Previous ◁ | ▷ Next

Aramís López: "Va aparèixer la persona justa en el moment més difícil i em va semblar infinitament millor intentar renàixer recolzant-me en l'afecte"

En esta nova entrega de "Biaruts d'adopció" vos portem una interessant entrevista amb el nostre veí Aramís López, nascut a un barrer obrer d'Alacant que en el seu dia va decidir canviar Biar per Nova York, a la ciutat dels gratacels li havien oferit a Aramís ocupar un lloc de treball en alguna entitat relacionada amb el Ministeri de Cultura espanyol després de passar un parell d'anys a Madrid, tot va canviar quan "va aparèixer la persona justa en el moment més difícil i em va semblar infinitament millor intentar renàixer recolzant-me en l'afecte".

 

Portes molt de temps a Biar?

Deu anys.

 

Abans d'instal·lar-te a Biar on residies?

A Alacant i uns mesos a Villena.

 

Et vas trobar acollit quan vas vindre ací?

Sentir-te acollit és un procés lent, té a veure amb la pròpia percepció; i té a veure amb les persones una per una, moltes persones em van acollir des del primer dia, unes altres encara no ho han fet, i moltes no em coneixen.

 01

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Biar?

L'amor. Vaig canviar de vida, no podia continuar a Alacant, necessitava un escenari nou per a la meua nova història, i vaig pensar marxar a Nova York, vaig parlar amb una amiga al Ministeri de Cultura a Madrid que em va plantejar la possibilitat de treballar un parell d'anys allí, i una vegada acabat el projecte que m'encarregaven em buscarien acomodament en alguna institució de gestió cultural novaiorquesa. Quan em faltaven dos mesos per marxar a Madrid vaig entendre que una fugida cap a l'aïllament i l’autoflagel·lació no aprofitava per a res. I va aparèixer la persona justa en el moment més difícil i em va semblar infinitament millor intentar renàixer recolzant-me en l'afecte.

 

Quines diferències trobes que hi ha entre el teu lloc d’origen i Biar?

Alacant és cent vegades major en nombre d'habitants que Biar, no obstant això, a mi em semblava que Alacant era un lloc xicotet i amb poques oportunitats de créixer. Jo havia nascut en un barri obrer i per moments marginal i violent. Vaig estudiar mentre treballava i des dels catorze anys sempre he estat esgotant el meu cos i el meu cap intentant eixir del barri. Aconseguir un espai de comoditat. Sempre em recorde esgotat. Sempre frustrat i perdent l’autoestima amb cada any complit.

Biar és un espai sense sorolls, sense presses, sense grans necessitats ni problemes.  La quotidianitat és tranquil·la, senzilla i el temps és tan elàstic com es vulga estirar.  El meu treball és intel·lectual i ací puc pensar millor.  El resultat del meu esforç no té mercat definit, puc desenvolupar-ho a Madrid, Marsella, Barcelona, Amsterdam o la Canyada.

Viure a Biar m'ha permès dedicar-me a millorar.

 02

Què és el que més t'agrada del poble?

M'agraden moltes coses:

M'agraden molt algunes persones que he conegut en aquests anys i que en el poble s'han educat en l'afecte i ho reparteixen sense avarícia.

M'agrada molt que quasi des de qualsevol lloc es veu el final del poble, és a dir, que saps quins són els contorns del teu hàbitat, en les ciutats grans la mesura del teu cos es torna insignificant perquè eres incapaç de situar-te, perquè no saps on estan els confins.

M'agrada molt eixir a comprar i saludar i xarrar, mai tardes el que creus.

M'agraden les festes, totes, són una catarsi col·lectiva a la qual jo no estava acostumat, regulen els temps, trenquen la monotonia i mostren a les persones sense armadures.

 

Com valores i quins records tens de tots estos anys?

Em costa fer balanços, reflecteixen el teu ànim en l'instant en què els fas, no és just.

M'haguera agradat començar un diari, el que s’escriu amb immediatesa reflecteixen millor el que has viscut.

Avui estic feliç i tot ho veig bé, però hi ha hagut moments difícils. I a voltes m'he sentit malament. I ho he oblidat, no es pot viure arraconat en el ressentiment o en l'odi.

Ara estic més prop de la persona que volia ser, ara amb cinquanta-dos anys em reconec, fa deu no, fa deu vaig fugir de mi mateix i ací m'he anat recomponent, és un procés inacabat, però és com desfer una madeixa embullada, al principi és lent i sembla impossible, però s'aconsegueix si mantens la calma.

 03

Quina és ara la teua situació al poble?

Compràrem una casa que vam estar rehabilitant durant cinc anys. 

He estat treballant per a la Universitat d'Alacant, després com a autònom, i ara estic amb un contracte d'investigació a la Universitat de Aix-Marseille (França), crec que mantindré la relació amb Marsella i desenvoluparé projectes altres llocs, vull seguir cercant.

Biar és el meu ancoratge, és el lloc on els meus em situen, on em cerquen, on el meu nebot Leo, de quatre anys, vol venir a estar amb nosaltres.  No sent les meues arrels a Alacant, ni tampoc ací, però a Biar em sent identificat.

 

Què li diries a les persones que no coneixen Biar i els ho has d'explicar?

Parle de Biar sovint. Fa unes setmanes a un company a Marsella li explicava com de semblant és a un poble del sud d'Itàlia o del nord de Tunísia, parlàvem sobre si existia el concepte del Mediterrani, si es pot parlar d'una manera de vida del sud, si les relacions humanes són iguals o solament s'expressen de maneres diferents. I la resposta està ací mateix: els convide a vindre a Biar a trobar-la.

 04

Quines perspectives de futur tens?

Cap.

 

Es troben a faltar els orígens? Tens pensat tornar?

No vull mirar arrere més que per a poder seguir avant.  No tinc orígens, els meus pares van morir, el meu barri és ara un espai ocupat per persones de milers d'orígens diferents, no sóc d'allí, no queda res que puga reconèixer, ni amics, ni llocs. Al carrer on vaig nàixer ja no viuen més que dues persones de la meua infància aliens al seu entorn.

No hi ha retorn, ni ho desitge. No em veig intentant recordar. Fa molt temps que vaig rebutjar tindre arrels, i és dolorós. Les arrels et fixen en un lloc i a unes persones i t'enforteixen, però jo no ho tinc i no és una elecció.

 05

El nostre veí està realitzant un estudi sobre l’amor, i no ens agradaria acabar l’entrevista sense que ens responguera a algunes preguntes:

 

Tenim entés que has realitzat un estudi sobre l’amor per a la Universitat de Marsella, què ens pots dir?

És un projecte geogràfic, parla d'un dels processos humans que més influeixen en l'esdevenir personal, però també en les relacions socials, econòmiques i polítiques: l'amor. 

En la primera part vaig a arreplegar a través d'entrevistes, reunions i altres mitjans el concepte que tenen sobre l'amor persones que viuen al Mediterrani, principalment a les ciutats de València, Nàpols, Marsella i Orà.

En fases posteriors analitzaré els processos humans que tenen relació amb l'amor.

La meua idea és realitzar un film geogràfic, una pel·lícula amb els continguts de les aportacions que he anat arreplegant en aquest temps.

Em queda molt per fer encara.

 

No és un tema que s’acostume a estudiar, penses que caldria més estudis com el teu?

Les aproximacions a l'assumpte de l'amor fins ara han vingut d'altres branques del coneixement com la sociologia, la filosofia o l'antropologia.  La concepció geogràfica, almenys en mi, és descriptiva; jo vull arreplegar i descriure, no interpretar, vull deixar en un repositori en la xarxa tot els materials de la meua investigació a l'abast de qualsevol altre investigador que vulga interpretar-los.

Definir un concepte com l'amor amb una única accepció és acotar-lo per a banalitzar-lo i reduir-lo. La meua idea sobre l'amor és tan àmplia en la mesura que s’eixampla amb cada aportació nova que arreplegue. Fins fa no tant l'amor era identificat amb allò romàntic, amb la família, amb la tradició, un amor no ho era si no estava concebut entre dues persones de diferent gènere amb la finalitat de completar una família i amb molt poques ramificacions possibles.

A dia d'avui he sentit parlar de tot tipus d'amors, l'amor universal dels budistes, cap als animals, cap al menjar o al treball, no crec possible fer una classificació i m'agradaria establir un mecanisme que poguera arreplegar totes les aportacions possibles, que romanguera un temps ampli perquè es poguera estudiar el canvi en el concepte a través de diverses generacions.

 06

 

Has tingut algunes referències de Biar per al teu estudi?

Sí, al principi vaig realitzar entrevistes anònimes. Em van servir per a modificar la meua estratègia d'origen. No les puc utilitzar. Però vaig escriure un article molt breu per a la revista de festes de 2016 de Biar.  Hi havia coses massa personals i que tenien més a veure amb els usos amorosos, amb la vivència de l'amor que amb l'amor com a concepte. Eren entrevistes molt àmplies que derivaven en una forma estranya de psicoteràpia, vaig aprendre molt de com era el desenvolupament amorós. 

Més tard vaig organitzar un parell de filmacions d'una tipologia que denomine Banquet, és a dir, diverses persones que mengen i beuen juntes i que parlen alhora de l'amor, com ho va fer Plató quatre segles abans de nostra era en el seu cèlebre discurs. Tres homes d'una banda i tres dones per un altra van conversar sobre el seu primer amor, sobre el seu festeig, matrimoni i vida. Són persones nascudes després de la Guerra Civil, criades en dictadura i que han madurat en democràcia, diuen coses meravelloses.  He fet altres Banquets amb científics o artistes a València, Marsella i Nàpols, però per a mi aquests són els més entranyables amb molta diferència.

 07

A quines conclusions has arribat?

No a moltes, sé per exemple que estimar és innat, que tots hem estimat a una altra persona diverses vegades en la nostra vida, que no hi ha norma, que no és senzill estimar i que és més difícil encara aprendre a ser estimat. No rebem una educació sentimental, imitem fins que ens adonem que no ens serveix. Quan ens sabem enamorats, el procés ja porta un temps en marxa i tot és complicat, començar i acabar. No es pot obligar ningú a estimar-nos.

Jo estime, tu estimes, ell/ella estima, nosaltres estimem….

 

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Inicieu sessió per enviar comentaris

Últims vídeos

Xarxes socials

BiarDigital La Guàrdia Civil obri una investigació per aclarir l'origen de quatre focs forestals a Biar que podrien ser intenci… https://t.co/8PR2XKpHe7
BiarDigital Ana Carmona: "L'administració està al costat de les persones dependents i hi ha recursos perquè tinguen una millor… https://t.co/aHTg7D4dlc
BiarDigital Cristóbal Torres Albero serà pregoner de Festes de Maig 2018 https://t.co/0ho8Y92PYC https://t.co/y9W4Lehy5l
BiarDigital La biaruda i el biarut Ana i Cristóbal Camarasa medalla d'or en el Campionat Autonòmic Universitari celebrat a Sant… https://t.co/9B5l2UdyLQ
Joomla templates by Joomlashine