• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Siv Wikberg: “Estic molt contenta amb l’acollida per part dels veïns i veïnes, ens van tractar molt bé i hi ha molt bon rollo.”

En esta nova entrega de ‘Biaruts d’adopció’ ens anem fins al país dels 1.000 llacs, Finlàndia, de la mà de Siv Wikberg. Ella ha triat Biar per a viure amb la seua família i l’ha fet seu. Actualment és molt coneguda i volguda per tots els veïns i veïnes de Biar.

 

Quant de temps portes a Biar?
El pròxim 5 d’abril compliré 10 anys en Biar.

“Compliré 10 anys en Biar”

 

Conta’ns d’on vens i com és el teu lloc de naixement.

Jo sóc finlandesa, encara que molts pensen que sóc noruega, però eixe era el meu marit.

Sóc d’un poble a uns 54km de Helsinki que es diu Ingå. És un poble xicotet que compta amb uns 5.000 habitants a l’hivern i que en estiu es dupliquen per tota la gent que va a estiuejar. És un poble a prop de la costa.

Quan jo era jove vaig anar a Helsinki, on vaig viure un any. Després vaig anar pujant cap al nord on vaig estudiar cuina, i més tard vaig continuar pujant fins anar al Cabo Norte, on vaig estar vivint prop d’un any. Allí treballava a una fàbrica de pesca. Hi havia molta gent jove que venia de molts llocs. Va ser una experiència increïble! Tenia uns temporals molt salvatges, hi havien setmanes que no podíem eixir de casa per risc de que l’aire se’ns emportés!

Després d’aquest any vaig tornar a Finlàndia i un poc més tard vaig anar a Oslo (Noruega), on vaig estar visitant diferents llocs del país fins acabar en Haugesund, el poble del meu marit, d’uns 32.000 habitants.

“Jo sóc finlandesa, encara que molts pensen que sóc noruega”

 

 Ingå, Finlàndia.

 

Per quina raó vas vindre a Biar? Què és el que vos va fer decidir-se?

Al conèixer a Håkon vam començar a viatjar a Espanya, ja que els seus pares tenien un apartament a Torrevella.

Com que a Noruega els xiquets comencen l’escola als 6 anys vam començar a mirar on volíem viure, ja que no volíem que Emma, la nostra filla, canviés d’escola. Per internet vam veure una foto de Biar, un camp ple de roselles i el castell i la serra al fons. Ens va agradar molt i en un dels viatge a Torrevella per l’aniversari del meu marit vam vindre a visitar Biar. No sabíem que hi havia un poble que acompanyés a la foto que havíem vist, va ser tot una sorpresa! Veient el poble vaig entrar en una botiga i vaig preguntar pels serveis bàsics que oferia Biar, com l’escola, i ens va agradar que fins i tot Emma podria anar a l'institut sense canviar de poble. També vam comparar els preus de les cases amb els de la costa i eren prou més barats en eixe moment.

Ens va agradar tant que a la nit, al tornar a Torrevella, quasi sense parlar-ho, vam decidir anar a Biar a viure.

“Tant el meu marit com jo sabíem que volíem vindre a Biar a viure”

 

03Menjar típic de Finlàndia i Noruega (salmó).

 

Com es vas sentir al vindre? Què és el més difícil que vau passar a l'instal·lar-se a Biar?

Vam viure en diferents vivendes abans de tindre la nostra casa i estic molt contenta amb l’acollida per part dels veïns i veïnes, ens van tractar molt bé i hi ha molt bon rollo. Si me’n vaig de viatge sé que algú estarà pendent de que no passe res, perquè sempre hi ha gent pel carrer.

Una cosa difícil podria ser un dia que vam pujar Håkon i jo a escalar al Frare amb la furgoneta que teníem. Vam aparcar i la furgoneta la vam deixar oberta, ja que estàvem quasi al costat. Quan ens vam donar compte estava la Guardia Civil mirant l’interior de la furgoneta i a l’anar a parlar amb ells i preguntar què passava ens van dir que els vehicles aparcats no podien deixar-se oberts. Ens vam demanar la documentació, però sols el meu marit portava el carnet de conduir. Al meu país no acostumem a portar-la quan eixim una estona a la serra, així que ací tampoc la portava. Hem van reganyar per això i des d’aleshores sempre la porte en mi.

 

 “Estic molt contenta amb l’acollida per part dels veïns i veïnes, ens van tractar molt bé i hi ha molt bon rollo.”

04

 ngå, Finlàndia.

 

La teua família i tu, coneixíeu a algú abans de vindre?

No, quan vam arribar no coneixíem a ningú, però de seguida vam començar a conèixer a la gent.

“De seguida vam començar a conèixer a la gent”

05

Langefoss, Noruega.

 

Què és el que més t’agrada de Biar i el que menys?

El que més és la natura que l’envolta, el poble que és molt bonic i es manté molt bé, a pesar d’algunes intervencions que han fet últimament que no han estat molt encertats.

El que menys pot ser l’horari que es porta ací. En Finlàndia i Noruega mengem i se n’anem a dormir molt prompte, i ací es fa tot molt més tard.

“El poble que és molt bonic i es manté molt bé”

 Haugesund, Noruega.

 

Vas trobar moltes dificultats pel que fa a l’idioma?

No vaig trobar dificultats perquè jo vaig viatjar per Sud-Amèrica i allí vaig aprendre a parlar el castellà. Però recorde algunes excepcions que em descol·locaven un poc al principi, com per exemple una vegada que vaig anar a correus i vaig demanar una estampía i l’home no sabia que li estava demanant fins que li vaig explicar i va saber que el que volia era un segell. O quan vaig anar al supermercat i vaig preguntar si tenien palta, ací conegut com aguacate.

Però pel que fa al valencià, tot i que ara l’entenc prou, ningú me’l va parlar, així que no el sé parlar. Però estic pensant a buscar algú que parle amb mi per aprendre’l.

“No vaig trobar dificultats perquè jo vaig viatjar per Sud-Amèrica”

07

 Menjar típic de Finlàndia i Noruega (salmó).

 

Quins són els tòpics que es coneixen al teu país de nosaltres?

Jo crec que si tu li preguntes a un finlandès què coneix d’ací el més probable és que es conteste: platja, vi i sol, i pot ser jamón. Depèn de qui parles, però això segur.

“Platja, vi i sol, i pot ser jamón”

08

 Karis, Finlàndia.

 

Quina valoració fas d’aquests anys a Biar?

Molt bons, la veritat que sí.

“Molt bons”

09

Oslo, Noruega.

 

Viatges sovint al teu país?

Solc anar d’una a dues vegades a l’any. Per l’estiu i per nadal. Però enguany serà sols una vegada, tot i que encara no sé quan aniré.

“Solc anar d’una a dues vegades a l’any”

Què diries a la gent que no coneix el poble de Biar?

Que no dubten en vindre! Jo li dic a molta gent que conec que ha de vindre a veure Biar. De fet molts de la meua família ja han vingut més d’una vegada. I al meu facebook sempre pose coses bones de Biar!

“Al meu facebook sempre pose coses bones de Biar!”

10

 Siv i la seua filla, Emma, en Haugesund, Noruega.

 

Què és allò que més trobes a faltar del teu país i que no trobes ací?

El pa! En Finlàndia hi ha molta varietat de pans i ací no puc trobar molta varietat.

Per suposat a la meua família també la trobe molt en falta, a la meua mare i la meua germana que viuen en Finlàndia i una altra germana que viu en Suècia.
La natura del meu país, hi ha aigua per tots els llocs, encara que no és tant salvatge com la de Noruega. De fet a Finlàndia se la coneix com el país dels 1.000 llacs! Per suposat, aconselle a la gent que vaja a veure’l.

“Per suposat a la meua família”

Tens pensat tornar a viure allí?

No, almenys a curt termini no. Encara que jo no dic “mai”. També depèn del camí que agafe la meua filla. Encara que jo sent Biar com la meua casa, quan puge de visita ja no la sent com la meua llar.

“A curt termini no”

11

El seu gos, Ludde, en Biar.

 

Per acabar, ens contaries alguna anècdota viscuda ací?

Una anècdota molt graciosa de quan vaig arribar va ser quan començava a conèixer a la gent. Quan jo anava pel carrer veia que tots deien: Hola Mari!, Com va tot Mari?... i jo pensava: no pot ser que totes les dones del poble tinguen el mateix nom! Inclús una vegada em van dir a mi Mari i jo vaig respondre: jo no em dic Mari, em dic Siv.

Després em van explicar i ara fins i tot jo utilitze el “Mari” per a cridar a la gent. I el mateix amb el “Pepe”! Va ser molt graciós!

“Ara fins i tot jo utilitze el “Mari” per cridar a la gent”

12

Inicieu sessió per enviar comentaris

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital Biar acull l'encontre de voluntaris de Creu Roja Joventut https://t.co/zaC4AE9Dkn https://t.co/4HfrAquVLa
BiarDigital Helena Vilar: "Tots som iguals però cadascú amb les seues capacitats" https://t.co/zRIMtRJzTL https://t.co/umbxRrzmJQ
BiarDigital "Política, coherència i aigua", per Josep Maria Pérez Romero https://t.co/NBpsuHzprx https://t.co/9QNrx98a8g
BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de setembre https://t.co/M67COfcZRW https://t.co/CNWNqLLg33
Julio Sanjuán - 3.1%
Magdalena Martínez - 10.9%
Joan Lluís Escoda - 9.4%
Ángel Troncoso - 4.7%
Asun Gregori - 58.9%
Cristina Hernández - 2.1%
Laura Valdés - 4.7%
A cap - 4.7%
Roberto Díez - 1%
José Soler - 0%
Mª Carmen Coloma - 0%
Ana Campos - 0%
Indiferent - 0.5%

Han votado:: 192
Está encuesta ya está cerrada on: Agost 13, 2017
Joomla templates by Joomlashine