnes que teníem de les escoles de música. Després, per circumstàncies, les vam fer a Castelló de la Ribera, el poble d’un xic que també formava part del grup, del 2002 al 2006. A Villena comença el format real de les Jornades Trombonístiques. Tenim molta amistat amb Paco Soler, de Villena, que també volia fer un curs de trombó i vam decidir ajuntar-nos per fer-ho junts. Va estar prou involucrada la Universitat d’Alacant (UA) i continua estant-ho. Els anys 2006, 2007 i 2008 vam estar ahí i van començar a vindre solistes internacionals. Per problemes que hi va haver, el 2009 vam vindre a Biar amb el mateix format perquè ací també hi havia seu universitària. Va ser prou ràpid perquè es va haver de suspendre i nosaltres no volíem deixar de fer-ho. Em vaig encarregar de parlar amb l’equip de govern, en aquell moment del Partit Popular amb Emilia a Cultura, i no va haver cap problema. A partir d’eixe any fins hui, el 2017, portem 9 anys seguits a Biar, i 17 anys fent-se els cursos.

04

Però el format de concerts al carrer no comença tan prompte.

No, això comença en Villena el 2006. Era més xicotet i fèiem un concert els mestres i els alumnes només. A Biar ha anat creixent fins eixe festival de concerts paral·lel que es fa dins del curs molt més engrandit. Això també és un problema perquè cada any has de portar més perquè la gent es continue motivant i venint. Com més sucre més dolç. Et sents obligat a tirar una cullerada més de sucre i arriba un moment que any rere any costa superar-se. Per això agraïsc molt als col·laboradors, perquè necessitem molts diners i molt de suport. La gent coneix Biar gràcies al format que nosaltres fem i al quartet. El nom de Biar dins del món del trombó està molt en la boca dels músics. Apart veiem que al festival de concerts cada any ve més gent i aprofita per estar a Biar i veure els concert en lloc d’agafar l’hotel a Alacant.

03

 

Després del recorregut històric per les Jornades Trombonístiques i la necessitat de millora ens centrem en les d’aquest any. Com les valores?

He de dir que bé i és normal que ho diga. Ma mare diu que la paren al supermercat per donar-li la enhorabona. Els meus companys ho viuen menys perquè són d’altres poblacions i quan acaba el concert se’n van. Amb els concerts tota la gent està contenta. La Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana va ser impressionant. Jo estava esglaiat perquè este tipus d'escpectacle o formació no és habitual al poble de Biar, i el públic va respondre de forma exemplar, amb un silenci sepulcral quan de normal amb la plaça plena sempre hi ha sorolls. Era l’únic concert que com a organitzadors estàvem més esglaiats perquè normalment portem grups de xicotet format i venien 85 músics. Dimecres amb nosaltres també hi havia molta gent, en un espectacle nou (JázzSico) de fusionant la nostra música clàssica i de cambra amb la improvisació del jazz del nostre amic Paco Soler. Dijous va vindre Rita Payés, Joan Chamorro i Josep Traver. Chamorro és el més conegut perquè de fa anys té un projecte amb xiquets en què comença a ensenyar música molt centrat en la improvisació dins del jazz. Rita Payés té 17 o 18 anys ara mateixa i va fer un espectacle que va agradar molt a la gent. Divendres va ser el Festival del Cooperativisme que conincidia amb les jornades i a l’inici del festival que coincidia amb les jornades van fer els alumnes i vam fer l'entrega de diplomes.

 08

I pel que fa als cursos?

Van estar bé. És veritat que vam tindre 8 alumnes, un número bo però reduït. Tot i que és només un curs de trombó, no de música en general o de metalls, i tampoc busquem molts alumnes. Som un grup de trombons i fem un curs de trombons. El màxim sempre han sigut 12 o 13 alumnes, tampoc es tan gran la diferència. Ha vingut gent de la contornada, però també de Madrid, Burgos i Albacete. Com a professor convidat hem tingut a Santiago Blanco, trombó solista a l’Orquestra Simfònica de Navarra. Ell és gallec i l’hem pogut conèixer. Últimament estem apostant més per portar solistes espanyols. El món trombonístic en Espanya per sort ha pujat molt, estem molt presents a nivell europeu i a Estats Units. L'escola de trombó espanyola està en creixement i podem estar orgullosos del nivell, per això ens aprofitem de la situació i ho podem donar a conéixer als alumnes.

07

Què aporten les jornades a Biar?

A nivell d’alumnes ha vingut gent de tota Espanya i també estrangera, incloent els professors (França, Rússia, Romania, Méxic, etc...). T’adones que el curs es coneix en molts llocs. Les xarxes socials també ajuden molt en un món globalitzat. A nivell de concerts intentem portar coses noves i pujar el nivell. Encara que el nivell artístic sempre ha estat a l'altura, independenment de que agradara més o menys. Tot este embolic que he contat porta el nom de Biar a boca de tots, un poble de 3500 habitants que no ix en molts mapes. A molts pocs llocs de la Província d’Alacant es pot fer un festival de concerts d’aquest calibre. Mentre tinguem ganes i forces, il·lusió i l’atracció per la música que he comentat ho seguirem fent.

 

La música en general què aporta al nostre poble?

Encara que no ens donem compte la música està molt present en qualsevol lloc. Ningú es dóna compte i és un problema de fons, tenim un tipus d’educació que no crea l’ànim de l'educació musical i artística. Espere que algun dia canvie. La cultura, pot quedar egoista perquè em dedique a això, és molt secundària quan hauria de ser principal. La cultura és un signe d'identitat de la societat. Sense cultura no hi ha educació i sense educació no hi ha cultura. No tenim la música tan en compte perquè no ens han educat per poder fer-ho. A nivell de poble sempre hi ha hagut banda de música, hi ha escola de música, tens la colla de dolçaines, els cors que cadascun al seu nivell funcionen. La música està present a qualsevol festa, quan mires la televisió a les bandes sonores de les pel·lícules, que no valen res sense música. No cal entendre de música, saber solfeig o tocar un instrument, per sentir alguna cosa amb la música. “És que no tinc oído” Sí en tens perquè estàs escoltant-me. La música, sense més, sempre transforma alguna cosa dins teu.

Per contra en altres països la valoració del professional de la música és major, gràcies al suport que es dóna a l'educació i la cultura en la societat.

06

 

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anuncinats, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Inicieu sessió per enviar comentaris

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital Biar acull l'encontre de voluntaris de Creu Roja Joventut https://t.co/zaC4AE9Dkn https://t.co/4HfrAquVLa
BiarDigital Helena Vilar: "Tots som iguals però cadascú amb les seues capacitats" https://t.co/zRIMtRJzTL https://t.co/umbxRrzmJQ
BiarDigital "Política, coherència i aigua", per Josep Maria Pérez Romero https://t.co/NBpsuHzprx https://t.co/9QNrx98a8g
BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de setembre https://t.co/M67COfcZRW https://t.co/CNWNqLLg33
Julio Sanjuán - 3.1%
Magdalena Martínez - 10.9%
Joan Lluís Escoda - 9.4%
Ángel Troncoso - 4.7%
Asun Gregori - 58.9%
Cristina Hernández - 2.1%
Laura Valdés - 4.7%
A cap - 4.7%
Roberto Díez - 1%
José Soler - 0%
Mª Carmen Coloma - 0%
Ana Campos - 0%
Indiferent - 0.5%

Han votado:: 192
Está encuesta ya está cerrada on: Agost 13, 2017
Joomla templates by Joomlashine