• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Víctor Aznar Nondedeu: "Tot indica que Gasteiz és i serà la meua residència permanent i el lloc on viuré la resta de la meua vida"

Fa quasi tres anys, en març de 2014 vam viatjar a Euskadi per conéixer l'experiència d'una de les nostres veïnes, Teresa Albero, a qui també vam poder entrevistar per a "Fent poble" com a pregonera de Festes de l'any passat. Ara tornem a Euskadi i més concretament a la seua capital, Vitòria-Gasteiz per conéixer la vida de Víctor Aznar Nondedeu (1983), qui ens explica com és la seua vida junt a Ana, la seua parella, les seues experiències, com és la vida a la ciutat, les seues costums o com passen el seu temps lliure, sense deixar de banda els records de Biar i què troba a faltar, vos deixem amb una nova entrega de "Biaruts pel món".

Foto principal: Victor i Ana en Bilbao a l’exposició de Cuarto Milenio al teatre Campos Elíseos. Juny 2016.

Quines raons et van dur a instal·lar-te o instal·lar-vos a Gasteiz i quan de temps portes allà?

El 2014 i després d’uns anys treballant a l’Alfàs del Pi com a cuiner a l’Albir en un Aparta hotel, vaig conéixer a Dénia un cuiner d´Alacant que em va suggerir la idea d’anar a Euskadi, i com per aquells dies no estava treballant i no tenia molt a perdre, vaig acceptar la proposta i em vaig instal·lar a Gasteiz amb ell. Ara porte dos anys i mig vivint a terres basques. Quant a Ana, la meua parella, és nascuda a Bilbao i ha viscut a Llodio tota la seua vida fins desembre quan vam comprar la nostra casa actual a Gasteiz.

Ara porte dos anys i mig vivint a terres basques.

 

Fou una decisió molt complicada?

La decisió d’instal·lar-me a Euskadi no va ser complicada ja que per aquells dies buscava un nou horitzó on trobar una nova cuina on treballar i crear-me unes noves expectatives. He de reconéixer que vaig tindre molta sort de conéixer a Ana tan punt vaig arribar a Euskadi i és el motiu pel qual, a pesar dels durs inicis, he aconseguit una estabilitat.

Vaig tindre molta sort de conéixer a Ana tan punt vaig arribar a Euskadi i és el motiu pel qual, a pesar dels durs inicis, he aconseguit una estabilitat.

 06

29 de Setembre 2016: dia del meu aniversari. Detall que els meus companys de treball van preparar per a immortalitzar l’ocasió.

 

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Gasteiz? En què treballes actualment? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

A dia de hui sóc cuiner en un Foster´s Hollywood a Vitoria-Gasteiz de nova obertura i el meu treball es desenvolupa en la secció de planxa; també he rebut formació per a treballar en la cuina per a celíacs, cosa que em m’ofereix una situació laboral estable amb contracte indefinit i possibilitats de promoció.

La veritat és que som un grup prou gran d’empleats i tenim una relació molt bona tant en el treball com fora. També he fet amistat amb persones amb les que he viscut aquestos anys a l'habitació on vivia fins desembre.

Sí que recorde haver coincidit amb algun valencià en viatges però no tinc cap conegut valencià en la memòria a excepció del cuiner amb qui vaig vindre a Gasteiz. Però també li he perdut la pista. Això sí, conec moltíssims bascos que estiuegen a la nostra terra. (Benidorm, Torrevieja, Santa Pola, etc.)

Conec moltíssims bascos que estiuegen a la nostra terra.

 

Com descriuries un dia de la teua vida a Gasteiz? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna, l’oratge...

La meua vida a Gasteiz és prou simple ja que el meu treball i el d’Ana ens ocupa molt de temps degut a la diferència d’horaris que tenim, ella treballa en un supermercat. En el nostre cas s’compleix allò de “de la faena a casa i de casa a la faena”. El meu horari de faena varia prou en funció de la previsió que hi haja estimada, però com a norma general tinc un torn a mig dia i un altre de nit encara que de vegades toca guàrdia entre hores i empalmes els esmorzars i els sopars. En temps lliure i si el temps ho permet podem fer un passeig per algun de tants parcs verds que Gasteiz pot oferir, o pel casc antic, encara que ara mateix estem prou ocupats condicionant la nostra casa. També ocupem el nostre temps visitant la meua sogra a LLodio o al meu cunyat a Basauri. Certament poc o gens de temps tenim per gaudir d’altres coses que Euskadi ofereix com fires agroalimentàries i festes de poble, encara que si es pot no ens ho perdem.

Quant a la gastronomia Vitòria és una ciutat molt diversa i conjuga elements purament bascos amb nocions castellanes i una xicoteta aportació de la cuina riojana, però segons la meua opinió està un punt per baix de la de Donosti, que per a mi és la millor junt amb l’alacantina.

L’oratge a Vitòria és purament continental. Rarament se superen el 30 graus en estiu i l’hivern és prou fred. La tardor és menys freda del que pensava i la primavera pot donar moltes sorpreses.

Poc o gens de temps tenim per gaudir d’altres coses que Euskadi ofereix com fires agroalimentàries i festes de poble, encara que si es pot no ens ho perdem.

 05

Una Xicoteta mostra de la gastronomia basca més tradicional i que és pot degustar en qualsevol fira agroalimentària celebrada en tota Euskal-herria, Navarra i La Rioja.

Veiem els típics Txoripanes o preñados de chorizo i el Pastel Vasco entre altres.

 

Entenem que la vida a una ciutat és diferent de la que fem als pobles. Has trobat dificultats per adaptar-te a altres aspectes de la seua vida cultural i social?

Degut a que he viscut un temps a Alacant amb els meus pares, el canvi de poble a ciutat no l´he patit ací mateix i quant a la vida cultural i social sí que xoca un poc el canvi ja que les festes no són les mateixes que a Biar ni tenen la mateixa tradició. A més, la vida en una ciutat dista molt de la vida en un poble siga Vitòria, New York o Pekín. Al poble tot és més entranyable i familiar, en canvi a la ciutat tot és més global.

Al poble tot és més entranyable i familiar, en canvi a la ciutat tot és més global.

 

Quan els valencians parlem d’Euskadi ho fem d'una país fred, amb pluges freqüents, coneixem que són un poble obert i amb paisatges envejables, són tòpics o és el que vius allà? Com definiries la seua cultura i la seua gent?

Euskadi i més en concret la societat basca és un poble obert i molt solidari amb una riquesa cultural infinita i ancestral. La gent és molt amable i culta encara que, el que ens han venut, és l'etiqueta de brutos, hehehe... És veritat que són valents i com diu el dit per a aquest cas "es del mismo Bilbao" és un topic molt recurrent i contrastat perquè els tenen ben posats i igual que els biaruts estem orgullosos de "Lo Nostre" ells també ho estan i així ho reivindiquen. És tot açò el que els fa únics com a poble i com a nació dins de l´estat espanyol. És un poble fet en unes condicions meteorològiques sovint dures però que no impedeixen la correcta normalitat de la vida i un desenvolupament capdavanter i privilegiat.

Igual que els biaruts estem orgullosos de "Lo Nostre" els bascos també ho estan i així ho reivindiquen.

 08

Lauburu i la Ikurriña. El Lauburu és un dels símbols mes representatius de la cultura basca i és d´origen ancestral i el seu us és talismà com per exemple la creu de Caravaca.

 

Fa ja cinc anys de l’alto el foc definitiu per part de la banda armada ETA, i per tant un creixement de forces polítiques com Bildu, tens alguna percepció en la societat basca dels canvis polítics que s’estan donant allà? 

La veritat és que l’alto el foc d’ETA fou una notícia magnífica per a la societat basca i espanyola i que ha permés que la normalitat regne en tot l’estat en aquest aspecte. Quant a la situació política no observe grans canvis. Només certa tolerància en el sector més radical però amb moderació degut a la falta de condemna de la violència. Políticament Euskadi està dividit en 3 parts. Gipuzkoa és una província que és molt nacionalista i en la que més representació trobem de partits com Bildu. Alava, concretament Vitòria, al ser residència de molta gent de fora , està més per forces centralistes, encara que de la mateixa forma que passa a Bizkaia el PNV és quasi indiscutible. En conclusió, pense que la societat basca com a tal és molt conservadora del seus valors històrics, patrimonials i culturals i així ho reivindiquen a tota veu.

Pense que la societat basca com a tal és molt conservadora del seus valors històrics, patrimonials i culturals i així ho reivindiquen a tota veu.

 

Hi ha molta gent que pensa que la gent que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

Jo pense que la vida és per a valents tant si vius al teu poble com si vius fora. Tant val una cosa com l'altra. És un mèrit notable prosperar al teu poble i fer la vida allí. No tots tenim eixe privilegi i hem buscat la vida fora per diverses circumstàncies. En canvi, els que vivim fora pot ser que la dificultat siga major al no sentir als teus de prop i embarcar-te en una aventura de resultat incert. De totes formes incidisc en què la vida és difícil ací i allà i a dia de hui amb els avanços que tenim ja no és tant difícil la relació amb els teus com podia ser abans, quan els nostres avantpassats venien al nord a fer teula o a vendre gelats, per exemple.

Amb els avanços que tenim ja no és tant difícil la relació amb els teus com podia ser abans, quan els nostres avantpassats venien al nord a fer teula o a vendre gelats.

03 

Febrer 2015 per si no havia quedat clar com fou la nevada 

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

De Biar ho trobe a faltar tot, perquè és la meua vida de sempre, no només la família i els amics, és l’olor de la nostra naturalesa tan rica, ací tot és mes verd i els paratges són espectaculars, però no fa eixa oloreta a pi o pebrinella que té Biar a les seues muntanyes; les festes, el parlar en valencià a tota hora, per suposat el torró i els embotits de Biar que són únics i no tenen comparació, i com no, la vida entranyable del poble que sempre està ocupada en activitats de comparsa, de penya o activitats culturals. La vida a la ciutat és mes global i més freda que a un poble.

De Biar ho trobe a faltar tot, perquè és la meua vida de sempre.

 

T’atreveixes amb l’euskera?

"Bai", vull dir sí hehe... Alguna parauleta he anat adquirint al meu vocabulari habitual com el agur el eskerrik asko el egunon el gabon i alguna més.

A Vitòria la llengua majoritària és el castellà i rarament veus pel carrer conversacions en euskera. Cert és que l’educació a Euskadi és en euskera amb castellà a nivell progressiu, igual que a Biar tenim la línia en valencià si no recorde mal des dels nostres temps a l’escola. Ara bé, crec que quan més aprendré l'euskera serà en tindre un fill i haja de revisar-li els deures.

Crec que quan més aprendré l'euskera serà en tindre un fill i haja de revisar-li els deures.

 04

Febrer 2015 uns dies després de la gran nevada. Vitòria

 

Quines notícies t'arriben del que passa a Biar o la resta del País Valencià? N'estàs informada? Quines són les teues impressions de la situació ací?

De les noticies locals, n'estic informat puntualment a través d’Internet per les xarxes socials i portals digitals que existeixen com aquest en qüestió. També sent Radio Villena per Internet de tant en tant i faig per veure les festes de maig a Internet gràcies a la retransmissió que Canal 3 ofereix per a tots nosaltres, cosa que agraïm any rere any. També la família i amics aporten informacions i dades de coses que passen al poble.

La situació de Biar jo la veig prou viva:

Escolte parlar del Biarexit i de com cadascú exposa la seua opinió al respecte, uns en defensa de la cultura, llengua i identitat, i d’altres que defensen els seus interessos o la seua forma de pensar. Espere que el poble adopte, ja no tan sols en açò, sinó en totes les qüestions de la vida diària, la millor decisió per a tots i que puga conservar i oferir tota la riquesa que Biar pot exhibir com a poble únic i singular i de gran tradició i importància històrica. Amb açò també vull dir que escolte coses del tema de les festes de maig i la possibilitat de quadrar-les cada any en cap de setmana o mantindre el 9-14 de maig, també de temes relacionats amb l’educació i molts més que ens ocuparien una estona mol llarga d’aprofundir. Biar està en mans dels biaruts que són qui millor saben que fer del poble i els que més experiència tenen en tirar endavant amb tot. Jo, per la meua part, tan sols puc gaudir de la meua estància quan vaig a Biar al màxim perquè la vida hui no em permet anar sovint, i de segur que no és per ganes.

Biar està en mans dels biaruts que són qui millor saben que fer del poble i els que més experiència tenen en tirar endavant amb tot.

 

Quines perspectives de futur tens allà?

El meu futur a Vitòria està, sempre que Déu vulga, prou encaminat ja que visc amb la meua parella ací i els dos treballem a Gasteiz i tenim la il·lusió pràcticament d’uns recent casats i amb moltes coses a fer en el futur pròxim i més llunyà. Tenim les mateixes obligacions que qualsevol persona i l’expectativa de ser una família en un futur. La vida fa moltes voltes i mai es pot parlar abans d'hora però tot indica que Gasteiz és i serà la meua residència permanent i el lloc on viuré la resta de la meua vida.

Tot indica que Gasteiz és i serà la meua residència permanent i el lloc on viuré la resta de la meua vida.

 02

Març 2016 Victor a la platja de l'antic Sant Sebastià.

 

Què diries a les persones que està pensant en buscar sort lluny de Biar? Recomanaries Gasteiz?

Gasteiz i més en concret Euskal-Herria és un lloc propici per a provar sort en la vida degut a la potència que el País Basc té en matèria econòmica, industrial i social. Hui en dia la indústria ha vingut a menys però l’índex d’atur crec que és considerablement menor que a qualsevol comunitat espanyola. Inconvenients té els mateixos que qualsevol altre lloc perquè el futur se’l llaura cadascú amb el seu esforç i dedicació.

Vitòria té molt a oferir en tots els aspectes,si bé, per posar dos exemples, estan la factoria de Mercedes-Benz i de Michelin. Activitats en té a cabassos de tot tipus, això sí el clima no és el més apropiat per a amants del sol i del mediterrani.

Inconvenients té els mateixos que qualsevol altre lloc perquè el futur se’l llaura cadascú amb el seu esforç.

 

La teua estància a Gasteiz té data de caducitat?

Jo estic molt a gust ací amb la meua parella, la meua faena i la vida que tot just comença ara mateix i espere ser feliç la resta dels meus dies. Això sí, anar a Biar SEMPRE que puga perquè ES EL MEU POBLE i sempre ho serà amb els anys.

Això sí, anar a Biar SEMPRE que puga perquè ES EL MEU POBLE i sempre ho serà amb els anys.

01

Juny 2016 Com és costum a Euskadi una bona barbacoa a la muntanya en família. Orduña.

Inicieu sessió per enviar comentaris

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital Biar acull l'encontre de voluntaris de Creu Roja Joventut https://t.co/zaC4AE9Dkn https://t.co/4HfrAquVLa
BiarDigital Helena Vilar: "Tots som iguals però cadascú amb les seues capacitats" https://t.co/zRIMtRJzTL https://t.co/umbxRrzmJQ
BiarDigital "Política, coherència i aigua", per Josep Maria Pérez Romero https://t.co/NBpsuHzprx https://t.co/9QNrx98a8g
BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de setembre https://t.co/M67COfcZRW https://t.co/CNWNqLLg33
Julio Sanjuán - 3.1%
Magdalena Martínez - 10.9%
Joan Lluís Escoda - 9.4%
Ángel Troncoso - 4.7%
Asun Gregori - 58.9%
Cristina Hernández - 2.1%
Laura Valdés - 4.7%
A cap - 4.7%
Roberto Díez - 1%
José Soler - 0%
Mª Carmen Coloma - 0%
Ana Campos - 0%
Indiferent - 0.5%

Han votado:: 192
Está encuesta ya está cerrada on: Agost 13, 2017
Joomla templates by Joomlashine